Com cada any, el degoteig d'estudiants plorant o amoïnats i amb cara de pomes agres és una constant després dels exàmens de matemàtiques de la selectivitat. Aquest divendres ha estat el darrer dia de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) del 2025 i, després d'una sorpresa bona al de català, a les 12:00 h els batxillers s'han enfrontat a la prova de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials. Si bé els darrers anys va haver-hi controvèrsia per una prova bastant complicada, enguany les percepcions són mixtes. La majoria dels estudiants consultats per El Nacional a peu d'aula coincideixen a valorar que no era molt complicat, però sí que han tingut dificultats per entendre alguns enunciats una mica "llargs" i "embolicadors".
Hi ha hagut molts càlculs de probabilitats, també un sistema d'incògnites o derivar una funció. Les protagonistes del dia han estat unes vaques frisones, de les quals havien de calcular la probabilitat que en tinguessin un pes determinat. I, una cosa en la qual s'ha incidit molt amb el nou model d'examen de la selectivitat que s'ha aplicat enguany, els estudiants han hagut d'escriure en diversos casos una justificació dels seus resultats, per demostrar que han entès què els hi demanaven i que saben quin procés han seguit i què significa el resultat que els ha donat.
L'Aritz, de l'institut Padre Damián de Barcelona, ha acabat ja tots els seus exàmens i ja pensa en l'estiu després de tant d'esforç aquest segon de batxillerat. Ell creu que "s'han portat" amb l'examen, que ha vist més complicat en altres comunitats autònomes, i espera una bona nota. A un company seu li ha anat bé una part i l'altra no, però valora que no era un examen molt complicat, sinó que no havia estudiat prou. Dues noies del batxillerat científic han preferit fer aquest examen que el de matemàtiques de la seva modalitat i no els hi ha sortit bé la jugada: "Fatal, ho he vist molt complicat i no ha sortit", admeten. No estaven acostumats aquest tipus d'exercicis i tenen poques esperances d'aprovar, però ja està fet i tracten de riure una estona als passadissos per oblidar-se. La mateixa sensació ha tingut un noi de l'Institut Nou de Santa Coloma: "Malament", resol de manera breu en ser preguntat per com li ha anat.
A la Gabriela, de l'Institut Santa Isabel de Barcelona, li ha anat bé i creu que és el que han treballat a classe, sense res estrany ni nou, però que era "una mica més difícil" —un parer que han compartit més alumnes de diversos instituts—. Tot i que li ha costat una mica, ho ha pogut treure. Com expliquen un grup d'estudiants del Padre Damián, no han vist res especialment a l'examen que no correspongui al que s'ha impartit a classe o cap part d'un nivell molt més difícil. També han vist exercicis molt semblants al model de prova que tenien. Ha anat bé o no, diuen, en funció de quant hagi estudiat cadascú i com hagi portat els nervis. Amb tot, ara ja no depèn d'ells i no s'atreveixen a predir el resultat: "Si aprovo, estaré bastant feliç, a veure com corregeixen", deixen anar amb resignació.
"No m'ha dit ningú que era impossible, que a vegades passa"
Un professor de matemàtiques de l'Institut Pare Damián present en la facultat de Dret de la UB ha valorat la prova i creu que no era complicada i que no ha sortit res més enllà "del que s'espera". Tot, assenyala, s'ha preparat a classe. El docent creu que les dificultats han estat més aviat per perdre's en els enunciats una mica llargs o no haver-los entès, en dubtar per quina fórmula empren o pels nervis que els hi entra quan veuen una fracció. Sí que admet que és habitual que s'equivoquin en càlculs concrets, dels molts passos que fan, i en no sortir un número com el que esperaven —potser els hi dona amb molts decimals— es posen nerviosos. Amb tot, sentència: "No m'ha dit ningú que era impossible, que a vegades passa". Sobre els plors, assenyala que és el de cada any i que els nois a vegades no són prou realistes amb les seves expectatives.