Va ser a finals els anys quaranta del segle passat i en mig d'una autarquia que, en cap cas, no era la recepta més eficaç per reconstruir un país devastat després de tres anys de guerra civil en el qual ni tan sols hi havia camions en prou quantitat per solucionar les necessitats de transport més elementals. Davant de tal panorama, un gallec despert de nom Eduardo que gestionava una empresa de construcció, va començar a transformar motors de gasolina a dièsel per cobrir les pròpies necessitats de la seva empresa.
Ho feia recorrent de camions alemanys de la marca Krupp que havia aconseguit en una subhasta i, també, amb peces de camions ZIS russos que rondaven pel país encara i eren herència de la Guerra Civil. L'invent va ser un èxit i el 1951 va traslladar la producció a Madrid, on va fundar Barreiros Diesel, que va ser el germen del que avui és la fàbrica Stellantis de Villaverde (Madrid), però que abans va fer possible que els Dodge, els SIMCA, els Talbot, els Chrysler i els Peugeot es fabriquessin també a Espanya. Aquella història, nascuda de la necessitat, va acabar sent un dels èxits empresarials més importants d'Espanya. Ara, quan s'assenyala als hereus d'aquells motors dièsel que tothom volia tenir als anys quaranta com a responsables de bona part de l'escalfament global, a Alemanya algú està començant a fer quelcom semblant: convertir cotxes dièsel i de gasolina en motors elèctrics des de petits tallers.
Adeu a la combustió
En principi, i tret de correcció d'última hora, no es podran vendre cotxes que equipin motor de combustió no adaptat per funcionar amb combustibles neutres al territori de la UE a partir de 2035 i, per això, els mecànics més hàbils estan ja fent just el que feia Eduardo Barreiros a l'Espanya dels anys 50, però al revés: ofereixen una solució als qui no volen canviar de cotxe que es diu retrofit i suposa no convertir un motor ja existent en dièsel, sinó just el contrari: transformar un cotxe dièsel (o de gasolina) en un cotxe elèctric.
Els combustibles neutres seran cars
Malgrat el que petrolieres com Repsol i fabricants com Toyota considerin, omplir amb biocombustibles el dipòsit no és una possibilitat contemplada en la legislació europea, que ho fia tot als combustibles sintètics o e-fuel, el preu del qual pot superar els dos euros per litre en el millor dels casos. Si a la situació li sumem un altre element, l'elevadíssim preu dels cotxes elèctrics, la solució és clara: o modifiques el teu cotxe, o hauràs d'utilitzar el transport públic o els sistemes de cotxe multiusuari. A Alemanya, on ens porten molt avantatge, estan convertint ja cotxes amb motor dièsel en vehicles elèctrics. El retrofit és vàlid per a qualsevol vehicle, però no pot fer-ho qualsevol: ha de desenvolupar-se en tallers especialitzats i el vehicle només podrà circular si les autoritats de trànsit del país en el qual residim homologuen la modificació. El preu varia segons el cotxe del que es tracti, però si el que tenim entre mans és un turisme de menys de dues tones, la broma surt ara i a Alemanya per uns 15.000 euros. A Espanya, aquest tipus de modificacions es bonifiquen amb fins a 6.000 euros si ets autònom.
I els vehicles professionals?
Com que tot depèn del tonatge, electrificar un camió lleuger o una furgoneta gran pot sortir per més de 50.000 euros, encara que també comptarem amb subvencions. A Espanya, les empreses que es decideixin per aquesta solució rebran 20.000 euros per cada vehicle, però no podran modificar més de 50. Se sembla aquest procedir al que feia Eduardo Barreiros en els anys quaranta quan va començar a aixecar el seu imperi? Hi ha, tanmateix, una diferència: Barreiros convertia vetustos motors de gasolina en útils propulsors dièsel perquè un país devastat per una Guerra Civil pogués tornar a competir amb certa garantia. Ara, el que fem és una altra cosa: desmantellar un sistema de mobilitat que funciona i que ha permès a les classes mitjanes gaudir durant dècades de cotxes en propietat. El futur, tanmateix, sembla que va cap a un altre lloc.