L'Armada de l'Exèrcit Popular d'Alliberament de la Xina (PLA) ha ampliat considerablement l'abast operatiu del seu destructor més avançat, el Type 055 "Lhasa" en millorar els seus serveis amb aeronaus d'alerta primerenca aerotransportada (AEW). Aquesta innovació representa un canvi estratègic en la forma en què la Xina projecta el seu poder naval i millora l'efectivitat de les seves capacitats d'atac i defensa en múltiples dominis.

Segons la premsa estatal xinesa, incloent-hi CCTV i el South China Morning Post, aquesta integració permet que el Lhasa rebi dades d'objectius en temps real des de plataformes AEW durant operacions actives, la qual cosa li permet atacar objectius en l'aire i al mar a distàncies que abans eren inabastables amb els sensors embarcats. En un recent exercici amb foc real sota el Comando del Teatre del Nord, el Lhasa va demostrar aquesta capacitat en atacar blancs guiats per dades d'aeronaus AEW i helicòpters embarcats.

La raó principal darrere d'aquesta millora significativa és la limitació de l'horitzó del radar en vaixells de superfície, que sol ser d'uns 30 a 40 milles nàutiques (uns 74 quilòmetres) especialment per a blancs de baixa altitud com míssils que volen a nivell del mar. Tanmateix, els avions AEW, en operar des de grans altituds, poden detectar amenaces a més de 250 o fins i tot 300 milles nàutiques (uns 555 quilòmetres). En transmetre aquestes dades al Lhasa mitjançant enllaços segurs, el destructor pot realitzar atacs de precisió de llarg abast utilitzant tot el potencial dels seus míssils.

Aquest creuer xinès ja pot disparar míssils a més de 1.000 quilòmetres de forma precisa

El Type 055 està armat amb míssils de creuer supersònics YJ-18, amb un abast d'entre 500 quilòmetres, i míssils hipersònics YJ-21, que superen els 1.000 quilòmetres. Sense suport extern de sensors, gran part d'aquest abast no podia utilitzar-se eficaçment. La integració amb AEW permet al Lhasa operar com una plataforma d'atac "més enllà de l'horitzó", multiplicant el seu abast de combat fins i tot 15 o 20 vegades més que el seu límit estàndard.

Segons l'analista militar Song Zhongping, aquesta evolució marca un gran salt en la integració multidomini. L'enfocament de xarxa permet que diferents plataformes realitzin funcions clau com a detecció, llançament i guiat, reduint la dependència d'un sol sistema i millorant la capacitat de resposta, precisió i supervivència de les unitats.

A més de les seves capacitats ofensives, aquesta integració millora també la defensa del Lhasa. Encara que està equipat amb el sistema de defensa aèria HQ-HQ-9B (amb un abast de 260 quilòmetres), la seva eficàcia davant amenaces de baixa altitud era limitada sense AEW. La connexió de dades tanca aquestes bretxes de detecció, enfortint la defensa aèria marítima.

Song també va comparar aquest avenç amb el concepte nord-americà de Joint All-Domain Command and Control (JADC2), que busca integrar sensors i armes en tots els dominis de forma coordinada. La PLA sembla adoptar una versió xinesa de l'anomenada "guerra en mosaic", en la qual plataformes diverses s'enllacen com una força modular adaptable.

Botat el 2021, el Lhasa desplaça unes 12.000 tones, compte amb 112 tubs de llançament vertical i radar de doble banda AESA. La seva integració amb AEW marca un pas clau cap a una guerra centrada en xarxes, incrementant la capacitat de projecció de poder i la seguretat operativa en escenaris marítims complexos. Per tant, la Xina està incrementant el seu poder naval a costa dels Estats Units. El Lhasa és la prova irrefutable d'aquesta tendència que no només es dona al mar, també en sistemes aeris i terrestres. El gegant asiàtic cada vegada està més llest per heretar l'hegemonia mundial del país nord-americà.