En comptes de carbó, els Reis vindran aquest 2021 amb un nou enduriment de les restriccions a Catalunya. Després del passi nadalenc decretat pel Govern, el coronavirus ha tornat a recuperar el terreny, cosa que ha portat l'executiu a adoptar un reguitzell de mesures per "abaixar el ritme" durant 10 dies, com a mínim fins al 17 de gener. Davant d'aquesta decisió, la pregunta que plana en l'ambient és si hi ha garantia que puguin celebrar-se les eleccions convocades pel 14 de febrer. Instants després de l'anunci de l'enèsima aturada, ho preguntem directament al màxim responsable de l'àrea de processos electorals. El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé (Agramunt, 1975), atén ElNacional.cat per videoconferència. Des de Nadal que per un contacte estret amb un positiu està confinat a casa seva, a Agramunt, el municipi d'on va ser alcalde fins al seu nomenament sobtat per la dimissió d'Alfred Bosch arran de la denúncia d'assetjament sexual del seu cap de gabinet.
Amb les dades que avui tenim sobre la taula i l'enduriment de les restriccions anunciat, es poden celebrar les eleccions del 14 de febrer?
Les restriccions anunciades són per als propers dies. La valoració de la celebració de les eleccions ha de fer referència al 14-F, per tant a un escenari futur. Per aquest motiu ens vam dotar d'un quadre d'escenaris consensuat per totes les formacions polítiques, avalat pel Procicat. És a partir d'aquest quadre d'escenaris que hem de determinar la viabilitat de les eleccions o un possible ajornament. El que és clar és que aquest escenari preveu que únicament s'ajornin les eleccions en cas de restricció excepcional de l'activitat social.
Però amb les restriccions actuals es podrien celebrar les eleccions? En aquest context actual?
En el dia d'avui, malgrat les mesures anunciades, no hi ha una limitació extraordinària a nivell social i, per tant, segons el quadre d'escenaris es podrien celebrar.
No hi ha una limitació extraordinària a nivell social, per tant, les eleccions es podrien celebrar
Dels dos escenaris previstos per l'ajornament, un és molt clar, el d'un confinament total com al març, però l'altre és més interpretable, parla de restricció d'activitats socials en amplis espais i sectors i aforaments molt limitats a la resta... Aquest no és el cas actual?
El quadre diu que hi ha d'haver una restricció important de l'activitat social, especialment en aquells espais d'àmplia concurrència i avui això no hi és. Per tant, avui, segons el quadre d'escenaris, es podrien celebrar.
És a dir, que tancar comerços el cap de setmana, amb bars i restaurants sense obrir la major part del dia i gimnasos tancats, això no és una restricció important de l'activitat social?
Jo el que dic és que el quadre d'escenaris consensuat amb les aportacions del Departament de Salut determina els escenaris vinculats als trams que estableix el Procicat si es poden celebrar o no les eleccions. Evidentment un cop arribat el moment i a partir de la situació epidemiològica del moment es prendrà la decisió. Ara mateix, l'objectivitat es basa en aquest quadre.
Però el concepte "restricció important" és interpretable...
Si mires el quadre, avui, amb les restriccions anunciades, es podrien celebrar. Això no vol dir que a partir de la situació del moment no s'analitzi i es prengui la decisió oportuna.
La decisió es prendrà la setmana vinent
I si avui hagués de posar la mà al foc, què diria? Els catalans podran anar a votar el 14-F?
La decisió es prendrà la setmana vinent. Jo no ho puc anticipar. Si s'ha fixat el 15 de gener com la data bona des del punt de vista epidemiològic per prendre la decisió no té sentit avançar-nos. Fins al 15 no tindrem tota la informació.
El 15 de gener encara estarem immersos en les restriccions actuals vigents. I el mateix doctor Argimon i altres experts pronostiquen que la situació empitjorarà els propers dies.
Hi insisteixo, no em vull avançar. Seria un exercici d'irresponsabilitat. El quadre d'escenaris és molt objectiu i consensuat.
I si no s'ajornen les eleccions, com explicaran als ciutadans que no poden obrir els negocis, que no poden anar al gimnàs o al bar però que els animen a anar a votar?
En primer lloc, un cop presa la decisió, s'explicarà. D'altra banda, haurem d'explicar la situació que es trobarà el ciutadà el 14-F, no la situació que es troba el dia 15 de gener.
Si s'acaben ajornant, tenen ja una data alternativa? Algunes fonts apunten al maig...
Aquest supòsit ara mateix no hi és. Un cop valorada la situació epidemiològica, al voltant del 15 de gener es prendrà la decisió. Sí que és cert que hi ha un consens per part de totes les formacions polítiques que en cas de posposar-se les eleccions, es faci amb una proposta de data sobre la taula. L'última decisió sempre la té el Govern de la Generalitat. Abans de prendre la darrera decisió escoltarem les veus de la mesa de partits.
Si es posposen les eleccions es farà amb una nova proposta de data sobre la taula
Independentment de quan siguin, les sol·licituds de vot per correu ja s'han activat, quantes n'han rebut, fins ara?
Ens consta que el 2 de gener hi havia unes 10.000 sol·licituds de vot per correu. Aproximadament tres de cada cinc de les sol·licituds s'han fet per via telemàtica. Ho celebrem, és una xifra deu vegades superior al 2017. És un avenç i esperem que en els propers dies segueixi sent així. Qui no ho vulgui fer a través de mitjans telemàtics, que sàpiga que ho pot fer presencialment a l'oficina de correus.
La mesura que preveu que el carter de correus sigui el dipositari del vot ha aixecat suspicàcies. Algunes veus crítiques especulen que hi podria haver irregularitats.
Hi podria haver les mateixes irregularitats que hi podria haver portant el vot a l'oficina de correus. L'únic que fem és introduir una persona més a la cadena de transmissió d'aquest vot fins a l'urna. El funcionari de correus en lloc de recollir el vot a l'oficina de correus ho fa al domicili del ciutadà.
Tothom que estigui convocat a la mesa electoral ha d'assistir-hi. La llei electoral no permet excepcions
Donat el context de pandèmia, seguirà sent obligatori anar a la mesa electoral si a un ciutadà se'l convoca?
En primer lloc hi ha uns protocols de seguretat treballats amb el Procicat que ja compten amb les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones que formin part del dispositiu electoral. D'altra banda, formar part d'una mesa electoral pot ser entès com una obligació però també com un dret. De la mateixa manera que en unes eleccions aquella persona que pels motius que sigui considera que no ha de formar part d'una mesa electoral, evidentment pot emetre un recurs. Però tothom que sigui convocat a una mesa electoral ha d'assistir-hi, perquè evidentment se li garantirà la protecció. La llei electoral no permet excepcions.
I per als residents a l'estranger, han trobat alguna solució nova, o tornarà a ser un calvari que puguin votar els catalans que viuen fora de Catalunya?
Hem insistit des de sempre que és indispensable derogar el vot pregat, que és competència de l'Estat. Podemos i el PSOE ho portaven al programa. Nosaltres hem sol·licitat a la JEC la possibilitat d'anticipar la documentació genèrica als ciutadans a l'estranger perquè puguin preparar el vot amb més antelació, sense haver d'esperar a rebre les butlletes. Això ara mateix no està concedit. Va ser un acord unànime de la mesa de partits i per això hem tornat a enviar la petició. Espero que la resposta sigui positiva, perquè si no estaran limitant novament el dret a vot als ciutadans a l'exterior.
Tem que la pandèmia ensorri la participació a les eleccions?
En observació internacional hem vist que en aquelles eleccions que han comptat amb consens per part de les formacions polítiques i que s'han planificat amb temps com hem fet aquí, la participació ha tingut una petita davallada però ha estat assimilable a qualsevol participació d'altres comicis. Amb aquest objectiu treballem. Per això hem intensificat la campanya institucional.
Les enquestes apunten que hi ha un nombre molt elevat d'indecisos, més d'un terç del cens, i que el partit a qui més afecta la indecisió és ERC, que té frontera de vot amb JxCat, però també amb els comuns i el PSC. Com ho afronten?
ERC afronta les eleccions presentant el seu projecte polític i social. Quan tu exposes un projecte ampli tens un espai obert de possibles indecisos. Hem de prendre'ns l'espai d'indecisió com un repte per intentar convèncer el màxim de persones possible.
Aquestes eleccions aniran de PSC o ERC
I com s'ho faran per convèncer a la vegada el que dubta entre votar-los a vostès o a JxCat i el que dubta entre vostès i el PSC?
Aquestes eleccions aniran de PSC o ERC, perquè són dos models que el temps ens ha demostrat que són contraposats. ERC es presenta amb uns objectius clars per avançar cap a la República Catalana però també amb un model social basat en aquests valors republicans. Per tant, el ciutadà haurà de triar entre aquest model del PSOE que malgrat anomenar-se el govern més progressista de la història, hem vist com ha gestionat la pandèmia o el model d'ERC.
Vostè va tenir el mèrit de ser el protagonista d'una de les darreres imatges d'unitat dels partits independentistes, quan el van acompanyar a declarar al TSJC per la causa oberta per l'1-O. Enmig de tanta divisió, això és notícia...
Jo sempre he estat de posar sobre la taula el que ens uneix, sobretot en els drets i llibertats com a país. És el moment de deixar enrere els retrets, que no ens porten enlloc. Hem aconseguit demostrar amb el temps que el moviment independentista és divers i transversal i que hi caben molts projectes polítics. Més enllà d'enfrontar-nos hem de posar en valor allò que compartim.
La sensació és que s'uneixen quan reben per part de l'Estat, però que en canvi en la gestió del dia a dia els costa déu i ajuda.
És evident que la gestió del dia a dia en plena pandèmia ha estat una prova d'estrès per a tothom, no només per al Govern de la Generalitat. Però insisteixo, és important posar en valor allò que compartim. Segur que sabrem trobar els acords.
Vostè que ho viu des de dins, creu que hi ha hagut episodis de deslleialtat entre els socis de Govern?
N'hi ha hagut més d'espais compartits. Cal deixar de banda els retrets, perquè això no ajuda en res la ciutadania.
És moment d'obrir portes a formacions polítiques amb qui compartim part del camí
El col·lectiu Primer D'octubre, corrent crític dins del seu partit, ha demanat a la direcció que després del 14-F ERC només pacti amb partits independentistes...
ERC ha dit molt clar amb qui no pactarà.
Però què respon a aquest col·lectiu que forma part del seu propi partit?
Que tots aquells espais que ens permetin posar-nos d'acord en la defensa de les llibertats, el dret a l'autodeterminació i el projecte social, s'han d'escoltar per a un futur govern. És moment d'obrir portes a formacions polítiques amb qui compartim part del camí.
Aviat farà un any que va ser nomenat. Al llarg d'aquest temps, què ha fet el seu Departament per guanyar complicitats internacionals amb el procés independentista?
Aquest últim any ha estat extremament marcat per la pandèmia. Els esforços s'han concentrat a ajudar a tornar els ciutadans catalans a l'exterior que havien de tornar o que havien de viure el confinament a distància. I també observar les bones pràctiques internacionals que es duen a terme per replicar-les. A partir d'aquí és evident que mostrar-nos com un actor fiable és indispensable per poder ser escoltats en tots els àmbits. El Govern de la Generalitat s'explica des de tots els punts de vista.
En quina situació es troba l'informe que proposa expedientar el seu predecessor, Alfred Bosch, pel cas d'assetjament sexual del seu cap de gabinet?
Precisament, per la protecció de dades que requereixen aquests tipus d'informes, només se'ns facilitarà als membres del Govern un cop estigui elaborat i just en el moment de ser tractat al Consell Executiu. Avui jo no tinc a mà l'informe per motius de confidencialitat.
Però ha passat ja gairebé un any i encara no hi ha resposta...
Els organismes que elaboren aquests informes tenen els seus tempos. Són els serveis jurídics de la Generalitat que treballen en aquest informe.