De moment, a tot el món funcionen ja ordinadors quàntics en països com els Estats Units, Alemanya, la Xina, Holanda. Japó, el Canadà i Corea del Sud. A Espanya, hi ha en projecte la instal·lació al Barcelona Supercomputing Center d'un altre dispositiu d'aquest tipus el 2025, a Galícia hi ha també un projecte en marxa i, ara, el País Basc anuncia que tindrà el seu a Sant Sebastià un any abans: el 2024. Costarà 120 milions d'euros, segons ha informat el Govern Basc.
Què són els ordinadors quàntics?
El fonament a partir del qual es desenvolupen aquests dispositius informàtics és el principi de superposició de la matèria que, a través de l'entrellaçament quàntic, permet desenvolupar una computació diferent a la tradicional que, en teoria, seria capaç d'emmagatzemar moltíssims més estats per unitat d'informació i operar amb algoritmes molt més eficients a nivell numèric. Així, els ordinadors quàntics aprofiten la mecànica quàntica, que és la branca de la física que estudia les partícules atòmiques i subatòmiques, per superar les limitacions de la informàtica clàssica. Entre altres coses, i sempre en teoria, permetrà realitzar multitud d'operacions simultànies i eliminar l'efecte túnel que afecta la programació actual en l'escala nanomètrica.
En la informàtica quàntica, la unitat bàsica d'informació ja no és el bit, que queda substituït pel qubit, el qual admet la superposició coherent d'uns i zeros, els dígits del sistema binari que fonamenten tota la computació. El bit, al contrari, només pot adoptar un únic valor alhora. La multiplicitat d'estats (un qubit pot ser zero i un alhora i, a més, ser-ho en diferent proporció) permet que un ordinador quàntic de 30 qubits pugui realitzar fins a 5,8 bilions més d'operacions per segon que la consola PlayStation més potent del mercat.
A més, la computació quàntica no disposa de codi propi per programar i requereix el desenvolupament d'algoritmes específics. Els llenguatges estandarditzats actuals (Java, SQL o Python) no serveixen aquí. Tot això fa que els ordinadors quàntics no siguin eines per a l'ús quotidià i es desenvolupin només unitats per a usos corporatius, científics i tecnològics. Amb tot, fa 80 anys els primers ordinadors tampoc no eren aptes per a usos domèstics.
Què plantegen ara a Sant Sebastià?
L'ordinador quàntic que ara anuncien per al País Basc el construirà IBM i s'instal·larà en el Centre de Computació Quàntica del País Basc. Es dirà System One i inclourà un xip Eagloe de 127 qubits. No es tracta, admeten els promotors del projecte, del maquinari quàntic més avançat d'IBM, però sí que suposarà un salt de gegant per a la computació quàntica a Espanya. A Barcelona, hi ha previst un altre ordinador, aquest de 30 qubits, que començarà a funcionar el 2025 al Barcelona Supercomputing Center i a Galícia han encarregat a Fujitsu que construeixi un altre, amb 32 qubits, que podria estar a punt a finals d'aquest any. Alemanya, Txèquia, França, Itàlia i Polònia també projecten els seus, però a Espanya, segons tot indica, sembla que n'hi acabarà havent un per cada Comunitat Autònoma.