Societat Civil Catalana (SCC) ha informat aquest dilluns que el Defensor del Pueblo ha atès la seva queixa, en què denuncia vulneració de drets lingüístics per part del Departament d'Educació, i demanarà a la Generalitat informació sobre si el castellà és respectat com a llengua cooficial als centres educatius. L’entitat espanyolista ha detallat que va presentar un escrit contra el decret 91/2024, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari de Catalunya, i que malgrat que està suspès, el Defensor del Pueblo ha considerat oportú requerir aquesta informació “amb la finalitat de conèixer les orientacions que hagi pogut facilitar als centres educatius per a garantir que els criteris pedagògics aplicats respecte de l'ús i aprenentatge de les llengües oficials siguin respectuosos amb la suspensió cautelar del decret i es garanteixi l'aprenentatge en castellà”. L’entitat detalla que també va demanar la col·laboració de la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i que des de la institució se li va respondre que aquest cas està judicialitzat i no hi pot fer res. L’acceptació va ser rebuda per SCC el 6 de juny passat. La institució estatal ha confirmat a ElNacional.cat que ha iniciat l'actuació tot i que encara no ha requerit aquesta informació al Departament d’Educació.
Certament, el conflicte lingüístic a les escoles es manté als tribunals. El Tribunal Constitucional ha de resoldre encara si la nova normativa per, suposadament, blindar l’escola catalana (el Decret llei 6/2022 i la Llei 8/2022) és constitucional i respecta el castellà com a llengua vehicular, com el català. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de manera excepcional, també va denunciar la normativa aprovada pel Parlament. A més, el TSJC ha anat validant el 25% de castellà a certs centres, tot argumentant que ratifica peticions de pares de manera individual, i que no canvia la norma de tot el sistema educatiu català. Una vintena de centres han mantingut aquest percentatge, malgrat que la nova norma els va suprimir i que la Generalitat li va comunicar que no ho podia aplicar.
“Discriminació del castellà”
En un comunicat, SCC informa que després de l'aprovació del decret, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit el recurs de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) i, en una interlocutòria del 3 de juliol del 2024, en va decretar la suspensió cautelar en considerar que la concepció del català com a única llengua vehicular és contrària a les sentències anteriors d'aquest tribunal i del Tribunal Constitucional, perquè no garanteixen adequadament l'ensenyament en castellà.
Hi afegeix que “davant el risc que, malgrat la suspensió cautelar del decret, la Generalitat estigui aplicant de facto criteris de discriminació del castellà, el 24 de juliol del 2024, SCC va remetre sengles escrits de queixa al Síndic de Greuges i al Defensor del Pueblo, i que només aquest darrer el va acceptar.
Societat Civil Catalana afirma que el Defensor del Pueblo els va contestar que “en consideració a la naturalesa i abast de la disposició impugnada, ha semblat procedent a aquesta institució iniciar una actuació de caràcter informatiu davant la Secretaria General d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya”.
I sosté: “Tal com vam denunciar en el seu moment, amb el pretès objectiu d'enfortir l'ús del català i assegurar la cohesió social, la política lingüística de la Generalitat en l'àmbit escolar és una eina d'exclusió i discriminació de la llengua espanyola, atès que limita l'ús del castellà a funcions curriculars específiques —com l'ensenyament de llengua i literatura castellana— i a casos molt puntuals que hauran de ser clarament justificats en els projectes lingüístics de cada centre educatiu”. I hi assegura que el pla lingüístic aprovat per la Generalitat no limita la seva acció a les aules; afecta també les activitats complementàries i extraescolars, part essencial del procés educatiu.
En el seu comunicat, SCC no fa referència en cap moment que l’ús de la llengua catalana recula en tots els àmbits públics i socials, com reflecteixen les enquestes i estudis d’entitats, com ara Plataforma per la Llengua.