Al seu dia, i de la mà de Marcel Duchamp, va ser un objecte artístic i avui, a més d'objecte quotidià, és objecte d'estudi, perquè els urinaris també poden millorar-se perquè compleixin millor la seva funció. S'hi ha dedicat durant el que portem d'any un grup d'enginyers de la Universitat de Waterloo, al Canadà. I ja tenen les seves primeres conclusions.
Ni una esquitxada
Per desenvolupar el seu estudi, els investigadors van partir del que per a ells seria l'urinari perfecte, que no és cap altre que un receptacle amb prou mida com per atendre les necessitats de qualsevol adult i amb un disseny capaç d'evitar qualsevol tipus d'esquitxada sempre que l'usuari respecti les normes bàsiques de comportament. Al final, després de mesos d'assajos durant els quals van vessar líquids pigmentats en urinaris de diferents tipus fabricats amb una mescla d'escuma i resina epoxy per comprovar on s'esquitxava, han assolit el seu objectiu: ja saben com ha de ser aquest urinari perfecte amb què somiem tots i que, en utilitzar-lo, impedeix que ni una sola gota no esquitxi els voltants del receptacle o els peus, les mans o les cames de l'usuari. Sorprenentment, van comprovar que els urinaris tradicionals són els pitjors.
Alts i estrets
L'urinari perfecte, i així ho explica Zhao Pan, coordinador de l'equip que ha desenvolupat l'estudi, és alt, estret i amb una superfície interior corba. En utilitzar-lo, és important que el raig d'orina colpegi la porcellana en un angle poc profund. Conegudes aquestes dades, van fabricar un urinari que complia amb les especificacions que es van demostrar idònies i van repetir l'experiment: l'èxit va ser complet i ni una sola gota no va acabar fora d'on devia. Per utilitzar-los, explica Pan, només caldrà respectar una norma: mirar a terra mentre se n'alleuja un. Dels de la foto, l'urinari perfecte és el quart d'esquerra a dreta.