El 23 de maig del 2027, és a dir, just d’aquí a un any, està fixat al calendari com el de la celebració de les eleccions municipals, de manera que el temps fins als comicis que han de decidir la configuració dels ajuntaments catalans per al període 2027-2031 ja es podrà comptar per dies. Precisament en aquest moment que comença el compte enrere, a Barcelona el panorama electoral encara no s’ha esclarit del tot, perquè si bé ja es coneixen alguns candidats i s’intueixen d’altres, persisteix la gran incògnita dels últims mesos, el nom del candidat de Junts per Barcelona.
Anem a pams. D’entrada, els ciutadans de Barcelona amb dret a vot es trobaran amb un panorama força diferent del de les eleccions del 2023, quan entre els contendents hi havia l’exalcalde Xavier Trias (Junts-Trias per Barcelona), l’alcaldessa en el càrrec, Ada Colau (Barcelona en Comú), i el guanyador de les municipals del 2019, Ernest Maragall (ERC), tots tres retirats de la política activa. Trias va aconseguir la victòria a les urnes, però entre els Comuns, que no volien un alcalde de dretes, i el PP, que volia evitar-ne un de sobiranista, Jaume Collboni, candidat del PSC i segon en les eleccions, va aconseguir ser investit alcalde.
A banda d’aquest escenari diferent, hi ha un altre detall que caldrà tenir en compte per a les eleccions municipals del 2027 a Barcelona, que és el més que probable augment de regidors, dels 41 actuals als 43, una xifra de representants que es va mantenir entre les eleccions del 1979 —les primeres de la represa democràtica— fins a les del 1995, quan la població a Barcelona va caure per sota dels 1,7 milions d’habitants, que va suposar la pèrdua dels dos regidors. Des de l’any 2024, però, la capital de Catalunya ha superat aquesta xifra, de manera que tot apunta a un creixement del nombre de regidors, amb la paradoxa, això sí, que Barcelona té cada cop més habitants però menys electors, a causa de l’augment de la població estrangera sense dret a vot.
En tot cas, a un any de les eleccions i amb el quadre complet per definir, l’alcalde en exercici, Jaume Collboni, candidat in pectore del PSC, surt de la pole position i amb la garantia de no haver de batallar amb Trias, Colau i Maragall, tres pesos pesants que han deixat el plenari durant aquest mandat, per bé que Junts encara no definit el seu candidat. Pel que fa a comuns i Esquerra, sí que ja hi ha noms definits per substituir Ada Colau i Ernest Maragall. A 365 dies de les eleccions aquesta és la relació de candidats coneguts i les incògnites que queden per esvair, un cop sembla desactivat del tot un inconcret front d’esquerres municipal per a les eleccions del 23-M.
Junts per Barcelona: El nom se sabrà el 21 de juny
El partit guanyador de les eleccions municipals del 2023, aleshores Trias per Barcelona i ara Junts per Barcelona, continua a hores d’ara sense candidat, una situació que, de fet, es va viure igualment en els passats comicis, ja que la candidatura de Trias no es va oficialitzar fins al desembre anterior a les eleccions. En tot cas, aquestes últimes setmanes hi ha hagut moviments que han de portar a la definició del nom del cap de llista el diumenge 21 de juny, d’aquí a un mes, si fa no fa. El primer moviment va ser la decisió de Jordi Martí Galbis, delfí de Trias i actual president del grup municipal, a presentar batalla per ser alcaldable.
Aquest posicionament va provocar, de forma inesperada, la renúncia de Josep Rius, considerat afí a Carles Puigdemont. Ara bé, la renúncia de Rius, lluny d’aclarir el panorama, el que ha fet és accelerar el procés, però sense que hi hagi, a hores d’ara, una aposta segura. Dimecres passat, el secretari general de Junts, Jordi Turull, juntament amb el secretari de política municipal, Joan Ramon Casals, i el president de la Federació de Barcelona, Joan Rodríguez, es va reunir amb els consellers de districte del partit per fixar el següent calendari de designació: El pròxim 1 de juny, Junts activarà el botó vermell del seu mecanisme intern, la Comissió Municipal Territorial (CMT), a través d'una executiva nacional. Aleshores, començarà el compte enrere fins al diumenge 21 de juny, dia que es farà públic qui serà el substitut de Xavier Trias al capdavant de l'ajuntament barceloní.
Així, després de la renúncia de Josep Rius, favorit de la cúpula del partit, amb l'argument d'evitar una confrontació interna, ja hi ha diversos noms que s'estan pensant de postular-se per ser el nou cap de cartell, un cop descartats que es presentessin figures com Artur Mas, l'exconseller Joaquim Forn o l'empresari Tatxo Benet. En aquests moments, sobre la taula hi ha com a possibles alcaldables, a banda de Jordi Martí Galbis, l'exconseller d'Economia Jaume Giró; la diputada i secretària primera de la Mesa del Parlament, Glòria Freixa; l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, i l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon.
Pel que fa al mecanisme per elegir candidat, un cop l'executiva activi el mecanisme intern (la CMT), qui vulgui ser alcaldable tindrà fins a tres dies per notificar-ho. El quart dia es proclamaran els aspirants que continuaran el camí. El següent pas serà l'obtenció de l'aval d'un 20% del cens de militants i simpatitzants amb dret. Aleshores, un cop es tanqui el procés d'avals que durarà vint dies, la CMT haurà d'escollir quina de les tres formes d'elecció aplica: proclamació directa, ratificació en assemblea (la CMT proposa un únic nom i la militància el ratifica en cinc dies) i primàries. Amb més d'un candidat, amb tota seguretat seran primàries.
PSC: Collboni, amb tots els números per repetir
En el cas del Partit dels Socialistes de Catalunya, tot apunta que el candidat serà l’actual alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ja ha expressat reiteradament la voluntat de tornar a encapçalar la candidatura socialista. La seva condició de batlle en exercici fa poc probable l’aparició de rivals interns amb prou força per disputar-li el lideratge. A més, els primers sondejos li són favorables. Malgrat això, la seva designació encara no s’ha formalitzat i es preveu que la validació definitiva no arribi fins a inicis del 2027. Fonts del PSC han precisat a ElNacional.cat que correspon al Consell de Federació de Barcelona definir el reglament per elegir el candidat, tot i que serà el Consell Nacional qui acabarà ratificant els caps de llista dels municipis governats pels socialistes, com és el cas de Barcelona, previsiblement el febrer del 2027.
Barcelona en Comú: el retorn de Pisarello al plenari municipal
Qui ja té el cap de llista decidit és Barcelona en Comú, que ja ha proclamat com a candidat Gerardo Pisarello, que va imposar-se a les primàries davant l’escriptor i col·laborador televisiu Bob Pop. Pisarello, que va exercir de primer tinent d’alcaldia entre el 2015 i el 2019, compartirà candidatura amb l’actual regidora Carolina Recio, situada en el segon lloc de la llista. D’aquesta manera, tornarà al plenari municipal, on, tanmateix, no hi seran dues de les figures més destacades dels Comuns, Ada Colau i Janet Sanz, que ja han deixat l’Ajuntament durant aquest mandat i no es preveu que concorrin a les eleccions municipals del 2027.
ERC: primer gran repte per a Alamany
Un altre partit que disposa de candidat és Esquerra Republicana de Catalunya ja ha confirmat la seva cap de llista per a les municipals: Elisenda Alamany, actual presidenta del grup municipal d’ERC a Barcelona, que va ser proclamada després d’un procés de primàries sense rivals. Alamany, que va ocupar el número dos de la candidatura encapçalada per Ernest Maragall tant el 2019 com el 2023, assumirà ara per primera vegada el paper d’alcaldable. Ho farà, a més, en un context especialment rellevant, ja que aquests comicis representaran el primer gran examen electoral per a la nova direcció d’ERC, encapçalada per Oriol Junqueras i la mateixa Alamany, després de recuperar el lideratge del partit el desembre del 2024.
PP: Sirera, candidat in pectore
Al Partit Popular, la decisió final sobre els candidats correspon a la direcció estatal, però, llevat d’un gir inesperat, tot indica que Dani Sirera tornarà a encapçalar la candidatura a Barcelona. L’actual líder dels populars al consistori fa temps que treballa amb la mirada posada en les municipals del 2027 i, des de les eleccions del 2023, ha defensat la necessitat de donar continuïtat als lideratges a l’oposició, evitant canvis de candidat cada quatre anys. Sirera compta, a més, amb el suport implícit d’Alberto Núñez Feijóo, i la seva posició dins del partit es va reforçar el setembre passat amb el lideratge de la nova junta provincial del PP de Barcelona. Amb aquest escenari, els populars preveuen anunciar oficialment el candidat a l’alcaldia abans de les vacances d’estiu.
Vox, CUP i AC: candidats per definir
Pel que fa al possible candidat de Vox, l’actual president del grup municipal, Gonzalo de Oro Pulido, ja ha fet pública la intenció de presentar-se com a cap de llista, tot i que també sona el nom de Joan Garriga com a alcaldable. De moment no hi ha res decidit tot i que hi ha símptomes de mala maror entre De Oro i la direcció del partit a Catalunya. Pel que fa a CUP i Aliança Catalana, tot apunta que presentaran candidatura, els primers per tornar a un plenari municipal que no trepitgen dels del 2019 i els segons amb la voluntat de ser la sorpresa política del pròxim cicle electoral, especialment en clau municipal. En tot cas, es desconeix encara el nom dels candidats de totes dues formacions.
De fet, Sílvia Orriols, presidenta d’AC, va arribar a anunciar que donaria a conèixer el nom del candidat el passat 23 d’abril, coincidint amb la celebració de Sant Jordi, però uns dies abans va apuntar que el candidat que el partit tenia lligat se n’havia “desdit” a última hora. En tot cas, més enllà de rumors, no ha transcendit el nom d’aquell candidat que al darrer moment es va fer enrere. Ara bé, dos noms que haurien rebutjat l’oferiment d’encapçalar la llista d’aquesta formació d’extrema dreta són el publicista Lluís Carrasco i l’exconseller Jaume Giró.