Quantes vegades t'ha passat alguna cosa i n'has culpat el karma? O en una diferència d'opinions has amenaçat amb aquesta parauleta de cinc lletres? Quan es tracta del karma, la majoria de les persones semblen tenir-ne una visió esbiaixada: la creença que l’univers actua com a animador personal quan les coses els van bé, però com a jutge implacable quan es tracta dels altres. Així ho indica un nou estudi publicat l’1 de maig per l’Associació Americana de Psicologia a la revista Psychology of Religion and Spirituality.
Els investigadors van demanar a més de 2.000 participants, de diferents creences religioses i no religioses, que descrivissin experiències relacionades amb el karma —la idea que les bones accions són recompensades i, les dolentes, castigades—. Les respostes revelen un patró clar: quan parlen d’ells mateixos, el 59% expliquen històries en què van ser premiats per les seves bones accions; quan parlen dels altres, el 92% relaten com coneguts —exparelles infidels, amics amb deutes impagats o companys de feina tòxics— van patir conseqüències negatives, considerades com a justes.
“La idea de karma permet a les persones atribuir-se el mèrit de les coses bones que els passen, fins i tot quan no queda clar què han fet per merèixer-les”, explica Cindel White, autora principal de l’estudi i professora a la Universitat York, a Toronto, i recull la CNN. “Però també serveix per justificar el patiment aliè com a conseqüència justa de les seves accions.”
Entre els testimonis recollits a l’estudi, un participant afirma: “Sempre faig donacions a qui ho necessita, encara que siguin petites. Això m’ha portat molts beneficis i, a vegades, gent que em fa favors sense que jo ho demani”. En canvi, un altre respon: “Coneixia un home cruel i groller amb tothom. No va fer mai res de bo. Li van diagnosticar càncer, i no vaig poder evitar pensar que era el karma”.
Què hi ha darrere del karma?
Segons els autors, aquesta tendència a atribuir-se els èxits propis i a veure les desgràcies alienes com a càstigs és un exemple de biaix atributiu, un concepte clàssic en psicologia. “És una manera d’explicar el món que ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos”, apunta Patrick Heck, psicòleg investigador, que comenta l’estudi en capacitat personal.
Tot i que aquest biaix pot ajudar a reforçar l’autoestima i superar dificultats, també pot distorsionar la realitat, fent que no es reconeguin els factors externs que contribueixen a l’èxit o el fracàs. De fet, la creença que el món és just —i que, per tant, tothom rep el que es mereix— és una estratègia psicològica per donar sentit a una realitat sovint caòtica. “El món és ple d’aleatorietat”, diu Heck. “Passen coses per atzar constantment. I sabem, per molta recerca, que les persones tenen dificultats per acceptar la imprevisibilitat. El karma és una narrativa atractiva que ha trobat lloc tant en la religió com en altres sistemes de creences”.
El karma i la seva presència en altres països
El concepte de karma té el seu origen en tradicions religioses asiàtiques com l’hinduisme i el budisme, tot i que la manera com s’interpreta i es practica pot variar notablement segons el context cultural i religiós. Per captar aquesta diversitat, l’equip de recerca va incloure en l’estudi participants dels Estats Units, Singapur i l’Índia.
Segons Cindel White, autora principal de l’estudi, es van detectar algunes diferències significatives entre les respostes dels participants occidentals i no occidentals. En concret, els enquestats de Singapur i l’Índia mostraven menys tendència al “biaix d’autocomplaença” —una inclinació a veure’s a un mateix de manera massa positiva—, un resultat que concorda amb investigacions anteriors.
“Vam observar patrons molt similars en diferents contextos culturals”, afirma White. “En les mostres occidentals, sabem que la gent sovint es percep de forma exageradament positiva, mentre que en cultures asiàtiques hi ha una tendència més marcada a l’autocrítica. Però, en tots els països, el patró general era clar: la gent tendeix a pensar que rep recompenses kàrmiques, mentre que els altres pateixen càstigs kàrmics”.
La influència del karma en la presa de decisions
De cara al futur, White té previst investigar com les creences al voltant del karma poden influir en la presa de decisions. “Sovint hi ha una diferència entre les creences religioses d’una persona, el que pensa en el seu dia a dia i la manera com actua realment”, afirma. “Hi pot haver situacions en què l’experiència concreta fa que pensin en el karma d’una manera completament diferent”.
Segons els experts, aquests biaixos derivats de les creences poden tenir conseqüències importants en el món real, especialment en àmbits com les polítiques públiques o el sistema judicial. Patrick Heck assenyala que moltes vegades els prejudicis socials —com el racisme o el classisme— es basen en la idea que certs col·lectius “inferiors” han merescut la seva situació per haver-se comportat de manera inacceptable segons les normes socials.
Yudit Jung, professora adjunta de psicologia a la Universitat Emory (Atlanta) i psicoanalista en exercici, considera que aquests biaixos són força universals. “Són una forma de defensa psicològica”, explica a la CNN, “que sovint s’origina en les primeres etapes de la infància i responen a la necessitat bàsica de sentir-nos segurs en un món imprevisible”. Amb més informació o menys, sembla que podrem continuar culpant al karma de les nostres desgràcies (o dels nostres èxits).