El cardenal dels Estats Units Robert Francis Prevost ha estat elegit successor de Sant Pere aquest dijous, en la quarta votació del conclave. I això és important: és el successor de Sant Pere, no pas de Francesc. El nou pontífex haurà de decidir què fer amb les diferents qüestions que ha deixat obertes el seu predecessor argentí, i haurà de decidir quina mena de Sant Pare vol ser. Quins reptes esperen al nou papa Lleó XIV? Aquesta és l'agenda pendent d'una nova era
D'una banda, haurà d'abordar la unitat de l'Església catòlica. És una realitat que en els dotze anys de pontificat de Francesc s'ha observat una Església dividida en dues branques, una de més moderada i una de més conservadora. Intentar unir les diferents posicions serà estratègic per a Lleó XIV, així com continuar pel camí de la sinodalitat: el camí de construir una Església en la qual tothom tingui veu, tot i que a molts no els agradi.
Unitat, abusos sexuals i sinodalitat
Un dels temes més importants és la crisi dels abusos sexuals. El papa argentí va deixar moltes normes per combatre'ls, però l'estatunidenc té per davant moltes coses per fer i les associacions de víctimes demanen l'aplicació d'aquestes lleis a les diòcesis, més transparència en la gestió vaticana i en els processos, i, sobretot, judicis i investigacions que vagin més de pressa.
Pel que fa a la sinodalitat que acabem d'esmentar, cal recordar que Francesc va tancar gairebé del tot tant l'opció del sacerdoci de les dones com del diaconat femení. És a dir, que Lleó XIV ara haurà de pensar quina és la participació de les dones a l'Església. Això implica recuperar, com a mínim, la possibilitat del diaconat femení, així com la idea d'aconseguir una presència més alta de les dones en els llocs de poder, ja que molts col·lectius de dones catòliques no es rendiran en les seves reclamacions. Però no serà fàcil, ja que molts dels jerarques de l'Església hi estan en contra: un exemple és l'oposició al recent nomenament de Simona Brambilla com a prefecta del dicasteri per a la Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, del qual depenen totes els ordes religiosos, en lloc de l'opció tradicional d'elegir un cardenal.
Geopolítica: la Xina vs. els EUA
En la mateixa línia, hi ha encara més crispació a l'Església pel document Fiducia Supplicans, el text publicat per la Congregació per a la Doctrina de la Fe en el qual s'explicava que es podia beneir parelles considerades irregulars —és a dir, la benedicció a les parelles homosexuals, entre altres—. Per exemple, l'Església africana es va mostrar contrària a aquest document i va demanar explicacions al papa argentí, i ara el papa estatunidenc haurà de respondre davant dels bisbes d'un dels continents on el catolicisme continua creixent.
Cal no oblidar l'aspecte geopolític, sobretot l'acord signat amb la Xina durant el pontificat de Jorge Bergoglio per concordar el nomenament dels bisbes i que s'ha anat renovant. Aquest acord va ser una fita per a l'apropament del Vaticà al gegant asiàtic i per a la protecció dels catòlics, tot i que molta gent no accepta que Pequín tingui veu en l'elecció d'un bisbe. Entre les veus contràries hi ha els EUA, que també serà tot un repte per a Prevost, encara més durant la presidència de Donald Trump. Francesc i el seu secretari d'Estat, Pietro Parolin, van deixar clara la seva distància en qüestions com les polítiques antiimmigració i els retalls a la cooperació internacional. Ara, Lleó XIV haurà de decidir quina relació tindrà amb el seu compatriota. També li tocarà decidir què fer amb el viatge a Turquia que havia programat Bergoglio per commemorar els 1.700 anys del Concili de Nicea i estendre un nou pont ecumènic, de cara a una futura reunificació del cristianisme. Tot plegat implica seguir una estratègia o una altra: seguir l'obertura cap a l'Àsia i l'Àfrica, o tornar a Europa?
Finances i altres qüestions
Finalment, però no més important, hi ha la qüestió de les finances. L'argentí va aplicar transparència al Vaticà, sobretot al seu banc, i ara l'estatunidenc haurà d'abordar la qüestió de les arques buides. Això implica una revisió de les despeses, sobretot en un context en el qual les donacions a l'Església han baixat considerablement.
Més enllà dels reptes, sorgeixen altres preguntes. Per exemple: Lleó XIV seguirà l'estil de Francesc? L'argentí va adoptar la senzillesa i va rebutjar la grandiloqüència, tant en l'oratòria com en l'aparença. L'estatunidenc haurà de revelar el seu estil, i ja ha donat les primeres pistes: en la seva presentació pública, s'ha deixat veure amb una musseta violeta sobre l'hàbit blanc. D'altra banda, on viurà? Els papes tradicionalment viuen en el Palau Apostòlic, mentre que el seu predecessor va decidir viure a la Casa Santa Marta, molt més austera. També haurà d'elegir els seus col·laboradors a la Cúria Romana, sobretot el seu secretari d'Estat. Recordem que Francesc es va envoltar de l'anomenat C9, un consell de nou cardenals que l'assessorava: Lleó XIV voldrà un consell o regnarà sol? Hi ha moltes qüestions sobre la taula que coneixerem així com avanci el nou pontificat.