Hunosa, la que va ser al seu dia més important empresa del sector carbonífer, és, amb el Pou Nicolasa de Mieres, el Safareig del Batà i la Central Tèrmica de la Pereda com úniques instal·lacions obertes des d'aquest 2018, una cosa molt diferent d'aquella companyia que ocupava a començaments dels 80 més de 20.000 miners, però vol continuar sent motor econòmic a tot el nord d'Espanya malgrat comptar ja només amb 1.100 treballadors. Per mantenir aquesta importància, la cincuentenaria hullera manté l'activitat extractiva al seu pou de la Conca del Cabal, treballa per a altres empreses del sector carbonífer en el safareig del Batà, vol convertir La Pereda en una central de biomassa, impulsa diferents projectes d'aprofitament goetérmico a Langreo, Mieres i altres localitats al costat d'altres iniciatives vinculades a l'anomenada economia verda, i, també, juga a favor de la valorització del patrimoni industrial en desús i la seva transformació en atractiu turístic. Aquest mes d'octubre, durant la Fira del Turisme Miner, celebrada al Pou Sotón de San Martín del Rey Aurelio (Conca del Cabal) ha presentat un mapa de rutes mineres il·lustrat per un gran: l'historietista asturià Alfonso Zapico, autor d'aquesta monumental novel·la gràfica per lliuraments que és La Balada del Norte.
Tots els pous en un mateix mapa
Els més de dos segles d'activitat carbonífera han modelat el paisatge asturià omplint les conques del Nalón i el Cabal, de castilletes, safarejos, cases de màquines i altres instal·lacions que; encara que portin, majoritàriament, lustres en desús; continuen sent emblemes de persones i territoris. Les antigues instal·lacions mineres són alhora record i patrimoni i volen continuar sent motor de desenvolupament, ara turístic, perquè el turisme industrial és ja des de fa dècades tan o més important que el que es vincula a esglésies, castells i altres vestigis d'èpoques més llunyanes i que, segurament, van condicionar menys la nostra quotidianitat que les instal·lacions industrials que es conserven a Astúries i altres territoris que van ser caps tractors de l'economia fins no fa tant. A Catalunya, on s'han museïtzat de manera excel·lent les mines de potassa de Cardona, les mines de plom de Bellmunt del Priorat o les mines de carbó de Cercs, fa ja molt que s'entén el valor d'aquestes instal·lacions i a Astúries, també, però ara tenen una nova eina: una il·lustració cartogràfica que situa tots els pous d'Hunosa i proposa itineraris per descobrir-los i, alhora, descobrir les ciutats i pobles miners asturians.
Alfonso Zapico
Els dibuixos són obra d'Alfonso Zapico, un jove historietista nascut a Blimea (Astúries) el 1981 que va estudiar il·lustració i disseny a l'Escola d'Art d'Oviedo, i que té en el seu historial aquesta monumental novel·la gràfica per lliuraments (porta publicats tres volums, falta l'últim) que es diu La Balada del Norte i en la qual resumeix el convuls primer lustre dels anys 30, en el qual els miners asturians van somiar amb un altre món i una altra manera de viure del seu treball i que van desembocar en la Revolució de 1934, que va aixecar en armes a Astúries i a altres territoris miners, com la conca minera de Palència, amb capital a Barruelo de Santullán en aquells anys. Tot això succeïa mentre a Catalunya, Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Zapico és autor també de novel·les gràfiques com a Cafè Budapest, en la que aborda el conflicte àrabo-israelià, o de la biografia de James Joyce Dublinés. El còmic, amb aquest plànol que edita Hunosa, es revela com a eina fonamental per reivindicar antigues tecnologies que van modelar terres i homes les restes dels quals es resisteixen a ser, com molts creuen que són, simples munts de ferralla mentre algú es decideix a intentar explotar de nou un recurs, el carbó nacional, que resulta rendible amb els actuals preus del mercat i ens ajudaria a afrontar l'actual crisi energètica mundial sense arruïnar-nos com ens estem arruïnant ara.