La secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya, Elisenda Alamany, s’ha mostrat confiada que Catalunya acabarà tenint pressupostos per al 2026, tot i que potser no s’aprovaran en les setmanes vinents. En una entrevista a RTVE, ha apuntat que, encara que no prosperin a l’abril, es podrien tornar a portar al Parlament al juny si el president Salvador Illa compleix els compromisos adquirits. “Si a l’abril decauen, que els tornin a presentar al juny”, ha resumit Alamany, fent referència a la recaptació del 100% de l'IRPF per a la Generalitat.
Alamany ha criticat que el Govern hagi decidit tirar endavant els comptes sense haver assegurat el suport dels republicans ni haver tancat un acord sobre l’IRPF. Ha lamentat que l’executiu “s’aixequés de la taula” de negociació i ha expressat la seva sorpresa pel que ha qualificat de “cop d’orgull” d’Illa en activar el procés de tramitació parlamentària dels pressupostos. Si els comptes superen les esmenes a la totalitat previstes per al 20 de març, la votació definitiva tindria lloc a l’abril, un cop passada la Setmana Santa. Tot i això, la dirigent republicana situa el calendari al juny per disposar de prou temps per obtenir garanties clares sobre la recaptació de l’IRPF.
Demana gestos al PSOE
Segons Alamany, és imprescindible comptar amb compromisos ferms i modificacions legislatives que permetin a Catalunya gestionar aquest impost. En aquest sentit, ha assenyalat que aquestes reformes haurien de quedar reflectides en el marc del nou model de finançament quan es reuneixi el Consell de Política Fiscal i Financera. De moment, però, encara no s’ha fixat data per a la propera trobada d’aquest òrgan, que inicialment s’havia previst per al març. “No cal esperar fins al final del procés, però sí tenir una garantia clara del PSC i de l’Estat que avancem en aquesta direcció i que es canviaran les lleis”, ha insistit.
D’altra banda, Alamany ha descartat la possibilitat d’un front electoral d’esquerres tant a Barcelona com al conjunt de Catalunya. Al seu parer, les dificultats es troben sobretot en l’àmbit de les esquerres espanyoles, que considera que han perdut connexió amb la ciutadania. En canvi, ha defensat que la pluralitat dins l’esquerra catalana no resta suports. Recordant l’experiència de Junts pel Sí, ha advertit que una unitat que dilueixi posicionaments pot acabar representant “el mínim comú denominador” en lloc del màxim. “Amb la voluntat de sumar, potser acabem restant a Barcelona i a Catalunya”, ha conclòs.