Víctimes o els seus familiars i causants d’accidents de trànsit a Barcelona tenen un espai per donar-se explicacions, per demanar perdó i per responsabilitzar-se de l’acció feta. És el servei de justícia restaurativa, que el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha posat en marxa -a través del seu Centre de Resolució Alternativa de Resolució de Conflictes (ADR, en les sigles en anglès)- en un conveni de col·laboració amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, que és paral·lel al procés judicial. El pla pilot, iniciat l’estiu passat, ha finalitzat amb una trentena de casos amb un "resultat positiu" i amb l’objectiu que l’administració -a més d'obligar els ciutadans a intentar arribar a acords abans de posar un plet, com recull la llei 1/2025- també aposti per aquests espais restauratius. En concret, la justícia restaurativa és un model de resolució de conflictes per a reparar el mal causat a les víctimes i reintegrar a l'infractor o victimari a la societat, a través d’un procés de diàleg i participació de totes les parts afectades.
No és un tema menor. Els accidents de trànsit són una xacra social, i aquest 2025 (a falta de les darreres dades) s’han registrat 6.133 accidents amb víctimes a Barcelona, dels quals 223 greus i 11 víctimes mortals, les mateixes que les registrades el 2024, segons les dades del consistori barceloní. Els accidents no són només xifres, darrere hi ha persones i famílies.
Assumir responsabilitats
Per això, des de l'Advocacia de Barcelona s'ha engegat el servei de justícia restaurativa amb l’objectiu de facilitar a les víctimes d’accidents de trànsit i els seus familiars, més enllà de la reparació econòmica, la possibilitat de disposar d’una interlocució amb la persona causant del sinistre, amb la intervenció de professionals per garantir un espai segur, amb tot allò que això pot aportar d’informació addicional respecte a les circumstàncies i la comprensió d'aquestes, i la possibilitat de rebre una reparació amb un caràcter emocional, i poder treballar l’acceptació dels fets succeïts, s'indica des de l'ICAB. Per a la persona causant de l’accident, suposa també un espai per a compartir explicacions, i comprendre el que els fets han suposat a l’altra part.
“És una reparació que no donen els jutjats, a banda de rebre una indemnització anys després”, afirma la directora del Centre ADR- l’ICAB, Sofia Torras, en conversa amb ElNacional.cat, que afegeix que en els procediments judicials “tot és molt anònim, però la realitat és que les persones no som insensibles”. Precisament, el pla de justícia restaurativa, impulsat per l’advocacia i la Guàrdia Urbana ha estat escollit com la millor iniciativa en mediació de 2025 per part del Departament de Justícia. “L’objectiu d’aquesta prova pilot és la de poder humanitzar la justícia. La nostra experiència a escala qualitativa és més que notable i destacable. S’està facilitant un espai on el victimari pot assumir i expressar la situació davant la víctima”, ha declarat el secretari de l'ICAB, Carles García Roqueta.
Menors i patinets
Les xifres del pla pilot no són voluminoses, ja que el que es volia demostrar és que el sistema funciona i és necessari. L’intendent de la Guàrdia Urbana Carles Pastor és l’encarregat d’escollir els casos que es poden derivar al servei de justícia restaurativa, on experts del centre ADR, de forma gratuïta, s’entrevisten amb la víctima per si vol fer aquest procés.
En el pla pilot, hi havia casos que ja estaven judicialitzats i d’altres no, i amb víctimes ferides de gravetat. L’ICAB detalla que en el 45% dels casos hi havia implicats un conductor d’un vehicle i d'una moto; en el 30% un conductor d’un vehicle i un vianant; en un 15% un conductor de patinet o bicicleta i un vianant, i en un 10% un conductor d’un vehicle de motor i un patinet o quad.
La directora del Centre ADR-ICAB explica que a Barcelona hi ha “molts transportistes” que circulen per la ciutat, que “tothom pot cometre una imprudència”, però “en el moment de l’accident tothom està amb els ànims molt encesos”. El servei de justícia restaurativa, explica Sofia Torras, ha permès, per exemple, que algun responsable d’un accident reclami a la seva asseguradora el pagament sense demora a l’afectat. O casos d’atropellaments en patinet -que van a l’alça- i sense tenir asseguradora que han obtingut “un bon resultat”. També hi ha hagut “casos de menors, que han provocat l’accident, i acompanyats de les seves mares, s’ha fet que se’n responsabilitzessin; té un valor pedagògic”.
“Vides restaurades”
En aquest context, l’Associació Prevenció d’Accidents de Trànsit, P(A)T, en col·laboració amb la Càtedra d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull, ha difós un documental, en el qual professionals, víctimes i causants de sinistres, parlen de la força que té “un diàleg honest i transformador sobre la culpa, la reparació i l’esperança”.
La P(A)T manifesta: “A través dels seus testimonis, descobrim que la justícia ordinària no sempre repara, que el càstig no sempre transforma, i que només quan es reconeix el sofriment i les necessitats de les víctimes, el dolor pot convertir-se en consciència”. En el documental, la magistrada Carme Guil, ho expressa clarament: “No va de perdó, sinó de responsabilització.” Guil és pionera a aplicar la justícia restaurativa en l’àmbit penal a l’Audiència de Barcelona i des del 2022 és la presidenta del Grup Europeu de Magistrats per la Mediació (GEMME).
En aquest sentit, Sofia Torras recorda un cas excepcional, no inclòs en el pla pilot, on familiars de víctimes descobreixen el context de l’accident de trànsit. Va ser el cas d’una jove conductora, que va atropellar mortalment un jove americà a la ronda de Dalt Barcelona. Els pares van exercir l’acusació particular per exigir el màxim càstig, i al final, en conèixer les circumstàncies, van dir a la conductora que la perdonaven totalment i que no es deixés la vida per aquest greu succés.
A la foto principal, agents de la Guàrdia Urbana i dels serveis d'emergències, en un accident de trànsit entre dos autocars a Barcelona, el març passat. / Foto: ACN