"Davant la segura declaració unilateral d'independència que tindrà lloc el dia d'avui i amb la finalitat d'evitar la comissió dels més greus delictes que es poden cometre contra la unitat i integritat territorial d'Espanya, instem a l'adopció amb caràcter immediat i urgentíssim de la detenció, posada a disposició judicial i ingrés a la presó sense fiança de tots els membres de la Generalitat de Catalunya". Així demanava Vox al titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona que tanqués a la presó el Govern en ple per evitar la proclamació de la república. Una acció preventiva i inaudita que el jutge ni tan sols va atendre.
Mentre Puigdemont buscava, el 10 d'octubre de l'any passat, la implicació d'Europa per negociar una sortida pactada, Vox anava un pas més enllà i ja impulsava un empresonament exprés per si de cas. Cal tenir present que tots els membres del Govern són aforats i que les competències per actuar judicialment contra ells les té el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per això, en l'escrit Vox addueix que es tracta d'una acció preventiva que està prevista per la llei i per a la qual el jutge d'instrucció té competències. En efecte, Vox s'emparava en l'article 12 de la llei d'enjudiciament criminal, que diu: "La jurisdicció ordinària serà sempre competent per prevenir les causes per delictes que cometin els aforats. Aquesta competència es limitarà a instruir les primeres diligències, concloses les quals la jurisdicció ordinària enviarà les actuacions al jutge o tribunal que hagi de conèixer de la causa d'acord amb les lleis, i posarà a disposició els detinguts i els efectes ocupats".
Però el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer va desestimar l'opció. En la providència de resposta s'acull al mateix article per remarcar que són aforats i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sap perfectament quina és la situació.
El 10 d'octubre va ser un dels més complicats després del referèndum i l'avantsala de la croada judicial que començaria al cap d'una setmana, el 16 d'octubre, amb l'empresonament dels Jordis. El 10 d'octubre, després d'una hora d'ajornament de la compareixença del president i amb el passeig de Lluís Companys ple a vessar en espera de la proclamació de la independència, Carles Puigdemont la va proclamar i 10 segons després la va deixar en suspens. Es va instar el Parlament de Catalunya a votar la desconnexió en un ple que tindria lloc el 27 d'octubre, el dia que es va activar el 155 i tota la maquinària judicial contra els membres del Govern.