Giorgio Parisi, Premi Nobel de Física el 2021 pels seus treballs de mécanica estadística i teoria quàntica de camps, ha proposat aquesta setmana una teoria, sinó revolucionària, si almenys curiosa: segons ell, coure la pasta amb el foc apagat permetria estalviar en un any 44,6 kilowatts-hora, 13,2 quilos d'emissions de CO2 i 69 litres d'aigua per persona. Les xifres són vàlides per a un consum anual de 23,5 kg de pasta, que és la xifra que menja un italià cada dotze mesos.
Com es fa?
Segons el Premi Nobel italià i científic adscrit a la Universitat de la Sapienza Giorgio Parisi, el secret està en llançar la pasta a l'aigua quan aquesta comença a bullir, esperar dos minuts i, immediatament, apagar el gas i deixar que la pasta es continuï coent de forma passiva. Així, s'estalvien 8 minuts d'energia per cada cocció que es dugui a terme.
Sempre amb la tapa posada
Perquè el sistema funcioni, és imprescindible mantenir la cassola tapada ja que, si no, la calor es dispersa i la pasta no es cou. D'aquesta manera, explica l'italià, "reduïm l'evaporació". Parisi no és l'únic que opina així: fa uns mesos, l'associació de fabricants de pasta Unione Italiana Food, ja va argumentar que, amb la tapa de l'olla posada durant la cocció, s'estalvia "fins a un 6% d'energia". Ara, Parisi va més enllà