Una investigació del megalitisme ibèric sobre el tholos de Montelirio i el dolmen de Menga (Sevilla i Màlaga); les excavacions i investigacions al temple del faraó Tutmosis III a Luxor (Egipte); un estudi històric, numismàtic i metal·logràfic del Tresor de Tomares (Sevilla), i una investigació del patrimoni cultural subaquàtic de la Badia d'Algesires (Cadis) són els quatre projectes d'Andalusia que aspiren aquest any aconseguir els 80.000 euros amb el que és dotat el Premi Nacional d'Arqueologia i Paleontologia Fundación Palarq.

La tercera edició del guardó compta amb un total 18 projectes aspirants en la seva tercera edició. L'entitat analitzarà ara les candidatures rebudes per determinar quins seran els sis finalistes que entraran en la cursa d'aquesta edició del premi.

Tots els projectes aspirants estan liderats per equips d'investigació pertanyents a institucions públiques espanyoles i, en tots els casos, es tracta d'investigacions en curs, ja sigui a Espanya o a l'estranger.

El 15 de juny, un jurat internacional de reconegut prestigi en l'àmbit científic i cultural, triarà el projecte guanyador que es farà públic durant la gala de lliurament del premi que es desenvoluparà al Museu Arqueològic Nacional (MAN), entorn que tradicionalment ha allotjat l'esdeveniment. El certamen, amb caràcter biennal, és el primer premi d'aquestes característiques concedit per una fundació privada dedicat a aquestes disciplines i està dotat amb 80.000 euros.

Projectes

El Catedràtic de Prehistòria del Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Sevilla, Leonardo García Sanjuán, dirigeix el projecte ‘Gigantes de la Prehistoria. Megalitismo y Complejidad Social Temprana en Antequera y Valencina’, centrat a estudiar el tholos de Montelirio i el dolmen de Menga, màxims exponents del megalitisme a la Península Ibèrica i el paper social d'aquests monuments al llarg del temps. El projecte se centra en els períodes Neolític Final i Edat del Coure, desenvolupats a la Península Ibèrica entre c.4200 i 2200 BCE.

L'objectiu principal de les investigacions actuals és entendre el context temporal, espacial i social d'aquests singulars monuments.

Respecte a les 'Excavacions i investigacions en el tempo del faraó Tutmosis III a Luxor', Miriam Seco, del Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Sevilla, investiga el mític jaciment de gran riquesa arqueològica en el qual ha treballat a 15 campanyes arqueològiques des de l'any 2008.

Aquest temple, antany sagrat, de l'antiga Tebes és considerat com un dels grans monuments de l'Egipte faraònic. En aquesta ocasió es pretén excavar l'extensió completa del jaciment amb la finalitat d'assolir el conjunt de capelles i santuaris dedicats al déu Ammó i la seva museïtzació per convertir-lo en un museu a l'aire lliure.

Per la seva part, els investigadors de la Universitat de Sevilla Enrique García Vargas i Miguel Ángel Respaldiza Galisteo dirigeixen el projecte ‘Moneda y Metal en la Bética Tardorromana. Estudio científico del Tesoro de Tomares’ que constitueix un estudi integral (històric, numismàtic i metal·logràfic) del conjunt monetari més important d'Europa.

El projecte estudia el conjunt de 19 àmfores que contenien en total unes 53.000 monedes de bronze platejat ocultades intencionadament i mai recuperades. Pretén avançar en l'anàlisi del significat numismàtic, històric i econòmic del Tresor de Tomares a partir de les dades recollides en les tasques de restauració, documentació gràfica, analítica arqueig mètrica i catalogació del nombre de monedes estudiades, que ara mateix assoleix el 15%.

La Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Cádiz desenvolupa un altre dels projectes,‘Entre las columnas de Hércules, arqueología subacuática de un espacio privilegiado. La Bahía de Algeciras (HERAKLES)’ ubicat geogràficament a l'Estret de Gibraltar, sota la direcció de Felipe Cerezo Andreo juntament amb Alicia Arévalo González.

Se centra en el patrimoni cultural subaquàtic de la Bahía de Algeciras i voltants a través d'una perspectiva diacrònica, sense límits temporals i té l'objectiu de documentar i fer un estudi intensiu de diverses zones arqueològiques subaquàtiques, mentre es contextualitza el paisatge costaner i els assentaments portuaris d'aquest entorn.

Certamen únic

Convocat per la institució amb aquest mateix nom, el guardó neix el 2018 amb la finalitat de reconèixer l'excel·lència i originalitat de projectes arqueològics i paleontològics dirigits per equips d'investigació espanyols, desenvolupats tant a nivell nacional com internacional, sense restriccions de cultures o períodes històrics. Els projectes d'investigació sobre paleontologia han d'estar relacionats amb l'evolució humana.

La primera edició el 2018 va comptar amb 25 participants, 6 finalistes, i un Jurat que va fallar a favor del projecte 'Construyendo Tartesos', investigació sobre la cultura tartèssia que desenvolupa l'equip liderat per Sebastián Celestino Pérez i Esther Rodríguez González, de l'Instituto de Arqueología (CSIC–Junta de Extremadura).

La segona edició, el 2021, va comptar amb 20 participants i 6 finalistes. El Jurat internacional va fallar en aquesta ocasió a favor de ‘La Montaña del tiempo. Exploración de un campamento paleolítico en La Garma’, desenvolupat pels doctors Pablo Arias i Roberto Ontañón, de l'Institut Internacional d'Investigacions Prehistòriques de Cantàbria (IIIPC).

La investigació premiada ha revelat l'existència d'un jaciment únic al món que constitueix una veritable càpsula del temps, on aquest es va aturar fa 16.500 anys, gràcies a un despreniment a l'entrada original que va transformar la cova en una bombolla, la qual cosa ha permès conservar els vestigis d'un assentament paleolític.