El 82,4% de la població catalana considera que el català té una importància "bastant o molt rellevant" per al desenvolupament professional. Aquesta dada prové de l’estudi 'InformeCAT' del 2025, que la Plataforma per la Llengua Catalana elabora anualment per oferir una panoràmica sobre la situació del català. Tot i això, una altra conclusió destacada de l’informe és que l’ús del català ha disminuït en els últims anys, sobretot entre les persones que han nascut fora de Catalunya. Entre aquestes, només el 8,6% fan servir el català habitualment, mentre que el 72,9% prefereixen el castellà. L’enquesta també assenyala que entre 2018 i 2023 la proporció de persones que es consideraven bilingües va créixer en 7,7 punts, mentre que la que s’identificava exclusivament amb el català va baixar 6,3 punts.

La percepció que la llengua catalana està en risc és elevada, ja que un 62,4% de la gent de Catalunya creu que la cultura i la llengua catalana estan amenaçades. A més, gairebé un milió de persones nascudes fora de Catalunya manifesten que no han tingut prou oportunitats per aprendre català.

Parlar castellà amb el metge

Segons l’informe, un 36,5% dels parlants de català asseguren que sovint o mai no se’ls atén en català als comerços. També, un 69,6% reconeix que alguna vegada ha hagut de parlar en castellà amb el metge. Entre 2019 i 2023, els casos de discriminació lingüística notificats a Plataforma per la Llengua s’han multiplicat per set. L’organització atribueix el retrocés del català a les transformacions demogràfiques dels territoris on es parla, que expliquen en part la disminució de les identificacions exclusives amb el català i les dificultats creixents per accedir a certs serveis en aquesta llengua. També expliquen que això provoca que el català se senti menys present en molts àmbits socials.

Plataforma per la Llengua destaca que és igualment rellevant un marc legal que considera discriminatori pel que fa a la llengua, així com les actituds de molts catalanoparlants que tendeixen a acostar-se més al castellà.

Bon moment per al cinema en català

L’informe també examina la cultura i els mitjans. El cinema en català ha batut rècords d’audiència, amb gairebé un milió d’espectadors el 2024, però a les Illes Balears, de més de 300 pel·lícules estrenades aquell any, només una quinzena es van oferir en català.

Pel que fa a la música en català, continua sent minoritària a la ràdio i la televisió, tot i que la producció musical en català ha augmentat. Els responsables de l’estudi expliquen que el fet que no es compleixi la quota del 25% de música en català ha comportat que la indústria hagi deixat de guanyar uns 200 milions d’euros.

En l’àmbit empresarial, el català és la llengua més usada per atendre el públic entre les petites i mitjanes empreses de Catalunya, però la disponibilitat del català ha disminuït significativament en ciutats com Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona entre 2015 i 2022. Tot i que cadenes de menjar ràpid com McDonald’s i Burger King han inclòs el català a les seves webs i apps, altres empreses han retirat aquesta opció.

En educació, l’informe assenyala que les sis universitats catalanes ofereixen màsters parcialment o totalment en català, però només un 10% dels màsters es fan completament en aquesta llengua.

Un altre àmbit on el català té dificultats és la justícia. Segons Plataforma per la Llengua, la majoria de sentències i resolucions judicials a Catalunya són en castellà. Tot i això, s’ha aprovat una llei que permet utilitzar el català en tribunals amb jurisdicció estatal, encara que amb algunes restriccions.

La tecnologia juga un paper important en la promoció del català. L’oferta de tecnologies lingüístiques en català ha crescut un 16% des de 2020. També a les xarxes socials el català té presència, especialment gràcies a creadors valencians de continguts. A mitjan 2024, els cinc creadors valencians en català més seguits a Instagram acumulaven més de mig milió de seguidors.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!