L'Ajuntament de Barcelona ha intensificat la pressió contra el top manta durant l'últim any però no se n'ha sortit. De fet els manters han canviat de lloc i de Pla de Palau s'han mogut a la Barceloneta, i han col·lapsat el Passeig Joan de Borbó.

El Govern insisteix que la solució no pot passar només per una estratègia policial i ha dissenyat un pla estratègic que inclou donar feina als manters. Hi ha previstos 40 plans d'ocupació per als que estiguin empadronats a Barcelona abans del juliol del 2015, per als manters de tota la vida. 

Actualment hi ha entre 500 i 800 manters a Barcelona. L'Ajuntament atribueix l'increment a la pujada de la pressió turística que no només Barcelona està tenint aquest estiu, sinó també diversos municipis costaners de Catalunya. 

Però el problema a la capital catalana ni és nou ni té perspectives de desaparèixer "en dos dies", diu el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que admet que "no hi ha una recepta màgica per acabar amb el fenomen". "Tota la feina que s’ha fet fins ara –diu Pisarello– ens ha servit, i ens ha servit molt per poder presentar les diferents accions per intensificar l’actuació de l’Ajuntament de cara l’estiu". El Govern presenta un abordatge integral amb més presència policial, una campanya de comunicació per dissuadir compradors i els plans d'ocupació. 

Pisarello sap que "no hi ha una vareta màgica que ho pugui resoldre de la nit al dia", però té un missatge contundent i gens permissiu: "La venda ambulant no autoritzada no està permesa a l’espai públic. Molt especialment quan es produeix un ús intensiu, un ús abusiu que impedeix que es puguin portar a terme altres activitats i que afecten de manera molt especial el petit comerç i el comerç de proximitat". 

Les darreres setmanes el Govern s'ha reunit amb col·lectius comercials i veïnals. I segons Pisarello, "la visió de la complexitat del fenomen és vista per tots els sectors". 

D'entre les reunions previstes hi ha la que farà la setmana que ve l'alcaldessa Ada Colau amb el Síndic de Greuges i diferents representants de municipis de la costa catalana que conviuen amb aquest fenomen. En aquest sentit, Pisarello veu fonamental la coordinació entre administracions "per no posar el focus sobre els més febles sinó que s'actuï sobre els més forts", i concreta que "no es tracta de perseguir persones, sinó una pràctica. No és un problema només dels manters".

​

Pressió policial

"No es descarta desallotjar Joan de Borbó", diu el comissionat de seguretat Amadeu Recasens. Però el fenomen del top manta no es pot combatre només amb la policia. Ho han destacat tant Recasens com el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello. Admeten que bona part de la feina passa per evitar que ocupin l'espai públic, multar els compradors i acabar amb els majoristes que importen el gènere. Per a tot això fa falta la policia i no hi ha tots els efectius que desitjarien. 

Per abordar el conflicte, en l'àmbit policial es va crear una taula de seguretat amb tots els cossos policials. S’han fet dues sessions i s’han determinat formes conjuntes d’intervenció. Entre les prioritats hi ha atacar les xarxes organitzades que són les que importen la major part dels productes que vénen els manters.

També s'ha parlat amb la Fiscalia, la Judicatura, l'Agència Tributària catalana i l'estatal perquè la investigació és llarga, calen proves i és prioritari intervenir en magatzems. La idea és anar a l'origen. 

Recasens admet que hi haurà intervencions policials, o bé ocupant l'espai que ocupen els manters abans que facin la parada, o bé desallotjant. "Aquesta és una forma de lluitar contar el problema que obeeix al principi de proporcionalitat", diu Recasens, tot i admetre que no és la solució i que ho saben des de fa molts anys.

Durant el 2015 la Guàrdia Urbana va posar 61.982 multes i en els primers mesos d'aquest 2016, 16.678. Això és un 23% més que altres anys en el mateix període. Aquest any s'han detingut 105 manters i s'han requisat 169.000 productes.

La policia també ha posat 235 multes, el 2015, a compradors. La multa pot arribar als 500 euros. Les més habituals, però, són de 175 euros. 

Pla d'ocupació

La solució social implica els plans d'ocupació, però només n'hi ha 40. Els plans d'ocupació donaran feina als manters que estiguin empadronats a Barcelona des d'abans del juliol del 2015. S'oferiran contractes per a activitats de dinamització i suport en espais comunitaris, per rehabilitar pistes esportives de centres escolars, i manteniment i neteja d'equipaments públics. La durada dels plans serà de 12 mesos.