Cap canvi positiu, per ara. Treballadores de l'Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) de l’Hospitalet de Llobregat i de l'EAIA del Consell Comarcal de l’Alt Empordà han detallat les deficiències estructurals que arrosseguen aquestes unitats especialitzades que avaluen menors en risc o en situació de desemparament. Ha estat aquest dilluns en la Comissió d'Investigació sobre l'Activitat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), oberta pel Parlament per aclarir les irregularitats de gestió, detectades per la Sindicatura de Comptes i proposar millores. Els profesionals han assegurat que la nova DGAIA, és a dir la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), manté “la manca de transparència” pel que fa a la ràtio de menors que ha d’atendre cada equip, i com la gestió dels EAIA està delegada als ens municipals “hi ha disfuncions i desequilibris” entre els 57 EAIA repartits pel país.
“Les ordres de la DGPPIA no arriben”, “no hi ha indicadors comuns d’avaluació”, “quant a la P de prevenció de la DGPPIA, no hem notat canvis”, ha manifestat Carme Fernández, cap d’unitat de l’EAIA de l’Hospitalet, on treballa des dels darrers 25 anys. Daniel Cañero, psicòleg de l’EAIA de l’Hospitalet, també ha exposat que hi ha joves amb risc de patir violències sexuals -com el descobert en una menor tutelada- que no volen ser ajudats, que s'escapen dels centres, i que “cal establir-hi vincles” per ajudar-los.
Per la seva part, Ester Pujol i Patrícia Bertran, psicòloga i treballadora social, respectivament, de l’EAIA del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, han assegurat que “l’actual model no funciona”, que s’ha de deixar clar qui en té les competències, la Generalitat o l'àmbit local, a més de dotar-los de recursos, i de millorar i igualar les condicions laborals dels professionals. També han reclamat “més transparència” i que “no hi ha un model d'informe únic i falta de criteris”, en els informes que han de fer per determinar si un menor ha de ser apartat de la seva família per garantir els seus drets. Amb tot, han assegurat que en aquest temps, la DGPPIA els ha convocat a tres reunions de treball
Control judicial?
Els diputats de Junts, ERC, el PP, la CUP, Comuns i el PSC de la comissió han preguntat als quatre professionals si tenien coneixement de les irregularitats denunciades a la DGAIA, així com si cal un control judicial abans que la Generalitat acordi la separació d’un menor de la seva família, amb l’informe dels professionals dels EAIA. Els experts han indicat que no concedeixen ajudes, i no coneixen les irregularitats amb pagaments a jovesextutelats. Això no obstant, sí que han sabut de casos de famílies que han hagut de retornar ajudes indegudes, amb el problema que els implica.
Pel que fa als processos administratius de desemparament, han demanat tenir juristes als seus equips, i que si es deriva directament a la via judicial -com reclama l’advocacia catalana-, aquests jutjats han de ser especialitzats i amb recursos, “si no és una aberració”, en paraules de Fernández per la tardança actual.
El desgavell de gestió ha estat admès pel mateix Departament de Drets Socials, el qual va admetre a ElNacional.cat que encara “no ha verificat tots els pagaments indeguts” que hauria abonat en prestacions a menors tutelats, que sumarien uns 167 milions d'euros entre els anys 2016 al 2024, segons va alertar la Sindicatura de Comptes en un informe. Hi afegeix que té “més de 10.000 expedients, que han de ser analitzats individualment”, i que com no hi ha un sistema informatitzat compartit, la seva anàlisi “pot durar anys” si no té una plantilla de reforç.
Els abusos sexuals, en totes les classes socials
En la sessió d’aquest dilluns, també s’ha convidat Pilar Polo, responsable de relacions institucionals de la Fundació Vicki Bernadet, que ha assegurat que "els abusos sexuals és una violència transversal i no té classe social, i que quan hi ha més nivell social, més perversitat i silenci". Per això, ha demanat mesures de prevenció i de ben fàcils, com ara que "el telèfon de la infància es publiciti en espais on hi ha menors, com es fa a la violència masclista". També ha demanat que el model Barnahus, aplicat a tota Catalunya per atendre de forma coordinada menors que han pogut patir abusos -des de fiscals a professionals- és un gran avenç, però s'han de dotar millor perquè ja hi ha llistes d'espera i "crea angoixa a les famílies".
També hi han intervingut Antoni Pérez i Ona Lorda, director i responsable de polítiques d’infància de Save the Children Catalunya, que han demanat més inversió i polítiques socials per a les famílies, a més d'alertar que els menors amb expedient de desemparament obert al país han passat de 13.000 als 20.000 actuals; i han apostat per un control més gran dels recursos, però "no desconfiança al tercer sector" que gestiona els recursos. A més, hi han parlat José Antonio Ruiz, coordinador de la Plataforma d'Infància de Catalunya, que aglutina unes 1.700 entitats, que atenen un milió d'infants; i Joan Muntané, secretari de La Confederació, i Natalia Valenzuela, vicepresidenta de l’Àrea de Polítiques socials de la Taula d’Entitats del Tercer Sector.