El nou ordinador quàntic d'IBM ha assolit els 433 qbits, més que la xifra d'àtoms de l'univers. Així ho ha anunciat aquest dimecres la companyia nord-americana, que ha celebrat com aquest avenç tecnològic apropa la humanitat "al punt en el qual els ordinadors quàntics es faran servir per abordar problemes abans irresolubles". "Estem ampliant i fent avançar contínuament la nostra tecnologia quàntica en el que respecta al maquinari, al programari i a la integració clàssica per fer front als majors reptes del nostre temps. Aquesta feina serà fonamental per a la pròxima era de la supercomputació quàntica", ha destacat IBM en un comunicat.

El nom del nou processador és Osprey i triplica els 127 bits quàntics (qbits) del seu predecessor, que va ser presentat el 2021. Així doncs, és l'ordinador quàntic amb més qbits que mai s'ha desenvolupat. Però, què vol dir això de "més que la xifra d'àtoms de l'univers"? Doncs que el nombre de bits clàssics necessaris per representar un estat en aquest processador supera la xifra total d'àtoms de l'univers que coneixem, un valor difícil o impossible d'imaginar per a les persones normals i corrents. El que importa és que una tecnologia així és capaç d'executar càlculs quàntics complexos més enllà del que qualsevol ordinador clàssic és capaç de fer.

Claus de la computació quàntica

Per entendre la importància d'aquesta fita cal entendre abans que la mecànica o física quàntica va més enllà de la clàssica i ens permet estudiar la natura a escales espacials petites, els sistemes atòmics, subatòmics, les interaccions amb la radiació electromagnètica i altres forces. És a dir, que ens ajuda a esbrinar els secrets de l'univers — una cosa cada vegada més a prop gràcies als avenços en computació quàntica, la unitat bàsica de la qual és l'esmentat qbit. La gràcia dels qbits és que escapen de la lògica binària (de tenir només els valors 0 i 1), de manera que permeten operacions lògiques que no permet un bit clàssic.

Augmentar els qbits és augmentar els càlculs que es poden escometre, motiu pel qual és tan important la carrera pels ordinadors quàntics — que ara mateix guanya IBM per davant d'agents com Google o la Unió Europea, entre molts altres. El processador presentat aquest dimecres és l'avantsala al futur Condor (2023), que superarà els mil qbits. Però la cosa no acaba aquí, ja que després vindrà el Kookaburra (2025) per superar els 4.000 i "executar els càlculs pels quals caldria un ordinador tradicional de gairebé la mida de la Terra". A partir d'aquí, el problema és que els computadors quàntics són molt sensibles al medi ambient i caldran més avenços per facilitar-ne la instal·lació, com les actualitzacions que també ha presentat IBM en la cimera celebrada aquest dimecres a Nova York.