Catalunya pateix una crisi sanitària -amb totes les conseqüències socials i econòmiques que implica- per culpa d’un brot de pesta porcina africana (PPA), una malaltia que estava erradicada a l’estat espanyol des de novembre de 1994. L’aparició aquest novembre del brot a Cerdanyola del Vallès va disparar les hipòtesis del seu origen, des de vectors com senglars migratoris o aliments contaminats (el famós l’entrepà d’embotit), fins a sospites fonamentades de fuga accidental d’algun dels laboratoris de l’IRTA-CReSA que treballen amb el virus en tasques d’investigació, i que, per a més inri, es troben molt a prop de la zona zero on es van localitzar els primers senglars morts, a Cerdanyola del Vallès, a tocar de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Després que inicialment, quan es van conèixer els casos, el CReSA va descartar que l’origen del brot fos una fuga d’algun dels seus laboratoris, la revelació de què un informe del laboratori de referència europeu obria de nou aquesta possibilitat, ha posat de nou els centres de l’IRTA sota sospita.
Per què la sospita d’un virus de laboratori?
Aquest informe conclou que el virus no és el mateix que el que fa anys que córrer per Europa, però és molt similar amb la soca d'un virus que es va detectar a Geòrgia el 2007 i que és un virus de referència que s’utilitza amb freqüència en instal·lacions de confinament per dur a terme estudis del virus o per avaluar l’eficàcia de les vacunes que estan en fase de desenvolupament. En conseqüència, la divisió mediambiental dels Mossos i el Seprona de la Guàrdia Civil estan investigant si l’origen està en un laboratori, però el Govern ha anat més enllà, i el president Salvador Illa ha ordenat una auditoria al mateix IRTA perquè revisi els protocols de seguretat de les cinc instal·lacions pròximes a la zona on es va detectar el brot i si s’han produït possibles fugues.
Quins controls aplica l’IRTA?
L’IRTA-CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal) és un centre de recerca en sanitat animal dependent de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), una entitat pública de la Generalitat de Catalunya, fundat l’any 2000 en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Està especialitzat en l’estudi de malalties infeccioses, zoonosi, el desenvolupament de vacunes i mètodes de diagnòstic, i disposa d’instal·lacions d’alta biocontenció com laboratoris BSL-3 per a patògens d’alt risc. Es troba a l’edifici CReSA del campus de la UAB, a Bellaterra, Cerdanyola del Vallès. El 2017 va ser designat l’IRTA-CReSA com a Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) per a la “Recerca i control de malalties porcines emergents i re-emergents a Europa” en l’Assemblea General de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), i també és Laboratori de Referència de l’OIE per Pesta Porcina Clàssica. Pel que fa a la Pesta Porcina Africana (PPA), l’organisme explica que L’IRTA-CReSA és un dels centres europeus amb més trajectòria científica en aquesta malaltia, tant en recerca bàsica com en recerca aplicada. “Oferim diagnòstics oficials dins de la xarxa del DARPA, suport científic i assessorament en situacions d’emergències sanitàries, expertesa internacional en virologia i immunologia de la PPA, i participació en estudis preclínics i projectes de recerca europeus”, explica el mateix organisme
Instal·lacions de màxima seguretat
Aquest és un dels pocs centres d’Espanya que pot treballar amb virus tan contagiosos gràcies a un complex sistema de biocontenció, indispensable per dur a terme recerca amb animals manipulant patògens altament infecciosos i de transmissió aèria. Aquest entorn únic permet realitzar estudis avançats de malalties infeccioses sota estrictes protocols de seguretat. El centre del campus de Bellaterra compta amb la Unitat de Biocontenció de 4.500 m², 6 laboratoris de nivell de bioseguretat 3 i 12 boxes experimentals independents, aptes per allotjar-hi animals d’abastament (porcs, aus, vedells, ovelles, cabres i conills), així com animals salvatges (cabres, aus rapinyaires, cérvols, alpaques dromedaris, etc.) i de laboratori (rates i ratolins). El centre de Bellaterra també alberga una Plataforma de Bioimatge d’última generació situada en un entorn d’alta biocontenció (NBS3), que garanteix la màxima seguretat per a la recerca de patògens d’alt risc. L’únic centre de l’estat que arriba al nivell 4 és a Madrid.
Un búnker sense finestres i amb barreres
Els laboratoris del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) operen sota el nivell de bioseguretat 3 (BSL-3) (nivell 3 sobre 4), dissenyat per manipular patògens que causen malalties greus o letals per inhalació, amb protocols estrictes per protegir el personal, prevenir emissions ambientals i complir la normativa. Les instal·lacions estan dissenyades per evitar les fuites de virus, amb uns protocols de seguretat molt estrictes i curosos. Perquè l'entorn sigui segur, no hi ha finestres, l'aire passa un doble filtre i, a més, cada sala té una pressió menor que l'anterior fins a arribar al laboratori, per garantir que no s'escapi res a l'exterior. El disseny incorpora tres barreres principals: protecció personal mitjançant cabines de bioseguretat i aïlladors; sistemes de tractament de l’aire amb cascades de pressió direccional; i esterilització química o tèrmica de les zones de pas de persones, mostres i residus abans de la seva extracció.
Com es controla les persones i els animals?
En un laboratori d’alta biocontenció BSL-3 com el del CReSA hi ha un control estricte de l’accés de les persones: per entrar, cal treure’s tota la roba, accedir nu per una doble porta i, un cop dins, vestir-se amb una mena d’EPI i uns esclops; el mateix per sortir, amb l’afegit de tres cicles de dutxes d’aigua i sabó per no arrossegar agents infecciosos cap a l’exterior amb els cabells, el cos o la roba. Per sortir dels boxes on hi ha els animals infectats hi ha una dutxa obligatòria i per sortir de la unitat, una segona dutxa obligatòria, amb dues ensabonades. L'aigua de les dutxes va a parar a uns tancs perquè es torni a inactivar el material abans d'arribar a l'exterior. Per investigar, s'inoculen virus als animals. Però ni els animals ni les seves restes surten mai de les instal·lacions i s'incineren dins les instal·lacions. Per exemple, les femtes o purins s'inactiven en un incinerador a 850 graus i les carcasses es desfan químicament, en un cicle que triga hores. A les unitats d'alta biocontenció, tot queda enregistrat. Sempre s'ha de documentar el procés abans, durant i després, inclosa la persona responsable, seguint un programa per evitar el perill biològic.
Estricte control de l’aire
És igualment essencial mantenir pressions negatives, de manera que l’aire d’una sala on es manipulen patògens no surti quan s’obre una porta, evitant-ne així la circulació. Això es reforça amb un sistema de renovació i doble filtratge absolut de l’aire, amb circuits separats per a cada sala de laboratori. Tot el sistema de pressions negatives està dissenyat en forma de cascada, des de les zones de menor fins a les de major risc de contaminació, amb l’objectiu que, fins i tot si es produís algun incident menor, es reduís al mínim —gairebé a zero— la possibilitat de sortida de patògens de la unitat.
L’IRTA no ha detectat cap fuga
Des de l’IRTA-CReSA han explicat aquests dies que totes les mostres que s’utilitzen al laboratori es destrueixen per garantir que no en quedi cap rastre i evitar incidents. Tot i que la seguretat és màxima, que es pugui haver produit una fuga “és una sospita que hem tingut des del primer moment unes quantes persones, i el mateix centre està revisant des del primer moment mecanismes i procediments per si de cas es detectava un problema intern, però no ha estat així”, ha explicat a El Suplement de Catalunya Ràdio Mariano Domingo, qui va ser director del centre i en el que actualment segueix col·laborant com a investigador.
“El risc zero no existeix”
L’epidemiòleg de l’Hospital Clinic, Antoni Trilla, que es va fer molt popular durant la Covid, ha explicat al Via Lliure de RAC1, que “les instal·lacions de Bellaterra de l'IRTA-CReSA són les úniques a tot Catalunya que tenen el nivell de bioseguretat 3 per treballar amb el virus viu” i que en aquest nivell 3 els protocols són molts segurs i s'estableix que "al laboratori no entra res que no estigui controlat i no surt res que no estigui desinfectat o incinerat". És una instal·lació "amb un nivell de biocontenció molt alt pensada i certificada per poder treballar amb aquest tipus de virus amb la màxima garantia de seguretat". Ara bé, tot i que els protocols estan clars, Trilla ha recordat que "el risc zero no existeix". Per tant, tenint això en compte, la teoria del doctor del Clínic és que es tracta d'un error humà: "Habitualment fallen els humans. Precisament per això els protocols es fan pensant que els que fallarem som les persones. És possible que, en algun moment de forma inadvertida, hagi fallat algun treballador. També poden haver fallat les màquines, tot i que es fan controls exhaustius".
Com es descobrirà si el virus ve del CReSA?
La investigació per determinar si el virus de la pesta porcina africana (PPA) del brot de novembre de 2025 prové de l’IRTA-CReSA es basa en la seqüenciació genòmica, les auditories dels protocols i les anàlisis epidemiològiques oficials del Ministeri d’Agricultura (MAPA), la Generalitat i laboratoris de referència com el CISA-INIA. A falta de que conclogui l’auditoria externa de protocols BSL-3 del CReSA (ultims 3-4 mesos), revisant accessos, destrucció de mostres, registres de manipulacins i sistemes de contenció, que per ara han donat negatiu en els controls que va fer el centre, la clau està en la seqüenciació del material genètic de les mostres extretes dels animals trobats morts a Cerdanyola. Es compara el genoma del virus dels senglars a Collserola (cepa Geòrgia 2007, utilitzada en experiments del CReSA) amb els stocks del laboratori, traçant mutacions úniques que indiquin un origen experimental o bé silvestre. Els resultats preliminars del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (CISA-INIA) no han exclos un confinament biològic, però falta saber si les soques coincideixen amb les que treballa el CReSA.