Ensopegada generalitzada amb el polèmic examen de matemàtiques de la selectivitat 2026. La nota mitjana ha estat un 4,18, essent l'única matèria amb un suspens en aquesta convocatòria. Es tracta, a més de la nota més baixa en coma mínim una dècada, per sota encara del 4,87 del 2024. Es tracta d'una caiguda de gairebé dos punts pel que fa a la prova de l'any passat, el primer que es va celebrar amb el nou model de selectivitat més competencial, quan la nota mitjana va ser d'un 6,12. La resta d'assignatures de les PAU mantene notes mitjanes al voltant del 6 —essent Llengua castellana i Empresa les més altes, amb un 6,96 i 6,8, respectivament—.
En línies generals, el 95,68% dels alumnes han aprovat les proves, superant el 94,97% de l'any anterior. La nota mitjana ha estat un 6,403, pràcticament igual que l'any passat (6,440). La nota mitjana d'accés a la universitat d'enguany és un 7,167. La nota més alta en la fase general l'ha tret la gironina Laura Tellada, amb un 9,9. En aquesta nota d'accés a la universitat, com sempre, la nota de batxillerat compta un 60% i la de les PAU val el 40% restant.
L'examen de matemàtiques de la selectivitat és un dels que més angoixa genera en els alumnes any rere any —de fet, no és estrany veure plors als passadissos que toca aquesta prova—, i és el que tendeix a tenir la pitjor nota mitjana. Enguany, però, ha estat especialment polèmic. Nombrosos estudiants del batxillerat científic van sortir de la prova el passat dimecres 10 de juny enfadats o atordits pel que s'havien trobat: un examen que van veure molt difícil, sobretot per la seva extensió. Fins al punt que no tots els aspirants a entrar a la universitat van poder arribar a acabar-lo.
Després de l'examen, alguns grups de WhatsApp de pares, mares i alumnes van treure fum els dies posteriors, i nombroses famílies s'han aplegat en una campanya per tractar de fer pressió al Govern amb una allau de reclamacions i inclús amb una recollida de firmes. La campanya, que porta per ara unes 730 adhesions a Change.org, denuncia que els alumnes es van trobar una prova "excessivament exigent pel temps concedit". En aquest sentit, sostenen que l'examen requeria "un nivell d'interpretació, abstracció i concentració" que creuen "pràcticament impossible" de complir en el temps estipulat, una hora i mitja.
La polèmica ha arribat a tenir fins i tot una dimensió política, ja que aquesta plataforma de famílies s'ha posat en contacte amb els diversos grups parlamentaris per denunciar-ho. Des dels grups parlamentaris de Junts, PP i els Comuns han recollit la preocupació i han interpel·lat al Parlament la responsable del Departament de Recerca i Universitats —el responsable de la selectivitat—, Núria Montserrat, per demanar explicacions.
Era més llarg i complicat que altres anys: el consens general
Entre les millors notes a les PAU 2026 hi ha diversos alumnes que van fer aquest examen i admeten que va ser especialment llarg i complicat. L'Enric Sánchez, de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), ha tret un 9,8 a la fase general, la millor nota a la demarcació de Barcelona. Admet que la prova de mates va ser "bastant més llarga i complicada que altres anys", tot i que en el seu cas la va poder acabar "sense problemes" i li van sobrar deu minuts per repassar. El Tomás Anfonso, que trambé ha tret un 9,8 a les PAU, va poder acabar l'examen però admet que no gaire segur, perquè ho va haver de fer "bastant de pressa". "Va ser molt llarg i més difícil que la resta d'anys", valora. El Joan Torreceillas, per la seva part, ha tret un 9,8 també, i per preparar-se va fer tots els examens de mates de les PAU desde l'any 2000. Creu que enguany era més complicat, però "no extremadament". Tot s'havia treballat a classe i creu es podia resoldre en el temps previst. "No era tant tema de dificultat, com de lligar l'enunciat amb el que havies de fer, perquè era més competencial i has d'entendre la situació per saber quin mètode utilitzar dels apresos a classe", apunta.