Els sistemes de control biomètric són, se suposa, l'últim crit a l'hora de gestionar registres d'entrada i sortida en empreses i institucions, però amb la normativa a la mà, ningú no pot obligar-te. Així ho considera almenys l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.
De què parlem?
Un sistema de control biomètric és una eina que utilitza característiques físiques d'un individu (empremta dactilar, trets facials o, fins i tot, l'iris de l'ull) per elaborar registres. Aquests mètodes s'utilitzen habitualment per controlar l'assistència d'algú a un lloc, regular l'accés o controlar jornades laborals. Ocorre, tanmateix, que, a més de per a això, els registres d'empremtes, rostres o ulls es poden utilitzar per a altres qüestions sense que l'usuari ho sàpiga. Per això, perquè des de l'AEPD es considera que aquests sistemes "permeten recollir informació sense la cooperació de la persona, aquesta agència ha decidit prohibir-los.
Puc negar-me?
Tot depèn. En principi, la normativa vigent faculta qualsevol individu a negar-se a ser objecte d'ús d'aquests sistemes de control ja que, segons l'AEPD, el seu ús comporta "riscos per a la privacitat". Existeixen, a més, alternatives menys invasives, però el cert és que, a data d'avui i amb contractes indefinits que no suposen ja garantia de res, pocs s'arriscaran a caminar amb reclamacions si l'ocupació en la qual se'ls exigeix acceptar l'ús d'aquests mètodes és de veritat interessant. Ser massa legalista, moltes vegades, és el salconduit directe cap a una d'aquestes desagradables cartes en les quals es comunica al receptor que no ha superat un període probatori associat a una contractació. Una altra cosa, això sí, és si qui ha de ser objecte d'ús d'aquests sistemes de control d'accés o assistència és un funcionari o algú amb un contracte fix dels d'abans. Al final, com sempre, tot és una simple qüestió de balanç de poders. Queixar-se està bé, però sempre que qui es queixa pugui permetre-li-ho.