Espanya és l’indret europeu on les dones tenen menys fills. La mitjana és d’1,2, respecte a l’1,5 de mitjana europea A França, per exemple és d’1,9 i a Dinamarca de l’1,7. Per què passa això? La resposta és simple: per les escasses baixes i ajudes que hi ha a l’hora de tenir fills. Tot i que enguany s’ha equiparat els permisos de maternitat i la paternitat a setze mesos, els mecanismes de conciliació laboral i familiar encara són dels menys desenvolupats de la UE. Quina situació tenen la resta de països?
Per començar, només cal mirar els permisos que tenen els pares quan neix un fill a cada estat. Els països del nord són els qui donen més temps. A Islàndia cada progenitor té sis mesos de baixa i, a diferència d’Espanya, un mes i mig és transferible; a Noruega, la mare té 49 setmanes amb el 100% de sou i les pot ampliar a 59 amb el 80% del sou, és a dir, un any, mentre que el pare té quatre mesos; a Finlàndia els dos tenen quatre mesos de base, als quals se sumen sis mesos més que poden decidir qui agafa la baixa; i a Suècia el permís és de 16 mesos, que els progenitors poden repartir com vulguin, tot i que si ho fan de manera paritària tenen un premi de 1.500 euros.
França també té un sistema peculiar i les baixes es donen segons el nombre de fills. Per al primer hi ha sis setmanes prèvies al part per a la mare i quatre mesos després per a cada progenitor. En els següents, la baixa creix, és a dir, com més fills, més temps de baixa. Al Regne Unit, el pare i la mare s’ho poden transferir i poden sumar fins a un any, a Itàlia tenen cinc mesos i a Portugal el mateix.
Manca d’ajudes
Tanmateix, la baixa natalitat espanyola no només es deu a les baixes, sinó a la manca de mecanismes de conciliació. Pel que fa a les ajudes, aquí només es donen 100 euros mensuals fins que l’infant té tres anys, a banda d’alguns xecs mensuals, mentre que aquesta xifra és molt més elevada en altres països. A més, tampoc existeixen serveis de cura infantil públics i les empreses tampoc tenen cap normativa respecte als mecanismes de conciliació.
Les dones, les més afectades
La bretxa de gènere que viuen les dones al mercat laboral s’accentua molt quan decideixen tenir fills. Segons l’informe d’Impacte de Gènere de l’Estat, en tenir criatures la carrera professional de les dones s’enfonsa encara més en la precarietat, mentre que els homes reforcen les seves carreres. Quan una dona és mare, la bretxa arriba a ser del 28% en el naixement del primer fill. Això es tradueix en el fet que els ingressos laborals bruts de les dones minven un 11,2% durant el primer any després de la maternitat i en canvi, els guanys dels pares augmenten un 0,15% en aquest mateix període. I és que de tots els contractes a temps parcial, el 25% són dones que ho fan per tenir cura dels fills, mentre que en el cas dels homes aquest percentatge és del 3,5%. El 95% de treballadors que directament han deixat la seva feina són dones.