Val, d'acord: els senyors diputats del Parlament Europeu diuen que, a partir de 2035 no es pot vendre ni un sol vehicle nou amb motor de combustió. Alhora, donen a entendre que qui s'entossudeixi en seguir conduint un cotxe dièsel o de gasolina a partir d'aquesta data no pot pagar el proveïment ni amb la samarreta perquè l'única alternativa seran els combustibles sintètics neutres, que costaran un ull de la cara. Tanmateix, hi ha altres solucions i, fins i tot no fa tant, eren comuns també aquí a Espanya. Es tracta, en concret, dels combustibles d'origen vegetal elaborats amb oli de cuina utilitzat, olis de colza, palma o gira-sol i residus vegetals de tota mena. De fet, Espanya sencera es va omplir fa uns anys de projectes de biorefineries que, majoritàriament van acabar no concretant-se o que, si es van construir, van funcionar durant molt poc. Ara, Toyota, el segon fabricant de cotxes més important del món, beneeix els biocombustibles, una solució que, almenys a Espanya, no recordava gairebé ningú.
En l'Hilux i el Land Cruiser
La marca japonesa ha adaptat –tampoc no és que es necessitin grans modificacions- dos dels seus models més populars (L'Hilux i el Land Cruiser) perquè puguin funcionar sense problema amb aquests combustibles que, cal destacar-ho, sí generen emissions de CO2 però no contribueixen a l'escalfament global ni a l'efecte d'hivernacle. per què? Doncs perquè el CO2 resultat de la crema de biocombustibles no és exogen, a diferència del que resulta de cremar carbó o derivats del petroli. Quan cremem gasolina convencional el que fem és, simplement, alliberar en l'atmosfera quantitats de CO2 suplementàries que sí que contribueixen a l'escalfament global perquè, quan cremem combustibles fòssils, a més d'obtenir energia, alliberem en el medi gasos que han estat enclaustrats durant mil·lennis al subsol i sense formar parteix de l'atmosfera. Amb combustibles d'origen vegetal, aquest problema desapareix.
Més benediccions
El combustible que podran utilitzar els nous Toyota Hilux i Land Cruiser és un gasoil parafínico denominat HVO100 i procedeix de fonts 100% renovables com, explica Toyota, "oli de cuina reciclat" i olis vegetals "de palma|palmell i colza". Compleix les normes de qualitat europea, conté menys sofre que el gasoil convencional i es ven sense problemes en més d'un miler d'estacions de servei europees. Les esmentades gasolineres són en països com Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Noruega, Holanda i Suècia, però a Espanya no ha arribat encara aquest biodièsel en concret encara que, es pot recordar-ho, sí que es venia de manera habitual fa no molts anys. Amb tot, d'aquell boom dels biocombustibles només van quedar tancaments i inversions fallides.
Des de la UE es juga a favor dels combustibles sintètics i no dels biocombustibles, perquè s'han donat per bones les tesis ecologistes segons les quals l'impacte negatiu que la producció de biodièsel pot arribar a tenir sobre el medi és més gran que el benefici. Segons la seva teoria, destinar grans superfícies de cultiu a obtenir matèries primeres per fabricar biocombustibles és un error però per a què s'utilitzaven si no els boscos abans que el carbó es comencés a explotar a finals del XIX? Si Transport&Environment té raó i el litre de combustible sintètic surt per 2,80 euros el 2030, potser seria ja hora que algú comencés a preguntar si Toyota no tindrà raó i resultarà que el biodièsel és una bona idea. Els motors BlueHDi de Stellantis poden utilitzar-lo sense problemes i Repsol té previst construir una planta de biocombustibles a Cartagena.