Ara mateix, al món volen milers d’avions fantasma cada dia. Tot va començar amb la pandèmia del coronavirus. Amb el confinament no hi havia viatgers, però els avions de totes maneres volaven buits perquè les aerolínies estaven obligades per contracte a fer les rutes. Si no ho feien, perdien els acords comercials amb els aeroports i les concessions de les franges horàries. El problema és que gairebé dos anys després la situació continua sent la mateixa, amb grans conseqüències que això comporta al medi ambient. Ara per ara, i sense cap mena de mirament, a les companyies els surt més a compte operar vols sense tenir guanys que perdre els drets d'enlairament i aterratge.
Abans de la pandèmia, la Unió Europea exigia a totes les aerolínies que operaven a Europa utilitzessin com a mínim el 80% de les seves franges horàries per tal de tenir el dret a mantenir els seus vols. Amb l'arribada de la Covid, aquest percentatge es va reduir fins al 50%, però tot i la nova normativa encara hi ha aerolínies que tenen complicacions per assolir la quota per culpa de la baixa demanda, especialment amb l’arribada de la variant òmicron. En conseqüència, només a la UE, aquest hivern han volat més de 100.000 avions fantasma i les emissions que han generat són equivalents a les emissions anuals de més d’un milió i milió de cotxes. A l’estat espanyol es calcula que el percentatge de vols que van buits és del 11%.
Algunes entitats com Greenpeace han denunciat aquest sense sentit i calculen que el nombre total de vols fantasma a Europa genera 2,1 milions de tones de CO2. De fet, en alguns països com el Regne Unit ja s’han registrat peticions oficials al govern perquè poses fi a aquesta pràctica, però de moment cap institució ha pres encara partit, La Unió Europea, per la seva banda, ha defensat el sistema actual, ja que consideren que alleuja a les aerolínies al mateix temps que preserva la competència.
I és que no es tracta d’una qüestió senzilla, ja que el sistema de concessions és molt complex. Als aeroports hi operen centenars de companyies i rutes, moltes sincronitzades amb vols de connexió. Això fa que sigui un sistema complicat d'administrar i, per tant, les assignacions és fan cada molt de temps. Canviar la planificació seria molt difícil i és per això que les aerolínies tenen tan poca flexibilitat per introduir o suprimir rutes, inclús en ocasions tant excepcionals com aquesta.
Pujada de preus
A conseqüència d’això, alguns experts i la mateixa patronal d’aerolínies auguren que d’aquí poc veurem com el mercat de l'aviació fa un canvi radical. Els darreres mesos, per respondre a la manca de mobilitat arrossegada per la pandèmia les aerolínies havien adoptat estratègies agressives oferint vols a preus molt baixos. Però la situació s’ha allargat massa i ara cal sumar-li l'augment dels costos: la inflació i l'increment l’augment del preu del petroli encariran el preu dels bitllets.
Així doncs, si la crisi de subministraments i la inflació continua per aquest camí podríem haver de dir adeu als vols low cost, que durant anys han democratitzat els viatges entre la ciutadania. És possible que tornem enrere i volar torni a estar reservat per algunes butxaques i que sigui inassumible per altres.