La Voyager 1 està a punt d'enfrontar-se a un dels moments més delicats de tota la seva història. La NASA prepara un missatge que viatjarà durant gairebé un dia fins a la sonda més llunyana creada per l'ésser humà, una ordre que podria permetre que continuï funcionant durant diversos anys més… o convertir-se en l'última comunicació que rebi des de la Terra.
La veterana nau es troba actualment a uns 25.000 milions de quilòmetres del nostre planeta, una distància tan enorme que qualsevol decisió requereix una paciència extrema. Està a prop d'arribar a un dia llum de distància. Cada comandament triga al voltant de 23 hores a arribar i els enginyers necessiten 23 hores més per saber si la resposta ha estat positiva.
Per això, quan la NASA enviï aquesta nova seqüència d'instruccions, no hi haurà marge per corregir possibles errors. Serà una aposta calculada després de gairebé cinc dècades d'experiència mantenint viva una missió que ja ha superat qualsevol expectativa.
La maniobra arriscada que pot mantenir viva la Voyager 1
L'objectiu d'aquesta operació, coneguda com a “Big Bang”, és aconseguir una cosa que sembla senzilla, però que a la pràctica suposa un enorme desafiament: estalviar energia sense posar en risc el funcionament de la nau. La Voyager 1 obté electricitat gràcies a un generador termoelèctric de radioisòtops alimentat per plutoni-238. Quan va ser llançada el 1977 comptava amb molta més potència, però amb el pas del temps aquest sistema ha anat perdent capacitat i la NASA ha hagut d'apagar diferents instruments i sistemes per allargar la seva vida útil.
La nova maniobra busca apagar els escalfadors que protegeixen les línies de combustible dels propulsors i utilitzar altres dispositius de menor consum per mantenir-les operatives i evitar que es congelin. Curiosament, fa aproximadament un any van aconseguir que alguns d'aquests propulsors tornessin a funcionar.
Si tot funciona com està previst, la NASA podria guanyar l'energia necessària perquè la Voyager 1 continuï enviant dades científiques fins a la dècada de 2030 i fins i tot recuperar algun dels instruments que s'han apagat per estalviar electricitat.
Però el risc és real. Si les línies de combustible deixen de funcionar correctament, els propulsors podrien quedar inutilitzats. I sense ells, la Voyager 1 no podria mantenir la seva antena orientada cap a la Terra, provocant que la comunicació amb la nau es perdi per sempre.
Abans d'enviar aquesta complicada seqüència a la Voyager 1, la NASA vol provar el procediment amb la seva nau bessona, la Voyager 2. La segona sonda disposa d'una mica més de marge energètic i està més a prop de la Terra, per cosa que ofereix una oportunitat més segura per comprovar si la maniobra funciona com esperen els enginyers. Si les proves són satisfactòries, arribarà el moment més important: enviar el mateix comandament a la Voyager 1 i esperar gairebé dos dies per conèixer el resultat.
La nau que fa gairebé mig segle que desafia el temps
La història de la Voyager 1 és una de les més impressionants de l'exploració espacial. Va ser llançada el 5 de setembre de 1977 amb una missió inicial molt més limitada: estudiar els planetes gegants del Sistema Solar.
No obstant això, va acabar convertint-se en la primera nau humana a entrar a l'espai interestel·lar el 2012 i continua sent l'únic objecte construït per la nostra espècie que explora directament aquesta regió situada més enllà de la influència del Sol. Tot això ho aconsegueix amb tecnologia creada fa gairebé 50 anys, amb ordinadors extremament simples comparats amb qualsevol dispositiu actual i amb una quantitat d'energia que cada vegada és més limitada.
La pròxima ordre que rebi des de la Terra serà una de les més importants de la seva història. Pot ser el missatge que permeti a la Voyager 1 continuar viatjant durant alguns anys més o pot convertir-se en l'última vegada que la humanitat aconsegueixi parlar amb una de les seves màquines més llunyanes.