Les declaracions de Donald Trump sobre Espanya són, segurament, les més greus i preocupants pronunciades per un president dels Estats Units. Que sigui Trump l'autor de la diatriba és, fins i tot, si es vol, irrellevant, si no fos pel càrrec que ocupa. Pedro Sánchez ha ficat Espanya amb el seu populisme barat en un problema amb la primera potència mundial, ha allunyat el país dels seus socis i referents europeus i ha deixat Espanya en una posició impossible en l'esfera internacional. La política no va de buscar aplaudiments fàcils en la nit dels Goya, sinó de defensar els interessos del país que representes, començant pels econòmics, que són el motor del benestar de la societat. A l'estupidesa de Sánchez de forçar la marxa dels avions ubicats a les bases nord-americanes de Rota i Morón de la Frontera si volien participar en els atacs contra l'Iran, ha respost Trump 24 hores després assenyalant que tallarà tot el comerç amb Espanya. La resposta pot ser exagerada i fins i tot incomplible, però això és, per ara, el menys important.

Aquestes són les paraules íntegres de Donald Trump: "Alguns europeus, com Espanya, han estat terribles. De fet, li vaig dir a Scott [Scott Bessent, actual secretari del Tresor dels Estats Units] que tallés tots els tractes amb Espanya. Tot va començar quan vaig demanar que cada país europeu arribés al 5% [a la Cimera de la Haia, de juny de 2025, els països de l'OTAN van acordar elevar el compromís de despesa militar de l'anterior 2% al 5% del PIB per a l'any 2035], que és el que haurien d'estar fent. Alemanya va ser entusiasta; tots ho van ser. Espanya no ho va fer. I ara Espanya diu que no podem fer servir les seves bases. Això s'ha acabat. Podem fer servir les seves bases si volem. Podem volar i utilitzar-les. Ningú ens dirà que no podem fer-ho. Però no hem de fer-ho. Van ser poc amistosos. Els vaig dir que no volem res a Espanya. No hi ha absolutament res que necessitem. Tenen gran gent, però no tenen gran lideratge. Com saben, van ser l'únic país de l'OTAN que no va voler comprometre's amb el 5%. No crec que volguessin comprometre's a res. Volien quedar-se en el 2% i ni tan sols paguen el 2%. Així que tallarem tot el comerç amb Espanya. No en volem cap".

És molt possible que Sánchez estigui treballant amb la idea que el conflicte amb els Estats Units dona vots al PSOE

Les declaracions de Donald Trump s'han produït al Despatx Oval de la Casa Blanca, durant una reunió amb el canceller alemany Friedrich Merz que, davant d'aquestes amenaces que afecten un soci de la UE, ha mantingut una postura de defensa de l'autonomia europea i ha emfatitzat que qualsevol resposta als aranzels o embargaments (com l'amenaça a Espanya) l'adoptarà de forma coordinada amb Emmanuel Macron i Giorgia Meloni. El paper de Scott Bessent com a cap del Tresor és molt important, ja que és l'encarregat d'executar les sancions econòmiques o embargaments comercials que l'administració Trump decideixi imposar com a represàlia. Anteriorment, el 2025, Bessent ja havia estat crític amb el govern espanyol, advertint que un acostament d'Espanya a la Xina davant del proteccionisme dels EUA seria com tallar-se el coll. A més, no estem parlant de quantitats poc importants: Espanya va exportar als Estats Units un total de 16.716,2 milions d'euros durant l'any 2025 i s'estima que aproximadament 480.000 llocs de treball a Espanya estan vinculats directament o indirectament a la demanda final dels Estats Units. Això representa prop del 2,2% de l'ocupació total espanyola.

Com que a l'estratègia de Pedro Sánchez sempre hi ha un càlcul electoral, és molt possible que el president espanyol estigui treballant amb la idea que el conflicte amb els Estats Units dona vots al PSOE. És possible que fins i tot tingui una mica de raó i, en una Espanya polaritzada, capti sufragis de l'esquerra, es digui Sumar, Podemos o Esquerra Republicana. Però no cap al centre, per on necessita recuperar electors si vol ser un actor rellevant en les pròximes eleccions espanyoles. Ara, amb PP i Vox situats al voltant dels 200 diputats, superant àmpliament la majoria absoluta en més d'una vintena, l'únic que està aconseguint amb la seva política és canibalitzar tot el vot de l'esquerra i engreixar la ultradreta de Vox. Dues derrotes clamoroses en autonòmiques a Extremadura i l'Aragó, una més que previsible el pròxim dia 15 a Castella i Lleó i l'ensorrament absolut a Andalusia abans de l'estiu, amb Vox disputant-li la segona plaça als socialistes i avançant-los en diverses províncies.