Els teròpodes són un grup de dinosaures bípedes que es caracteritzen principalment per tenir ossos buits i extremitats amb grans urpes que els ajudaven a defensar-se i atacar les seves preses. Encara que no tots ells eren carnívors, alguns dinosaures teròpodes van evolucionar per convertir-se en espècies herbívores, omnívores i piscívores.
Eren una classe d'animals molt interessant. Es diu que d'ells descendeixen les aus modernes; des de la cigonya fins a la gallina, passant per l'estruç o l'àguila. Els teròpodes van aparèixer fa uns 231,4 milions d'anys, durant el Triàsic Superior, però encara avui dia se segueixen descobrint nous exemplars d'aquesta espècie.
Descobreixen una nova espècie de dinosaure teròpode en un fòssil oblidat durant més d'un segle
Un equip d'investigadors de l'Universitat College de Londres (UCL) ha identificat una nova espècie de dinosaure carnívor a partir d'un fòssil que va romandre oblidat durant dècades en les col·leccions del Museu d'Història Natural de Londres. Batejat com a Invictibellatrix amberina, aquest depredador va viure fa aproximadament 120 milions d'anys al territori que avui ocupa el Regne Unit.
L'animal mesurava entre tres i quatre metres de longitud i comptava amb enormes urpes corbades que podien assolir entre 10 i 20 centímetres. Segons els investigadors, probablement tenia plomes i s'alimentava de petits dinosaures, llangardaixos i mamífers. La seva mida, similar a la d'un tigre gran, el convertia en un caçador adaptat a capturar preses de dimensions reduïdes.
La troballa resulta especialment rellevant perquè Invictibellatrix amberina és el primer representant dels megaraptorans identificat a Europa. Aquest grup de dinosaures teròpodes carnívors tenia braços potents i grans urpes, en lloc de dependre principalment d'unes mandíbules enormes per caçar.
El fòssil, un fragment de la part posterior del crani, va ser adquirit pel museu el 1924. Per identificar-lo, l'equip va utilitzar tomografies assistides per ordinador i models informàtics que van permetre estudiar la seva anatomia i comparar-la amb la d'altres dinosaures.
Els resultats que han obtingut els científics de la Universitat College de Londres es van obtenir a través de diferents tecnologies com la tomografia assistida per ordinador, la reconstrucció tridimensional i les anàlisis filogenètiques. Són els mètodes més habituals per descobrir nous dinosaures. La troballa també ajuda a reconstruir l'expansió dels dinosaures des d'Àsia cap a Europa i els continents del sud. Allà, alguns dels seus parents van evolucionar fins a assolir mides molt més grans.
