Els mercats municipals de Barcelona, 39 d’alimentaris i 4 de no alimentaris, conformen una singularitat de la ciutat que, a més suposen un 3,4% del PIB de Barcelona, que amb activitat comercial agregada arriben fins al 15%. Per assegurar el futur d’aquesta activitat —que fins i tot opta a tenir un reconeixement per part de la Unesco en una iniciativa encapçalada pel mercat de la Boqueria—, el govern municipal ha presentat aquest dilluns el Pla Estratègic 2026-2036, que preveu una inversió de 100 milions d’euros de mitjana per mandat que preveuen actuacions com completar la reforma dels quaranta edificis de mercats de Barcelona amb la vista posada a reformar-ne la desena que encara hi ha pendent.
De fet, durant les últimes quatre dècades ja s’han reformat 30 mercats municipals, de manera que encara en queden una desena, un dels quals, el de l’Abaceria, està preparat per a la reobertura “aquesta tardor”, segons ha anunciat la tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica i Treball. Cal tenir en compte que Barcelona té 43 mercats, 39 alimentaris i 4 no alimentaris, ubicats en 40 edificis —els no alimentaris són els Encants Vells, els encants de Sant Antoni, el Mercat Dominical de Sant Antoni i les Floristes de la Rambla. Els pendents de reforma són, a banda de l’Abaceria, que ja està en fase final, els de la Boqueria i Horta, ja en marxa, i la Mercè, Galvany, L’Estrella, Sant Martí, Felip II, Hostafrancs i Canyelles.
Tot plegat, per impulsar aquest sector, que dona feina directa a 7.500 persones i rellançar-lo cap al futur, el Pal Estratègic inclou, a més de les millores als edificis, plans de formació i assessorament, digitalització i aposta per nous canals de venda, revisió horària i normativa i aprofundiment de l’estratègia de sostenibilitat, Segons Gil, els mercats “tenen futur”, atès que actualment hi ha 1.900 parades en funcionament i només “60 a subhasta”, fet que suposa que hi ha un 95% d’aprofitament de la xarxa de mercats. “El millor que podem fer els barcelonins i barcelonines més anar a comprar als mercats”, ha apuntat Gil.
El Mercat de l’Estrella es reformarà sense moure els paradistes
Pel que fa al Mercat de l’Estrella, que va passar per una fase judicialització, finalment al març l’Ajuntament va resoldre canviar el projecte per evitar el conflicte amb la instal·lació d’una carpa provisional als Jardins del Baix Guinardó. “Treballem en un nou model d’obres que permeti fer-les sense necessitat de mercat provisional, perquè els paradistes no hagin d’esperar més per la reforma”. De fet, com el conflicte s’ha allargat amb el temps, ara el mercat disposa de parades buides que permetran mantenir l’activitat reformant l’edifici per fases. “El mercat no es mourà d’allà”, ha afegit Gil.