La Sala Quarta del Tribunal Suprem ha rectificat i ha determinat per unanimitat que, quan un contracte d'interinitat supera els tres anys, la prolongació és "injustificadament llarga" i, si succeeix, el treballador interí ha de passar a tenir la condició d'indefinit no fixe. Aquesta decisió és contrària a la doctrina que fins al moment havia emès el Tribunal Suprem, però ara el ple de la Sala Quarta ha optat per "examinar la incidència de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE)".

Paral·lelament, el còmput dels tres anys no es pot veure interromput quan s'aprovin normes pressupostàries que paralitzin les ofertes públiques de treball, donat que la cobertura d'aquestes vacants no suposa un increment pressupostari. 

El que disposava el TJUE és que la normativa que s'aplicava en territori espanyol fins aleshores era "contrària al Dret comunitari" perquè permetia renovar els contractes temporals en el sector públic a l'espera de processos selectius que no tenen una data de convocatòria definida.

La decisió del Suprem també estableix que la duració màxima dels contractes d'interinitat serà "la del temps que durin els processos de selecció per cobrir la vacant" que correspongui.

La resolució del TJUE

El passat 3 de juny, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolia que era il·legal vincular la interinitat a processos selectius que no tinguessin data de convocatòria fixada. La sentència era especialment contundent contra l'Estat espanyol per "no disposar de cap mesura destinada a prevenir o bé sancionar la utilització abusiva de contractes de duració determinada".

En aquest sentit, el document detallava una possible acció per pal·liar aquesta situació, i que passava justament pels contractes indefinits no fixes, que és precisament la decisió que ha acabat dictaminant el Tribunal Suprem.

La doctrina europea estableix que no es poden prorrogar o renovar contractes "sense indicar el període de finalització o venciment dels processos de selecció" i que no es pot prohibir "l'assimilació d'aquests treballadors a una condició d'indefinits no fixes ni la concessió d'una indemnització".

D'altra banda, el govern espanyol treballa en un decret llei amb el qual es pretén estabilitzar el treball en el sector públic. En aquesta línia, l'executiu es planteja prohibir el caràcter de temporalitat en els contractes relacionats amb les administracions públiques. Si s'aconseguís, el govern espanyol defensa que no hi hauria casos de persones que segueixin amb un règim d'interinitat ocupant un càrrec públic durant més de tres anys.

 

Imatge principal: Fotografia d'una concentració de treballadors en situació d'interinitat davant del Parlament el desembre de 2019. ACN.