L'èxode a Catalunya des de les grans ciutats cap a zones rurals, que va tenir el seu punt d'inflexió coincidint amb la pandèmia de la covid, no s'ha aturat en la postpandèmia i, encara que és un fenomen minoritari, es manté creixent de forma estable i amb previsió de no aturar-se en el futur. Així ho conclou un estudi de l'Institut Metròpoli de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) presentat aquest dimecres, que analitza el fenomen en auge a Catalunya de la "contraurbanització" i que assenyala que unes 70.000 persones abandonaran l'Àrea Metropolitana de Barcelona per anar a viure a petites poblacions o al camp durant els pròxims cinc anys. Aquesta "contraurbanització" de la qual parla l'estudi és un moviment invers al de segles passats —del camp cap a la ciutat— i que estaria motivat, expliquen els autors, per causes diverses: la cerca de l'estil de vida diferent fora de la ciutat, de més espai o de contacte amb la natura, així com pels preus prohibitius de l'habitatge a Barcelona i altres grans ciutats catalanes, que expulsen de casa seva el jovent i persones en situació econòmica precària.
El 2021, el primer any després de la pandèmia, el 40,1 % de les altes de padró que va haver-hi en àrees rurals de Catalunya eren de persones provinents de ciutats grans, 5 punts més que el 2019. Aquell mateix any 21, el darrer amb estadístiques consolidades, un 10 % dels canvis residencials que es van produir a les ciutats catalanes van tenir com a destinació àrees rurals. Segons les Estadístiques de Variacions Residencials, es van registrar 16.300 migracions d'aquest tipus, gairebé 4.000 més que el 2019 i 6.000 més que el 2015. El pic d'aquest fenomen, però, va arribar amb la pandèmia l'any 2020, amb 17.105 migracions. Encara que s'ha de tenir en compte el context anòmal, pels confinaments, en què es van produir nombrosos empadronaments temporals a segones residències, assenyala l'estudi.
Famílies joves amb fills o sense
Un dels autors, Sergio Porcel, de l'Institut Metròpoli, ha destacat que el perfil dels que canvien de residència a zones rurals són "famílies joves amb fills o sense", ja que l'edat mitjana són els 36 anys. Porcel ha assenyalat que es tracta de població autòctona i no estrangera, un col·lectiu poblacional que tria grans ciutats o zones turístiques per sobre de les rurals. També, que es tracta d'un èxode "voluntari" en la majoria de casos i que en un 45 % estan "molt satisfets" amb el seu nou habitatge i nou entorn (en contraposició a Barcelona, on la xifra és del 30%).
Insatisfacció amb els serveis de les zones rurals
Al mateix temps, als entorns rurals es produeix, per contra, una menor satisfacció sobre qüestions com l'accés a serveis, transports i activitats culturals. Així, una de cada quatre persones que viuen en zones rurals s'han de desplaçar fora del municipi per comprar productes frescos, per exemple. Si bé el desavantatge més gran, expliquen, és l'accés al transport públic, la qual cosa motiva que el vehicle privat sigui encara la principal manera de desplaçament a la Catalunya rural.