Les sèries i documentals de true crime, com ara Mentes Peligrosas, CSI, i l'exitosa sèrie catalana Crims, van fer disparar l’interès per la Criminologia a Catalunya, aprofitat per universitats i organismes que van omplir l’oferta educativa amb aquests estudis. “Fins i tot confonent Criminalistica, Policia i Criminologia, i aprofitant-se”, segons alguns experts. Vint anys després, la Generalitat menysté aquests professionals, que troben feina, sobretot, en l’àmbit privat, però que veuen que l’administració catalana no els reconeix prou. En concret, l’oferta pública de la Generalitat no inclou cap plaça per a titulats de Criminologia, sino tenir-ne coneixements, de forma complementària, i bona part dels llocs de treball són ocupats per altres professions reconegudes com ara juristes, psicòlegs i sociòlegs, entre d’altres. Aquesta és la conclusió de l’estudi Paper dels professionals de la Criminologia al Departament de Justícia, elaborat per Arantxa Hernáez, Marta Blanch i Sergi Fortià, i encarregat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) per corregir aquesta mancança i promoure la inserció laboral dels professionals de Criminologia en l’administració.
En l’acurat estudi, s’indica que des de l’Administració Pública, tothom reconeix la necessitat dels coneixements criminològics, motiu pel qual es fan especialitzacions per als professionals d’altres disciplines (Educació Social, Treball Social, Psicologia o Dret), “però no s’introdueix mai la figura específica de criminòleg en cap d’ells". S'hi conclou que no existeix la figura professional diferenciada de la Criminologia dins del Departament de Justícia, ni en l'organisme de l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista”. Fins i tot, es concreta que la Generalitat de Catalunya només ha comptat amb una experiència documentada on la titulació de base requerida per a ocupar un lloc de treball era en Criminologia. Aquest precedent es remunta a l’any 2008, quan es va convocar una plaça específica al Centre Penitenciari Obert 2 de Barcelona. Cap més.
El reclam del col·legi de Criminologia
Els autors destaquen “la gran la feina feta pel Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya en els darrers anys per sensibilitzar empreses, ens locals i l’administració catalana per superar aquestes dificultats en el mercat laboral”. El col·legi es va crear a finals del 2017, amb l’impuls de l’Associació Catalana de Criminòlegs, que en assolir-ho es va dissoldre. Es detalla que l’any 2022 es van registrar 102 ofertes laborals al sector privat i 30 oportunitats laborals a l’Administració pública per a titulats en Criminologia. “El desconeixement del mercat laboral per part de l’alumnat i, sovint, també del professorat, fa que s’alimentin creences errònies sobre el mercat de treball criminològic”, es manifesta també a l’estudi.
Què fan els criminòlegs?
Però, què fan els criminòlegs? S’hi afirma: “Així com l’arquitecte és el professional que projecta, dissenya i dirigeix la construcció o el manteniment d’un edifici, els criminòlegs i criminòlogues són experts en el delicte, i per tant, haurien de ser-hi per dissenyar, avaluar i dirigir els programes i intervencions que es duguin a terme en relació amb la delinqüència i les seves conseqüències.” En aquest sentit, el Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya, defineix la disciplina com a “una ciència social que estudia el delicte, delinqüent, víctima i l’entorn social que envolta aquests tres factors”.
S’assegura que els titulats tenen capacitats per a dissenyar, gestionar i avaluar programes de prevenció de la delinqüència, d'atenció a víctimes o d'intervenció amb col·lectius en situació de risc, així com les capacitats per participar en processos penals com a tècnics encarregats de l'elaboració d'informes pre-sentència, o de la supervisió i gestió de penes.
S’hi afegeix que la Criminologia és apta per: l’estudi de la delinqüència i del comportament antisocial; la valoració i gestió del risc de reincidència, promovent el desistiment delictiu; l’anàlisi, disseny i avaluació de programes de prevenció del delicte i d’intervenció amb delinqüents; la gestió de programes específics adreçats a delinqüents i víctimes; la gestió de casos i l’assessorament tècnic, i l’atenció integral i la reparació a les víctimes.
Prop de 4.000 titulats a Catalunya
En l’informe s’indica que només a Catalunya s’estima que a l’any 2023, hi hauria aproximadament 3.622 persones titulades del Grau en Criminologia. S’hi afegeix que segons dades publicades en una enquesta realitzada pel Colegio Profesional de la Criminología de la Comunidad de Madrid l’any 2023 el nombre de persones graduades a Espanya des de la creació del grau és de 7.565 professionals, però amb la suma de la llicenciatura s’estimen que serien uns 25.000.
Es recorda que “a Espanya es donava la paradoxa que era un dels països amb el nombre més alt d’estudiants en Criminologia a la Unió Europea, tot i que no era un ensenyament reglat” i que “històricament, els estudis de Criminologia havien estat integrats en altres disciplines, com el Dret i la Sociologia”. Finalment, amb un Reial Decret de 2003 es va crear el títol oficial de llicenciatura en Criminologia. A partir de l’any 2010 la llicenciatura es va transformar en un grau, que actualment s’imparteix a 7 universitats de Catalunya. A més, l’any 2012 van aparèixer els dobles graus, i cinc d’aquestes 7 universitats ofereixen el doble grau en Criminologia. La nota de tall per accedir als estudis de Criminologia ha anat augmentant davant la creixent demanda.
Només regulada a Portugal i Panamà
Tampoc s'amaga que actualment, la Criminologia només està regulada en dos països, Portugal i Panamà, i de manera recent. Per això, es raona: “La regulació d’una professió estableix clarament els àmbits i serveis on és imprescindible la seva presència, proporcionant un reconeixement formal i una base sòlida per al seu exercici. En absència d’aquesta regulació, la Criminologia no disposa d’un espai específicament definit dins el mercat laboral. Aquest escenari perpetua les dificultats d’inserció laboral, malgrat les competències tècniques específiques que ofereixen aquests professionals.”
També fan un estudi comparatiu amb l'ocupació a altres països. Per exemple, s’exposa que en el Regne Unit, la inserció laboral de la disciplina es troba a la policia i als cossos penitenciaris, però també com a oficials d’immigració, agents de desenvolupament comunitari, oficials de llibertat vigilada, dins de l’àmbit juvenil i de serveis socials. Al sector privat, dins del Tercer Sector a àmbits assistencials i d’intervenció social. Però també, fent tasques d’atenció a les víctimes i serveis educatius i a empreses. S’inclouen dins del sector privat a les empreses de seguretat i l’assessorament a despatxos d’advocats i com a perits.
Tres barreres detectades
Els autors detallen tres barreres que es mantenen en l’actualitat a Catalunya: No previsió de la Criminologia com a titulació base d’accés a llocs professionals ja existents al sector públic i privat; les creences vers el mercat de treball i la inserció professional, i la incapacitat de crear àmbits professionals específicament criminològics existents a altres països.
I, hi afegeixen: “Deu anys després de la detecció d’aquesta barrera, es dona la paradoxa del fet què sí es creen àmbits professionals específicament criminològics existents a altres països, però sense obrir la possibilitat d’entrada amb la titulació de Criminologia o traient-la com a figura especifica dins del servei.” Posen l’exemple de les cases Barnahus, per atendre menors que han patit abusos sexuals; les oficines d’atenció a la víctima del delicte; els equips d’atenció per a menors inimputables que cometen una conducta delictiva, o els serveis d’execució penal on és el Treball Social la disciplina referent per fer el seguiment en condicional o modalitat suspensiva de la llibertat condicional, i no el criminòleg, com en altres països qui s’encarrega del seguiment de la mesura.
També s’exposa que Catalunya contempla l’entrada de professionals de la Criminologia per realitzar el seguiment de les mesures penals alternatives i en alguns serveis de Justícia Restaurativa des de la contractació de serveis del Departament de Justícia. No obstant això, “el nom dels llocs de treball no coincideix amb la professió, sinó que s’han anomenat en el primer cas delegats d’execució de mesures i, facilitadors en el segon”.
Més ocupacions a la policia
A més,s'explica que tot i que la proporció de persones ocupades titulades en Criminologia és semblant a la mitjana de les titulades en ciències socials i jurídiques (superior al 80%), l’ús de competències específiques de la titulació en l’àmbit laboral és molt inferior: només un 29,9% en comparació amb el 71,3%. “Així, existeix una gran insatisfacció entre els titulats i titulades amb la utilitat dels estudis, no només pel que fa a la formació pràctica, sinó que, en els darrers anys, també respecte a la formació teòrica”, s’assegura.
L'ocupació de criminòlegs es constata més en els cossos policials. Es posa l’exemple que l’any 2018 es van publicar 28 ofertes de treball, destacant el cas de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, que contracta anualment joves en pràctiques remunerades, incloent-hi la convocatòria d’un criminòleg per dur a terme tasques criminològiques a la policia local.
També que l’any 2013 l’Associació Catalana de Criminòlegs en una compareixença al Parlament de Catalunya va aportar dades estimades del nombre de persones titulades integrades als cossos policials. Així, en aquell moment i en el cas del Cos de Mossos d’Esquadra entre els 17.000 efectius que integraven el cos hi havia 450 titulats en Criminologia.
Paral·lelament, s'informa que a l’actualitat en les ofertes laborals per al Cos Superior d’Administració de la Generalitat (opció Dret), el Cos de titulació superior en Psicologia, el Cos de diplomatura en Treball Social i el Cos de diplomatura en Educació Social, tant al Departament de Justícia com, sovint, al Departament d’Interior, “els coneixements en Criminologia són requerits”. En aquestes ofertes, es destaca la necessitat de disposar d’una titulació en Criminologia, així com d’especialitzacions com màsters en Criminologia, Execució Penal i altres estudis relacionats que acreditin una formació específica en delinqüència, conductes violentes, addiccions o marginalitat. Per això, es conclou que, “tot i que la Criminologia continua sent considerada una disciplina auxiliar, la seva presència és essencial en l’àmbit de l’administració pública”.
I, al final, es fan tres propostes al Departament de Justícia per revertir aquesta realitat: Visibilitzar les aportacions de la Criminologia al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica; Integració formal de la Criminologia a l'Ocupació Pública, i programes pilot per a la integració de la Criminologia en serveis clau, com ara en l’execució penal i als serveis socials penitenciaris.
