A Espanya tenim centenars i al Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica o la República Txeca i Polònia, també. Fins i tot a Itàlia i Portugal hi ha instal·lacions d'aquest tipus i, gràcies a un sistema dissenyat per un grup d'investigadors de l'Institut Internacional d'Anàlisi de Sistemes Aplicats, ubicat a Àustria i considerat un dels think thanks especialitzats en energia més importants del món, podria subministrar energia a tot el planeta. Parlem, per descomptat, de les mines de carbó tancades.
Emmagatzemament Subterrani d'Energia per Gravetat
El sistema dissenyat pels investigadors de l'IIASA aprofita la infraestructura de les mines de carbó abandonades per convertir-les en bateries capaços d'emmagatzemar prou energia com per alimentar a tot el planeta. Els grans avantatges d'aquest sistema, a més de la seva mida, són dos: mai no perd capacitat d'emmagatzemament i permet revitalitzar pobles i ciutats amb tradició industrial en els quals la revolució verda ha causat estralls. "Quan una mina tanca, acomiada milers de treballadors i això és devastador per a les comunitats que les acullen, perquè només depenen de la mina per al seu rendiment econòmic. El sistema crearia llocs de treball, ja que la mina prestaria serveis d'emmagatzemament d'energia després del cessament de la seva activitat", explica Julian Hunt, investigador del Programa d'Energia, Clima i Medi Ambient de l'IIASA i autor de l'estudi. Amb el sistema dissenyat, s'aprofita que les instal·lacions mineres compten amb les infraestructures bàsiques i estan connectades a la xarxa elèctrica, la qual cosa redueix molt els costos.
Com ho fan?
El sistema, expliquen els seus creadors, s'ha dissenyat per generar electricitat quan la demanda d'energia és més alta. Per a això, es fa descendir pels pous de la mina algun material pesat com, per exemple, la sorra o, fins i tot, el mateix carbó, per convertir la seva energia potencial en electricitat mitjançant un sistema de frenada regenerativa. Quan l'energia és més barata, es torna a elevar la sorra a un dipòsit superior utilitzant motors elèctrics per tornar a recarregar la batería.Los únics equips que fan falta són el pou, l'equip d'extracció i un generador. Cada kilowatt hora surt per entre 1 i 10 dòlars per kilowatt hora, mentre que els costos de capacitat energètica estan en 2.000 dòlars el quilowatt. Els investigadors estimen que aquesta tecnologia té un potencial mundial de 7 a 70 terawatts-hora, concentrat fonamentalment a la Xina, l'Índia, Rússia i els Estats Units. L'últim mesurament de l'Associació Internacional de l'Energia data de 2020 i diu que el consum mundial d'energia va ascendir a 24.901,4 terawatts-hora, l'equivalent a uns 68 terawatts-hora al dia.