Acomiadar-se d’un familiar o d’una amistat no és fàcil. Ara, el coronavirus hi ha posat encara més distància i hi ha afegit més dificultats. Aconseguir dir un últim adéu a un ésser estimat és complex i, en alguns casos, impossible. El sector funerari intenta fer compatibles mesures per frenar el Covid-19, mantenir la seguretat dels treballadors i també que les persones properes als morts puguin acomiadar-se’n amb totes les garanties. I, tot i que s’han posat en marxa algunes iniciatives, com per exemple, celebrar una vegada acabi el confinament, una cerimònia de comiat i la disponibilitat de serveis que busquen acompanyar en el dol en aquests moments, superar la pèrdua és una gestió complicada.

“La pèrdua, la recta final, no ser allà, no poder acompanyar la persona... són característiques rellevants de la situació que vivim actualment”, explica la psicòloga i psicoterapeuta especialitzada en tractament de trauma psicològic del Centre de Psicologia Dendros Mariona Xaubet. “El fet de no haver-nos pogut acomiadar de la persona pot arribar a complicar el procés complicat de dol”.

En una situació normal, les cerimònies i els rituals podrien ajudar en les diferents fases del dol però l’excepcionalitat del moment ho fa més difícil. Segons l’experta, els rituals poden, precisament, facilitar el començament aquest procés. “En un primer moment, estem en xoc podem patir moments de desconnexió. Si no ens hem pogut acomiadar i tampoc podem fer un ritual, el sentit es perd”. “Els rituals ajuden a saber què ha passat”, clarifica. “Acaba una etapa i en comença una altra”. L’absència de tot això només complica el procés.

“Tot plegat, pot generar un seguit d’experiències internes doloroses. Si va patir, si no. Generar-nos un sentiment de culpa”, comenta Xaubet. “El dol pot provocar un estat de xoc, de desconnexió, de desrealització, nerviosisme, angoixa... un seguit d’emocions que l’actual situació de confinament poden accentuar”. I per tant, segons la psicòloga es convenient centrar-se en regular aquests estats. Com a recomanacions, proposa fer exercici, meditació, tenir uns hàbits de descans, fer coses que vinguin de gust i també seguir una dieta saludable. Subratlla, però,. que “cal donar permís per transitar les emocions”.

Precisament per aquest motiu assegura que el contacte amb familiars i amics és essencial. “Està bé disposar d’una xarxa social, tenir moments per recordar l’ésser estimat. I en la situació actual, a algunes persones els pot ajudar acomiadar-se de forma telemàtica o escriure unes paraules per incloure en el fèretre o escollir un objecte i posar-lo”.

Donar-se permís per posar nom a les emocions

Quan es deixa anar l’estat de xoc, en venen d’altres, comenta. Tristesa, ràbia o la culpa per no haver-hi pogut ser, són algunes de les emocions que es poden experimentar. “De vegades, també tenim una estratègia protectora de la ment davant del dolor, que és la negació, minimitzar els sentiments o intentar racionalitzar-ho tot”.

D’aquesta manera, Xaubet detalla que és molt important donar-nos permís per poder posar paraules a les emocions i poder-les expressar. “Hem de poder definir amb paraules el que ens passa i compartir el dolor amb la família i amics”. Així, suggereix també la possibilitat d’escriure un diari que pugui ajudar en aquest procés de definició i de trànsit emocional, o fins i tot, cartes que mai seran enviades.

Després de fer-ho, recomana fer alguna altra activitat que permeti distreure's, com per exemple exercici físic o bé cuinar. I recalca la importància de mantenir el contacte amb el nucli més proper i també amb un terapeuta, si cal. “La resposta de l’entorn és important”. La psicòloga recomana als qui acompanyen “que simplement puguin ser-hi, puguin escoltar perquè és això el que els ajudarà i no tant els consells que puguin donar-los”.

És important deixar fluir les emocions “perquè si no es queden dins i poden convertir-se en simptomatologia de llarg recorregut”, detalla. Fet que podria derivar, en el pitjor dels casos, en estats depressius. Ara bé, conclou clarificant que “no podem posar pressa al dolor”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat