La mort d’un individu ens pot impactar emocionalment parlant. Però, durant la crisi del coronavirus, les dades de morts han pogut superar les nostres emocions provocant-nos certa indiferència. D’aquesta manera, al veure diàriament com s’han enfilat les xifres de morts a Catalunya, Espanya i arreu d’Europa pot haver provocat que s’hagin percebut només com una estadística. Així ho exposa un article al portal Future de la cadena britànica BBC.

Els EUA van registrar prop de 100.000 morts el mes de maig. Però què són 100.000 morts? La majoria de periodistes van intentar mastegar les dades i fer-les realistes: “és el doble del número de nord-americans que van perdre la vida durant la Guerra del Vietnam” o “supera la xifra de morts de combat militar dels EUA en tots els conflictes des de la Guerra de Corea”. Fet que, probablement, va ajudar a comprendre quantes persones havien perdut la vida.

La incapacitat per entendre el patiment que comporten aquests números pot ser perjudicial per com responem a la devastació, segons recull l’article. “La intuïció ràpida és miraculosa en molts sentits, però té defectes”, explica el psicòleg de la Universitat d’Oregon Paul Slovic, que ha estudiat la insensibilitat psíquica durant dècades, en conversa amb la cadena britànica. “Un és que no tracta gaire bé els números de la magnitud. Si parlem de vides, una vida és tremendament important i valuosa i farem qualsevol cosa per tal de protegir aquella vida. Però a mesura que augmenta el número, els nostres sentits no augmenten proporcionalment”.

Això implica que, mentre que podem veure una sola mort com una tragèdia, ens resulta impossible demostrar la mateixa resposta a gran escala. Un exemple d’aquest fet són les milers de vides perdudes en desastres naturals, guerres o per la fam. El coronavirus ja ha deixat més de més de 511 mil morts en tot el món i hi ha hagut més de 10,5 milions de casos positius confirmats. “Les morts són tragèdies que es desenvolupen a nivell individual, amb una família que queda commocionada i desconsolada”, recull l’article.

Precisament, la investigació de Slovic posa de manifest que quan s’associa estadístiques amb una tragèdia cada vegada més gran, ens tornem insensibles i tenim menys resposta emocional. Tal com exposa, en aquest context de pandèmia, podria estar generant una apatia.

Què és la insensibilitat psíquica?

La insensibilitat psíquica pot ser una resposta a amenaces tan diverses com un col·lapse econòmic, risc de detonacions d'armes nuclears, pandèmies com la del coronavirus o guerres.

La gestió del dol

Durant la pandèmia, la gestió de la pèrdua de familiars o amistats no ha estat una cosa fàcil. “La pèrdua, la recta final, no ser allà, no poder acompanyar la persona... són característiques rellevants de la situació que vivim actualment”, explicava la psicòloga i psicoterapeuta especialitzada en tractament de trauma psicològic del Centre de Psicologia Dendros Mariona Xaubet, en conversa amb ElNacional.cat durant el confinament. “El fet de no haver-nos pogut acomiadar de la persona pot arribar a complicar el procés de dol”.

“Tot plegat, pot generar un seguit d’experiències internes doloroses. Si va patir, si no. Generar-nos un sentiment de culpa”, detallava Xaubet. “El dol pot provocar un estat de xoc, de desconnexió, de desrealització, nerviosisme, angoixa... un seguit d’emocions que l’actual situació de confinament poden accentuar”.