Les imatges que ens mostra el Telescopi Espacial James Webb són, alhora, bellíssimes i fascinants, però també inquieten. No al comú observador, per descomptat, però sí als experts astrònoms: el que es veu en les imatges no encaixa amb el que els models cosmològics predeien que es veuria ja que les galàxies primitives que estem veient gràcies al telescopi són més grans del que s'esperava. Això pensa, almenys, l'investigador de la Universitat de Texas Mike Boylan-Kolchin.
Què és el que estem veient?
El James Webb ens permet veure i, per descomptat, analitzar les galàxies més llunyanes a la nostra Via Láctea. El que veiem, atesa la seva llunyania, no és el que hi ha ara: és el que va existir entre 500 i 700 milions d'anys després del Big Bang. Són, per tant, les imatges d'un univers primitiu i, fins ara, hem vist instantànies de sis galàxies que, creu Boylan-Kolchin, brillen massa.
Cal replantejar els models cosmològics
L'excessiva brillantor suposa que la velocitat a què es formaven les estrelles durant aquell temps primer de l'univers és més gran a la que fixen els models de dinàmica cosmològica avui acceptats. Una galàxia, en realitat, és un cúmul de matèria (gas i pols, majoritàriament) que es condensa a determinades zones fins a donar lloc al naixement d'estrelles que emeten energia en forma de llum. Segons els models cosmològics vigents des de finals dels 90, les estrelles es formaven a molta menys velocitat de la qual demostren les imatges que hem vist. Així, indica Boylan-Kolchin, si fins ara es donava per cert que les galàxies només convertien un 10% de la seva matèria en estrelles, el que veiem gràcies al James Webb indica que aquest percentatge és molt més gran. Per tant, poden succeir dues coses: o la matèria es condensa més de pressa o hi ha més matèria de la que es pensava i, per tant, l'univers s'estaria expandint molt més de pressa. Una altra opció, això sí, és que hi hagi altres cossos diferents a les estrelles emetent llum. I aquests cossos no són d'altres que els forats negres supermassius. Sigui com fos, el galimaties és de mil dimonis malgrat que els ciutadans corrents no siguem capaços de veure res més que unes suggestives imatges.