Durant generacions, un dels grans enigmes de l'astronomia planetària ha estat l'acusada asimetria entre ambdós hemisferis de la Lluna. Mentre que la cara visible està dominada per extenses planes volcàniques fosques, denominades mars o maria, la cara oculta exhibeix una topografia accidentada, abrupta i caracteritzada per una escorça significativament més gruixuda. Un equip internacional d'investigació ha fet un pas determinant per resoldre aquest enigma gràcies a l'anàlisi geoquímica de mostres de regolita recol·lectades directament al costat llunyà del satèl·lit.
Les noves dades analítiques suggereixen que l'origen d'aquesta dicotomia resideix en complexos processos geofísics primigenis desencadenats fa milers de milions d'anys per la intensa interacció gravitatòria de la Terra. Durant les etapes formatives de la història lunar, la forta atracció de marea exercida pel nostre planeta va induir un escalfament dissimètric a l'interior del cos celeste, provocant fluxos massius de magma i migracions de material fos que van modelar la litosfera de forma radicalment diferent en cada hemisferi.
Elements KREEP i l'asimetria del magmatisme lunar
El factor determinant trobat en els components traça de les mostres analitzades rau en la concentració específica de compostos rics en potassi (K), elements de les terres rares (REE, per les seves sigles en anglès) i fòsfor (P), coneguts formalment en la literatura geoquímica com a materials KREEP. La distribució asimètrica d'aquestes substàncies radioactives i termogèniques va provocar que el mantell situat sota l'hemisferi visible experimentés una fusió parcial molt més intensa i prolongada en el temps, alimentant les erupcions basàltiques successives que van acabar per configurar les planes fosques observables avui dia.
Paral·lelament, les mostres recuperades del costat llunyà revelen que els basalts d'aquesta regió es van cristal·litzar sense la participació massiva d'aquests elements generadors de calor interior. Això demostra que el reservori primigeni de materials KREEP es va segregar i independitzar de manera desigual en fases molt primerenques del refredament de l'oceà de magma global que cobria la Lluna en la seva infància. Aquesta transcendental troballa transforma per complet els models d'evolució tèrmica planetària i ofereix claus fonamentals per comprendre la dinàmica geològica i la història evolutiva d'altres cossos rocosos i satèl·lits del sistema solar.
L'anàlisi rigorosa de les mostres extretes de la cara oculta confirma que la influència gravitatòria de la Terra primigènia i la concentració asimètrica d'elements termogènics KREEP van constituir els motors principals de la profunda diferenciació geològica del nostre satèl·lit. Tot això gràcies a l'equip dirigit pel professor Hejiu Hui de la Universitat de Nanjing i la missió xinesa Chang'e-6 (CE6), que va fer possible l'anàlisi de les roques lunars recol·lectades. Això va produir la present investigació a fons i es van poder obtenir grans resultats, la qual cosa quedarà constància per a altres missions relacionades.