Aquest dimarts, coincidint amb el primer dia del curs escolar a Catalunya, han vist la llum els resultats de l'informe PISA 2025, les proves estandarditzades que es fan al conjunt de 38 països de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic i uns altres 52 associats. Després d'uns resultats desastrosos a l'informe de 2022, els pitjors de la història, s'esperaven amb candeletes els resultats d'enguany per veure l'impacte de les mesures que, des d'aleshores, ha implantat Educació en el currículum i l'aprenentatge dels alumnes catalans. Tanmateix, una cadena greu, i encara per investigar completament, d'errors al Departament d'Educació ha provocat que quedessin fora de ser avaluats un 23,2% dels alumnes que van fer l'examen, una xifra que multiplica per 4,5 vegades el 5% d'exclusions que recomana l'OCDE. La resta d'alumnes avaluats han tret uns resultats que el Ministeri d'Educació ha decidit fer públics, tot i que per separat de les altres comunitats autònomes en els gràfics, ja que no són comparables en no ser prou representatius. Aquesta Catalunya il·lusòria, però, ha destacat positivament en les proves, amb una forta recuperació respecte dels resultats del 2022 i liderant en dues de les tres categories a tot l'Estat espanyol, només amb Madrid per sobre en els resultats de matemàtiques.
Què vol dir això? Que els alumnes catalans que van fer les proves i han estat avaluats, un 76,8% del total dels que van fer l'examen, han tret uns resultats molt bons dins del context espanyol, en molts casos també per sobre de la mitjana de l'OCDE i la UE, però no podran ser avaluats en les comparacions internacionals per culpa de l'acusat biaix de les proves que han donat resultats millors dels que haurien sortit amb la mostra completa. Educació atribueix l'exclusió de 591 dels 2.500 adolescents de 15 anys que van fer les proves a una "incidència tècnica" a l'hora de fer arribar les indicacions als centres i les interpretacions que aquests en van fer. El motiu assenyalat per a les exclusions és que no estaven capacitats per fer la prova, ja sigui per dificultats a l'aprenentatge, falta de coneixement de la llengua catalana o problemes de conducta. Només cinc centres van ajustar-se del 5% d'exclusions recomanat per l'OCDE, mentre que uns deu centres van superar el 40%.
L'error d'Educació invalida els resultats
Aquesta discrepància s'atribueix, des de fonts coneixedores de l'informe, a una sobrerepresentació dels centres d'alta complexitat, on hi ha un percentatge més alt d'alumnat nouvingut, que encara s'està introduint a la llengua i al sistema educatiu català, i també d'alumnat amb entorns socioeconòmics més complexos. El Ministeri d'Educació ha reiterat en la presentació de l'informe que els seus tècnics van advertir als d'Educació de l'alta incidència de les exclusions en les proves que aquesta havia presentat, i des de Catalunya el missatge que es rebia era que "es corregiria". Tanmateix, aquesta correcció no s'ha produït i l'avaluació dels alumnes catalans no és prou representativa per poder comparar-la amb la d'anys anteriors o altres territoris i, d'aquesta manera, poder avaluar les polítiques educatives empreses des del desastre del 2022.
A Espanya, el percentatge d'exclusions s'ha situat enguany entorn del 8%, també per sobre de la mitjana, però l'OCDE ha acceptat els resultats com a igualment vàlids i comparables, cosa que també ha fet amb les proves de les Balears i Múrcia, on un 7,2% i un 12,7% dels alumnes també han estat exclosos. Amb els resultats de Múrcia, l'informe indica, mitjançant un asterisc, que les dades de la regió es poden fer servir en comparacions amb altres territoris o edicions anteriors, sempre que s'interpretin "amb la deguda cautela pel possible risc de biaix". Els alumnes catalans queden fora de les gràfiques comparatives i s'indica que els resultats només corresponen als avaluats i no al conjunt de l'alumnat.
Amb els resultats de 2022, el govern de Pere Aragonès va atribuir els desastrosos resultats a l'alta taxa d'alumnes nouvinguts a Catalunya, com també a les complicacions en el sector educatiu relacionades amb el confinament i la pandèmia de la covid-19 durant els anys 2020 i 2021, que van trastocar els resultats educatius arreu del món. Enguany, el Ministeri apunta a altres causes que explicarien la forta davallada, comptant Catalunya, que han patit els alumnes espanyols en les tres categories avaluades, però especialment a les de lectura i matemàtiques.
Des de l'executiu espanyol desvinculen la davallada dels resultats a l'aplicació de la llei educativa aprovada el 2020, la LOMLOE, que ja estava completament en vigor quan es van fer les proves el primer trimestre de l'any passat. En canvi, el Secretari d'Estat d'Educació, Abelardo de la Rosa, indica que el model d'aprenentatge competencial que incorpora la llei "té les seves adaptacions" i que "hi ha molts factors extraeducatius" que afecten els resultats. En aquest sentit, es refereix a la digitalització, la falta d'atenció dels alumnes i, també, la "complexitat social" que afronten els centres, les famílies i, en definitiva l'Estat.
Els estudiants espanyols, a la baixa
En global, els resultats espanyols empitjoren respecte del 2022 en les tres categories avaluades, i més acusadament en lectura i matemàtiques. En lectura, els alumnes espanyols treuen 451 punts de mitjana, una baixada de 23 punts respecte del 2022, quan els alumnes de 4t d'ESO de l'Estat se situaven només 3 punts per sota de la mitjana de l'OCDE amb 474 punts. Ara, els alumnes espanyols estan a 12 punts de la mitjana de l'OCDE, en registres semblants als dels alumnes d'Hongria, Eslovàquia o Noruega. Si, sense ser una dada del global dels alumnes catalans, només dels que van ser avaluats, s'agafa la puntuació atribuïda a Catalunya, aquesta supera la mitjana espanyola àmpliament i arriba als 473 punts. Són els alumnes amb la puntuació més alta de l'Estat, per davant d'Astúries (471), Madrid (469) i Castella i Lleó (466), i superen per 12 punts la mitjana de l'OCDE.
En l'apartat de matemàtiques, els resultats no són millors. Els alumnes espanyols treuen 457 punts, per sota de la mitjana de l'OCDE, que se situa en 463. Respecte dels resultats del 2022, hi ha una davallada de 18 punts respecte dels 473 d'aquell any, quan els alumnes espanyols rondaven la mitjana de l'OCDE de 475 punts. Els resultats de Catalunya situarien els alumnes avaluats en els segons amb la puntuació més alta i els seus 474 punts només els supera Madrid (477). Per darrer de Catalunya quedarien Castella i Lleó (472), Cantàbria (470) i Astúries (469), totes també per sobre de la mitjana de l'OCDE.
A la categoria de ciència és on el rendiment dels alumnes espanyols no empitjora tant. Els 477 punts dels alumnes espanyols queden només cinc punts per sota de la mitjana de l'OCDE, els mateixos punts en els quals es redueix el rendiment respecte de la prova anterior. Per comunitats, si els resultats catalans fossin comparables, quedaria destacada, en primer lloc i 502 punts, que situarien els alumnes catalans a la part alta de la taula global, amb puntuacions semblants a les d'Irlanda, Suïssa, els Estats Units o Finlàndia. Això, clar, si no s'haguessin produït els errors que deixen Catalunya sense poder comparar un indicador clau en el rendiment del sistema educatiu del país.
Els resultats positius
No tot són males notícies pel que fa als resultats espanyols, com insisteixen a dir des del Ministeri. El descens respecte dels resultats de 2022 és una tendència global, com també ho és la corba més pronunciada d'aquest descens que el de 2022 respecte del de 2018 a l'escala mundial. On destaquen positivament els resultats espanyols és en l'apartat referent a l'equitat i el rendiment del sistema educatiu per resoldre desigualtats. El nivell socioeconòmic és fonamental en el rendiment acadèmic, com indica el mateix informe PISA i el consens acadèmic al respecte. Segons indica de la Rosa, "els resultats a nivell general d'Espanya suggereixen que, tot i que l'origen socioeconòmic continua tenint un paper molt rellevant en els resultats educatius, una proporció significativa dels estudiants d'Espanya aconsegueixen superar aquestes condicions de partida i obtenir resultats que superen les seves limitacions d'origen".
En aquest sentit, els catalans avaluats situen el país en la mitjana espanyola de l'Índex Social, Econòmic i Cultural, que mesura el nivell socioeconòmic de cada territori. Amb aquestes puntuacions, Catalunya també estaria lleugerament per sota de la mitjana de diferències en les puntuacions dels alumnes més afavorits i els més desafavorits. Cantàbria i Galícia se situen a la cua d'aquest índex, és a dir, són les comunitats on les puntuacions per quartil socioeconòmic són més semblants, mentre que La Rioja i Múrcia és on la diferència és més gran. En la comparació global, el sistema educatiu espanyol és dels que presenten una diferència menys acusada entre les puntuacions dels seus quartils, a nivell semblants a Dinamarca, Malta, Corea del Sud, el Japó o Eslovènia. Letònia i el Canadà són els països més igualitaris en aquest sentit, mentre que a Luxemburg i Alemanya és on les diferències són més notables.
Més nivell socioeconòmic, major patacada
El secretari De la Rosa, com també fa l'informe, ha destacat el resultat del quartil amb més ISEC. Aquest sector de l'alumnat, que històricament ha fet el millor paper en les avaluacions d'aquesta mena i, en general, educativament, és el que observa una baixada més acusada en el seu rendiment en totes les categories. En ciències, es deixen 12 punts respecte al 2022, però en matemàtiques són 24,2 punts i en lectura 33 punts, de mitjana. Al conjunt de l'OCDE, la imatge és similar, tot i que el retrocés, com ja es veu amb les dades, és més moderat. Des del Ministeri diuen que estan analitzant "les microdades" per tenir una imatge més completa, però el resultat és "sorprenent" i "curiosíssim", perquè "no hauria de ser així en principi".
El sistema educatiu espanyol també dona bons resultats pel que fa a la diferència del rendiment entre els alumnes espanyols i els alumnes immigrants, amb una diferència d'uns 40 punts, tot i tenir un 20,3% d'alumnat migrant, per sobre del 16,3% de la mitjana de l'OCDE. La situació millora substancialment quan es descompten els efectes de l'índex socioeconòmic de l'alumnat, ja que l'alumnat migrant està sobrerepresentat en els quartils inferiors. Sense l'ISEC, aquesta diferència es redueix a la meitat, al voltant dels 20 punts.
Per comunitats autònomes, amb els resultats no representatius, els alumnes catalans queden a la mitjana de l'Estat, amb uns 45 punts de diferència entre nadius i migrants, que es redueixen a la meitat en descomptar l'efecte de la desigualtat econòmica. A les Canàries, Ceuta i Melilla és on les diferències són més petites, resultats no estadísticament significatives en descomptar l'efecte de l'ISEC a Ceuta, Melilla, Navarra i Madrid.
I que fem, amb els resultats?
Per culpa dels errors del departament, dels quals van avisar en múltiples ocasions els tècnics del ministeri, els resultats que es mostren dels alumnes catalans no reflecteixen la realitat de tot l'alumnat i només són vàlids per estudiar els resultats d'aquells que van fer les proves i es van avaluar. Probablement, si la mostra hagués estat representativa, és a dir, amb un nivell d'exclusió dins del permès per l'OCDE, que enguany ha estat per sobre del 5% a Espanya, els resultats haurien estat pitjors dels que mostra aquesta foto. Això es deu al fet que els exclosos són alumnes amb més complexitats educatives, sigui per entorn, trastorns o altres causes.
Catalunya haurà d'esperar ara fins al 2029 per obtenir uns nous resultats que siguin comparables i amb els quals es puguin avaluar els acompliments i les mancances del sistema educatiu, de les mesures introduïdes des del 2022 i poder fer els canvis pertinents seguint els resultats obtinguts. Perquè l'error d'Educació deixa el sistema català i les polítiques públiques en educació sense una peça essencial per poder fer una avaluació dels resultats obtinguts. Els docents, però, defensen que no tot està perdut i que hi ha altres maneres de continuar avaluant l'èxit, o no, de les mesures adoptades. Però no disposar d'aquesta eina comparativa amb la resta d'Espanya i del món, fa perdre una guia per orientar-se en aquest camp, com lamenten les direccions i altres membres de la comunitat educativa.