S'ha publicat un nou estudi respecte a la recerca d'intel·ligència extraterrestre i a un desafiament que no s'havia contemplat abans. Si els científics estaven concentrats a detectar senyals de ràdio alienígenes, pot ser que no s'hagin adonat d'un element molt particular que podria impedir la pròpia detecció. Partint de la base que el senyal de ràdio d'un planeta pot començar amb un to nítid, els vents de plasma que envolten aquesta estrella podrien dispersar-la fins a convertir-la en un senyal ampli però feble. Es podria estar passant per alt el senyal de buscar principalment la forma nítida en lloc de l'àmplia.
L'estudi va a càrrec de l'Institut SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence), conformat per tres centres principals als Estats Units, una organització sense ànim de lucre. El Centre Carl Sagan, el més rellevant, per tenir més de 80 científics i investigadors amb sis enfocaments diferents de recerca que van des de l'astronomia i astrofísica fins als exoplanetes, exploració planetària, clima i geociència, a més de la pròpia recerca d'intel·ligència extraterrestre. Els seus projectes busquen constantment senyals de ràdio molt estretes perquè existeix la improbabilitat que es produeixin mitjançant processos còsmics naturals, les mateixes que podrien distorsionar-se abans d'abandonar el seu sistema d'origen.
Els senyals extraterrestres podrien estar sent coberts per les seves pròpies estrelles abans d'escapar a l'espai
Els científics a càrrec d'aquests projectes han buscat els pics estrets en les radiofreqüències que poguessin donar cabuda a la presència de tecnologia avançada; un transmissor extraterrestre seria el productor del senyal que es distingeix del soroll de fons natural. Aquest enfocament tindria un problema, d'acord amb la nova investigació. Es tenen en compte els efectes que es produeixen quan les ones de ràdio travessen l'espai interestel·lar.
El nou estudi va examinar el que succeeix més a prop de la font del senyal. Es van adonar que les fluctuacions en la densitat del plasma dins dels vents estel·lars, al costat dels esdeveniments explosius, poden alterar les ones de ràdio prop de l'origen. És per això que els efectes dispersen d'alguna manera l'energia del senyal en un rang de freqüències ampli, debiliten el pic agut del qual depenen els mètodes de cerca emprats en investigacions prèvies. L'autor principal de l'article i astrònom de l'institut, Vishal Gajjar, va indicar que les cerques estan optimitzades per a les senyals que són extremadament estretes; si la senyal s'eixampla per l'entorn de la pròpia estrella, queda per sota dels llindars de detecció. Això explicaria el silenci de ràdio que han observat.
Com a dada de l'estudi, les estrelles nanes M que estan presents en el 75% de la Via Làctia tenen la probabilitat alta d'eixamplar les senyals de ràdio de banda estreta abans que escapin del sistema. Els investigadors conclouen que les futures cerques han de continuar sent sensibles a senyals més àmplies. Per la qual cosa, en treballs posteriors, és més probable que tinguin noves troballes, fixant-se en els canvis presentats en la investigació.