Ho indica la mateixa Agència Catalana de l'Aigua: sis de les quinze masses d'aigua subterrànies litorals de Catalunya pateixen d'intrusions salines i unes altres tres estan amenaçades. L'Agència és contundent: queda molt a fer per millorar la situació dels aqüífers subterranis catalans que, convé no oblidar-lo, són la base dels sistemes de proveïment urbà. Amb més intrusions salines, aquestes masses d'aigua dolça deixaran de ser útils.
Per què es produeix aquest fenomen?
És una conseqüència de la sobreexplotació dels recursos. Quan s'extreu d'aquests aqüífers més aigua d'aquella que el sistema és capaç de recuperar, el mar penetra fàcilment i fa malbé l'aqüífer. Els aqüífers costaners, a més, són més febles que els d'interior, ja que, si aquests s'exploten en excés, poden recuperar-se només amb deixar d'extreure aigua. En el cas dels aqüífers propers al mar, encara que s'aturin les extraccions, si la concentració de sal és superior a 35 grams per litre hi ha poc a fer.
Problema de tot Espanya
El problema que es viu a Catalunya no és exclusiu del Principat: en la resta d'Espanya, el procés de salinització dels aqüífers costaners també es dona. Malgrat tot, el cas dels sis aqüífers catalans més propers a la costa (Costa Brava, Baix Camp, Baix Ter, Del ta del Llobregat i Plana d'Alcanar) la salinització no ha assolit nivells irreversibles.