La NASA pretén enviar a la Lluna un dels rovers que utilitza a la Terra per provar els seus vehicles destinats a Mart. L'administrador de l'agència, Jared Isaacman, va plantejar públicament el passat 30 de juny la possibilitat d'aprofitar aquest hardware, el desenvolupament del qual ja ha suposat una important inversió, per donar-li una segona vida en una missió lunar.
El projecte rep el nom de PROMISE (Polar Rover for Observation, Mapping, and In-Situ Exploration), i pretén reutilitzar components dels vehicles de prova de Curiosity i Perseverance. Sobre el paper, sembla una manera d'estalviar diners aprofitant material que la NASA ja té. Tanmateix, convertir aquests vehicles terrestres en una nau preparada per viatjar a l'espai podria ser molt més car i complicat del que s'esperava al principi.
Un rover de Mart que hauria de preparar-se per a la Lluna
La NASA conserva al Laboratori de Propulsió Jet (JPL) dues unitats de prova dels seus rovers marcians. Una és MAGGIE, el vehicle utilitzat per provar les tecnologies de Curiosity; mentre que l'altra és OPTIMISM, l'equivalent terrestre de Perseverance.
Aquests vehicles permeten als enginyers provar moviments, procediments i possibles problemes abans d'aplicar solucions als rovers que es troben a Mart. El problema és que mai van ser construïts per viatjar a l'espai. Funcionen connectats a sistemes externs i manquen d'elements imprescindibles per a una missió lunar, com un sistema de comunicacions preparat per a l'espai, instruments científics de vol o una font d'energia nuclear.
A més, haurien de suportar temperatures extremes, buit, radiació i la pols lunar. Alguns components electrònics podrien tampoc estar preparats per a aquestes condicions i altres haurien de ser substituïts per peces que sí que hagin superat les corresponents proves de certificació.
La idea que maneja la NASA implica utilitzar el xassís del vehicle de proves de Curiosity i afegir components procedents del model de Perseverance. No seria, per tant, simplement enviar un d'aquests rovers a la Lluna, sinó construir un nou vehicle combinant hardware desenvolupat en moments diferents.
I aquí apareix el principal problema: l'estalvi podria ser molt menor de l'esperat. Una estimació independent situa el cost de PROMISE entre 700 milions i 1.300 milions de dòlars, una autèntica barbaritat. Aquesta inversió econòmica estaria vinculada al llançament, l'aterratge, les modificacions, la certificació, l'equipament científic, les operacions i les reserves pressupostàries.
El llançament i aterratge podrien representar entre 234 i 320 milions de dòlars, mentre que adaptar i certificar el rover podria superar els 500 milions en l'escenari més car. A això caldria sumar el sistema d'energia basat en plutoni i aproximadament un any d'operacions.
La mateixa naturalesa del projecte també planteja dificultats addicionals. El rover hauria d'utilitzar una font d'energia nuclear, cosa que obliga a complir estrictes requisits de seguretat abans del llançament. A més, alguns dels components utilitzats en els vehicles de prova tenen més d'una dècada i podrien haver deixat de fabricar-se.
Si finalment rep llum verda, PROMISE tampoc estaria llest immediatament. L'estimació apunta a un llançament durant els primers anys de la dècada del 2030. La proposta busca aprofitar hardware existent, però la realitat és que transformar un vehicle dissenyat per romandre en un garatge del JPL en un rover capaç de sobreviure a un viatge espacial podria acabar costant centenars de milions de dòlars.