Com a efecte halo es coneix el biaix cognitiu que, quan es dona, fa que un observador associï habilitats i característiques favorables o positives a un subjecte a partir d'una primera impressió i sense disposar de prou dades. Per si mateix, no és més que una distorsió vinculada al que es denomina criteri de racionalitat limitada, que és aquell mecanisme que en situacions de risc o incertesa fa que un subjecte decideixi a partir d'emocions, experiències i pensaments per compensar les limitacions cognitives, temporals, i d'accés a la informació. Experts en comunicació no verbal com José Luis Martín Ovejero consideren que, en el cas de Daniel Sancho, aquest efecte estaria donant-se.
A Linkedin
Sobre aquest particular, José Luis Martín, expert en oratòria i en comportament no verbal, dona per fet que l'efecte halo sí estaria donant-se. Ho explica ell mateix en un vídeo que ha publicat aquest 16 d'agost en el seu perfil de Linkedin i que qualsevol pot consultar.
Per què?
Per a Martín Ovejero, l'efecte halo és una de les dreceres que el cervell humà fa servir sovint per a, amb poca informació, arribar a conclusions que solen ser incorrectes. Així i per exemple, l'efecte halo genera situacions en les quals, simplement a partir de la constatació de l'atractiu físic d'algú, se li atorguen de manera automàtica altres qualitats positives. Així, i per exemple, aquest biaix cognitiu seria darrere dels dubtes generals sobre la seva responsabilitat en els fets pels quals se'l jutjarà i la seva admesa culpabilitat o, també, en la credibilitat que se li dona a les justificacions que determinats opinants donen al crim. En tot cas, qui segur que va ser víctima de l'efecte halo va ser el cirurgià Arrieta.