El perill ha passat. La sonda especial Cosmos 482, que la Unió Soviètica (URSS) va llençar a l’espai el març del 1972 amb l’objectiu d’explorar el planeta Venus, ha caigut finalment aquest dissabte a l’oceà Índic, i ha esquivat la possibilitat que pogués impactar en una zona poblada. La nau no tripulada va ser construïda per suportar les condicions extremes del segon planeta del sistema solar i podia resistir la reentrada a la Terra, fet que augmentava el risc que l’impacte provoqués danys greus a la superfície. El seu diàmetre era d'aproximadament un metre i pesava al voltant de 500 quilograms. La Cosmos 482 ha entrat a les capes denses de l'atmosfera a les 06.24 GMT, a uns 560 quilòmetres a l'oest de l'illa d'Andaman del Mitjà, situada entre l'Índia i Myanmar.
"El descens de l'aparell s’ha controlat mitjançant un sistema automatitzat d'alerta sobre situacions perilloses a l'espai proper a la Terra", ha explicat l'agència espacial russa, Roscosmos. Durant el transcurs d’aquesta setmana, la comunitat científica havia especulat àmpliament sobre si la Cosmos 482 resistiria la reentrada i sobre el lloc on cauria finalment la nau soviètica. Roscosmos va fer un crit a la calma en assegurar que la probabilitat que es produïssin danys per l'impacte de la sonda contra un territori poblat era molt baixa, res a veure amb un meteorit. Per la seva banda, la NASA també destacava que la nau soviètica va ser dissenyada per resistir el pas per l'atmosfera de Venus, que és més densa que la terrestre, la qual cosa feia possible que sobrevisqués a la reentrada al planeta Terra sense destruir-se.
Segons els experts, la coberta protectora de titani semiglobular de la Cosmos 482 estava dotada d’un paracaigudes de 2,5 metres per alentir la seva velocitat durant la caiguda, però dubtaven que encara funcionés després de més de mig segle. La sonda també contenia equipament destinat a l'estudi de fluxos de partícules espacials; gamma espectròmetre per estudiar la composició de la superfície de Venus i el contingut d'amoníac a la seva atmosfera; un fotòmetre per estudiar la il·luminació i equips per determinar la temperatura i la pressió atmosfèrica.
Mig segle a l’òrbita
Després d'un aparent intent de llançar-se en una trajectòria de transferència a Venus, la nau va separar-se en quatre trossos: dos van romandre en òrbita terrestre baixa i van decaure en 48 hores, i els altres (presumiblement la sonda d'aterratge i la unitat de motor de l'etapa superior despresa) van entrar en una òrbita més alta. Al principi, la sonda, juntament amb la quarta etapa del propulsor, es va mantenir en una òrbita el·líptica de 220 quilòmetres per 9.800 quilòmetres, però al cap de mig segle la distància màxima de l'el·lipse es va reduir a la quarta part, per la qual cosa la caiguda a la Terra era inevitable.
Segons Roscosmos, només l'any passat van endinsar-se 1.981 objectes espacials d'origen natural i artificial a l'atmosfera terrestre, cinc cada dia, dels quals un de cada set pesava més de 500 quilograms. A banda de la Cosmos 482, l'URSS va llançar en direcció a Venus les sondes aerostàtiques Vega 1 i Vega 2.