Enagás, el gestor tècnic del sistema gasista espanyol posa xifres a la inversió en infraestructures que es requereix per a l'hidrogen pugui competir amb altres fonts d'energia: 5900 milions d'euros. D'ells, 4900 corresponen a infraestructures que s'han de desplegar a Espanya i 1000 al tram peninsular del H2Med.
Inversió bruta
La inversió que estima Enagás és bruta i, per completar-la, es compta que les administracions implicades financin un 40% del total. Només entre 2026 i 2030 serà necessari invertir 3200 milions d'euros si el que es pretén és que l'hidrogen sigui una mica més que un potser.
30.000 milions en instal·lacions productives
El novembre passat, a Espanya estaven en marxa més d'un centenar de projectes de producció i ús d'hidrogen verd. La majoria d'ells s'han de completar, si les previsions no fallen, abans de 2030, però la xarxa de distribució no està encara construïda. En cas de no atendre's les inversions que Enagás detalla, els diferents centres de producció previstos es convertirien en productors estrictament locals i la seva rendibilitat quedaria compromesa. La potència conjunta d'electrolitzadors previstos –els enginys que permeten obtenir hidrogen de l'aigua- supera ja els 16.000 MW segons les dades que a finals d'any facilitava la Càtedra d'Estudis de l'Hidrogen de la Universitat Pontifica de Comillas. Importants grups energètics com Iberdrola, Endesa, Repsol, Cepsa, Naturgy, BP, EDP, Maersk o la mateixa Enagás estan implicats en algun dels 100 projectes activats. La inversió total en infraestructures de producció previstes supera ja els 30.000 milions però, sense aquests gairebé 6.000 que costa la xarxa de distribució, serviran de poc.