El ple municipal d’aquest últim divendres de setembre ha aprovat definitivament la modificació de l’Ordenança reguladora dels Procediments d’Intervenció Municipals en les Obres (ORPIMO) que enfortirà els mecanismes de control sobre els enderrocs amb l’objectiu, com ja es va avançar el passat mes d’abril, d’evitar nous desastres patrimonials com la desaparició recent d’edificis històrics com la Vil·la Concepció a la Prosperitat o la Cooperativa Flor de Maig a Galvany. Amb la nova normativa per enderrocar un edifici no protegit caldrà tramitar una llicència i presentar un informe vinculat a la memòria històrica per avaluar si l’element a enderrocar té valor patrimonial, mentre que fins al moment només calia un comunicat diferit.
Per tant, si fins ara es podia enderrocar amb relativa facilitat les finques i edificacions que no estaven incloses al Catàleg patrimonial, ara es considerarà que tota la ciutat construïda pot tenir un valor i, en conseqüència, caldrà analitzar-lo històricament i patrimonial. La tramitació de la llicència permetrà detectar si la finca té un valor rellevant i, donat el cas, l’Ajuntament podrà iniciar els tràmits per incloure-la al catàleg i suspendre la llicència sol·licitada, de manera que es podrà impedir que es malmetin edificis emblemàtics i façanes històriques dels barris, i que es repeteixin situacions com la de les casetes del carrer de l’Encarnació de Gràcia. El canvi en l’ordenança també s’aprofita per fer alguns ajustos tècnics que contribueixen a clarificar terminis i definicions.
Nova concepció de la protecció del patrimoni
El text ha tirat endavant amb els vots favorables del Govern municipal i ERC i l’abstenció de la resta de grups. A més, tenir més control sobre els enderrocs forma part del paquet d’iniciatives que està posant en marxa Barcelona amb l’objectiu de marcar un abans i un després en la protecció del patrimoni. Són accions vinculades a la millora del Catàleg de Patrimoni, el blindatge dels teixits històrics, l’increment del personal dedicat a les polítiques patrimonials, l’augment de la implicació ciutadana i l’impuls de canvis legislatius. En definitiva, per preservar i respectar el passat i tot el que defineix la identitat dels barris, perquè fer-ho garanteix tenir una ciutat preparada per al futur.
En aquest sentit, casos com les casetes del carrer de l’Encarnació, a Gràcia, i múltiples iniciatives veïnals per protegir jardins i entorns singulars posen de manifest la necessitat d’actualitzar la política patrimonial de la ciutat. A més, en un moment d’emergència climàtica, poder preservar la ciutat construïda i evitar enderrocs per potenciar la rehabilitació és una de les estratègies claus per reduir emissions i, alhora, per fomentar la creació d’una economia verda centrada a millorar l’habitabilitat i l’eficiència energètica de les edificacions.