A un camp militar proper a Breslau, desenes de civils polonesos —homes, dones, joves i grans— reben instrucció militar bàsica. Formen part del programa “Entrena amb l’Exèrcit”, una iniciativa del Ministeri de Defensa que, cada dissabte, ensenya als participants a disparar, aplicar primers auxilis, lluitar cos a cos i utilitzar una màscara de gas. Segons ha informat la BBC, aquest programa ha rebut una demanda tan alta que el govern polonès estudia estendre’l a tots els homes adults. “Vivim temps perillosos i hem d’estar preparats”, afirma el capità Adam Sielicki, coordinador del projecte. “Tenim una amenaça militar procedent de Rússia i ens estem preparant per a això”.
Dariusz, un dels participants, assegura que seria el primer a allistar-se si Polònia fos atacada: “La història ens ha ensenyat que hem d’estar preparats per defensar-nos sols. Avui hi ha aliances, però demà poden trencar-se”. Agata, que assisteix amb una amiga, diu que l’elecció de Donald Trump ha incrementat la por entre la ciutadania: “Vol retirar-se d’Europa. Si no estem preparats i Rússia ens ataca, ens convertirem en els seus presoners”.
La setmana passada, el primer ministre Donald Tusk va declarar que Polònia vol construir “l’exèrcit més poderós de la regió”. Varsòvia ha invertit massivament en avions, vaixells, artilleria i míssils, adquirits dels Estats Units, Suècia i Corea del Sud, entre d’altres. Aquest any, destinarà gairebé el 5% del seu PIB a defensa —la xifra més alta de l’OTAN. Actualment, Polònia compta amb 216.000 efectius militars, però el govern té com a objectiu arribar al mig milió, incloent-hi reservistes, convertint-se així en la segona força militar més gran de l’Aliança Atlàntica, només per darrere dels EUA.
Augmenta la inquietud a Polònia
Tot i això, creix la inquietud per la posició de Washington. Les declaracions de Donald Trump i membres del seu entorn, crítiques amb l’ajuda a Ucraïna i amb elogis cap a Vladímir Putin, han sacsejat la confiança de Varsòvia. En una visita a la capital polonesa el febrer passat, el secretari de Defensa nord-americà, Pete Hegseth, va advertir que Europa “no pot donar per feta la presència de tropes nord-americanes per sempre”. La recent retirada d’una base clau a Rzeszów —tot i que les autoritats asseguren que les forces seran redistribuïdes dins del país— ha incrementat encara més les preocupacions.
Davant d’aquest escenari, Polònia treballa per reforçar llaços amb altres aliats. Té previst signar un acord de defensa amb França, i un altre amb el Regne Unit és en camí. Fins i tot s’ha obert el debat sobre incloure el país sota el “paraigua nuclear” francès.
Tomasz Szatkowski, representant permanent de Polònia davant l’OTAN, considera que la situació obliga el país a pensar “de manera més creativa” sobre la seva seguretat. “Crec que els Estats Units no poden permetre’s perdre Polònia, però hem de considerar altres opcions i desenvolupar les nostres pròpies capacitats”, explica a la BBC. “Si els russos persisteixen en les seves intencions agressives cap a Europa, nosaltres serem els primers, el guardià”.
Aquest sentiment d’alerta està profundament arrelat en la memòria històrica. Wanda Traczyk-Stawska, de 98 anys, recorda la invasió soviètica de 1939, quan l’URSS i l’Alemanya nazi van dividir-se Polònia. “El meu pare estava molt preocupat pels russos”, relata des d’una residència a Varsòvia. En una fotografia al prestatge, Wanda apareix empunyant una metralladora durant l’aixecament de Varsòvia de 1944, on els polonesos van resistir als nazis abans de caure sota el control soviètic fins al 1989. L’ombra d’aquella ocupació encara pesa sobre les decisions de seguretat del país. Avui, com ahir, Polònia es prepara per defensar-se sola.