Tempesta de crítiques contra Ada Colau per unes declaracions sobre els barris populars de Barcelona

Una reflexió d'Ada Colau sobre l'origen dels barris populars de Barcelona ha desencadenat una tempesta de crítiques a les xarxes socials. L'exalcaldessa ha recuperat a X un fragment de la seva entrevista al pòdcast de Jordi Wild en què atribueix la construcció d'aquests barris als treballadors arribats d'Andalusia i Extremadura. Les seves paraules han provocat una forta indignació entre nombrosos usuaris, que l'acusen de menysprear el paper dels barcelonins de tota la vida i d'invisibilitzar la classe treballadora catalana, com si els nouvinguts haguessin estat els únics responsables d'aixecar els barris de la ciutat. La publicació ja acumula més d'1,5 milions de visualitzacions i prop de 2.000 comentaris, bona part dels quals són crítics amb el seu discurs. Tot i que l'entrevista i la publicació a X són de fa uns dies, la magnitud de la polèmica ha fet que les crítiques continuïn arribant i que el debat es mantingui ben viu a les xarxes socials.

En el missatge, Colau assegura que "Els barris populars de Barcelona els va construir la gent treballadora migrant que va venir d'Extremadura o Andalusia, i ells també van venir a treballar sense cap mena d'ajuda". L'exalcaldessa recorda que aquestes persones van patir discriminació i van ser considerades ciutadans de segona classe, i sosté que ara són elles les que planten cara als discursos racistes als seus barris. Aquesta afirmació també ha aixecat polseguera, ja que diversos usuaris consideren que contraposa els immigrants d'altres punts de l'Estat, presentats com a antiracistes, amb els catalans autòctons, als quals deixa implícitament associats a una imatge de burgesia privilegiada i allunyada de les lluites obreres. 

Una allau de crítiques per invisibilitzar els treballadors catalans

Entre les reaccions més destacades hi ha la de la cuinera Maria Nicolau, que ha respost directament a l'exalcaldessa amb un missatge contundent: "Quina barra, menysprear d'aquesta manera el fart que se'n van fer, els nostres avis, a Catalunya, de ser pobres i treballar i lluitar". La crítica també ha arribat de l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, que ha denunciat que s'invisibilitzi la població catalana que també va contribuir a aixecar els barris i pobles del país. Salellas ha recordat que "hi ha hagut milers de catalans i catalanes que no han vingut d'enlloc que també han aixecat barris i pobles".

El malestar també s'ha fet visible entre descendents de famílies immigrades. Iñaki Sola, de La Sotana, que s'identifica com a fill d'immigrants andalusos i gallecs, ha rebutjat durament el relat de Colau i l'ha qualificat de "falsa narrativa de merda", tot reivindicant la tradició obrera de Catalunya. En una línia semblant, Estefania Molina ha compartit la història de la seva família andalusa, que va arribar a Catalunya amb pocs recursos i hi va trobar oportunitats per progressar. Molina ha criticat els "massa clixés sobre la immigració andalusa i els catalans" i ha qüestionat que es presenti sistemàticament els primers com a marginats i els segons com a burgesos.

La polèmica arriba a altres veus conegudes

L'historiador de l'art Albert Velasco també s'ha afegit a les crítiques i ha retret a Colau que obviï l'existència de famílies catalanoparlants que han viscut durant generacions als barris populars de Barcelona. "No ha viscut en un barri popular en la seva vida", ha afirmat, abans d'acusar-la de recórrer a aquest discurs en un context electoral. Per la seva banda, Manel Vidal ha denunciat el que considera una invisibilització de les persones que ja vivien a Catalunya abans de les grans onades migratòries. "És fastigosa la invisibilització sistemàtica de la gent que ja era aquí", ha escrit.

El cantautor Lluís Llach també ha intervingut en la controvèrsia compartint la publicació de Colau amb una crítica carregada d'ironia: "La nació catalana és rica. Té un lerroux i una reluxa, vejam qui la diu més grossa". Les diferents reaccions han situat al centre de la discussió el paper de la immigració interior en la construcció dels barris de Barcelona i el reconeixement de la classe treballadora catalana. Una controvèrsia que ha continuat generant comentaris dies després de la publicació del fragment de l'entrevista.