El recurs que el Partit Popular (PP) contra la llei de l'avortament de l'any 2010 fa 13 anys que es troba estancat a la taula del Tribunal Constitucional (TC). Més d'una dècada en un calaix, una nova llei sobre l'avortament entremig i amb canvis en el mateix TC, el recurs deixat en l'oblit té els dies comptats. El pròxim 7 de febrer es començarà la deliberació davant del recurs del PP. Segons avança El País, el sector progressista del tribunal té una posició clara: es negarà a limitar de qualsevol manera el dret de l'avortament a través de la sentència. 

Tot i que la majoria de magistrats progressistes estan a favor de respecte el dret de les dones decidir sobre el seu propi cos, el ponent de la sentència és el conservador, Enrique Arnaldo, qui ha estat extremadament proper als populars. Malgrat tot, el fet que Arnaldo hagi preferit esgotar els terminis i no hagi entregat encara el seu projecte de resolució als altres membres del tribunal no apunten a una gran decisió. 

Fa 13 anys, la llei de l'avortament que es va aprovar facilitava molt l'accés a aquest procediment mèdic. En aquell moment, aquesta llei impulsada pel PSOE va encendre el debat públic, encapçalant el PP les posicions més reaccionaries i restrictives. Tanmateix, més d'una dècada més tard, els aspectes de la regulació que en el seu moment escandalitzaven als més conservadors s'han normalitzat a la societat. Per tant, el que fa uns anys seria una victòria judicial pel PP, ara els podria sortir el tret per la culata. 

Un recurs del qual el PP s'aparta

Fa més d'una dècada, la dreta espanyola confiava en qüestions com l'avortament per mobilitzar als seus votants més conservadors, ara, la normalització d'aquest procediment mèdic fa que les posicions antiavortistes siguin penalitzades per la ciutadania. Per tant, el PP passa de puntetes sobre el tema, però l'hemeroteca mostra qui en va fer bandera fa anys

Entre els impulsors es troben molts dels noms que van conformar la cúpula dels populars fa només uns anys. El primer a estampar la seva signatura sobre el recurs va ser l'aleshores president dels populars, Mariano Rajoy. En aquell moment molts es van afanyar a seguir les seves passes, encapçalats per l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. A més, també altres polítics populars com Fátima Báñez, Jorge Fernández Díaz, Alfonso Alonso, Álvaro Nadal, Miguel Arias Cañete i Ana Mato. A més, van signar altres politics com Cayetana Álvarez de Toledo, Gabriel Elorriaga, José Antonio Bermúdez de Castro, Maria Jesús Bonilla, Soledad Becerril, Ignacio Astarloa, Andrea Fabra, Santiago Lanzuela, Maria Eugenia Carballedo i Ignacio Cosidó i avui diputat de Vox i membre de la Mesa del Congrés per aquest partit, Ignacio Gil Lázaro, entre altres.