Queden només dos dies perquè comencin les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) del 2025, els exàmens que determinaran què estudiaran l'any vinent els 44.238 alumnes catalans que es presenten enguany. Aquest és el primer curs en el qual entra en vigor la nova selectivitat, producte de la llei educativa LOMLOE. Els nous exàmens, com s'ha avisat d'ençà que es van començar a perfilar a l'octubre de l'any passat, seran de caràcter més competencial i menys memorístics, de manera que els alumnes hauran de demostrar habilitats com la capacitat argumentativa, el pensament crític o la relació de conceptes en preguntes més obertes i més contextualitzades en situacions del món real. També, com a novetat, ja no hi haurà més d'un model d'examen perquè l'estudiant pugui escollir i tots faran el mateix.
Professors de matèries de llengua, ciències naturals i ciències socials, així com directors d'instituts i cap d'estudis de batxillerat de diverses localitats catalanes han expressat en conversa amb El Nacional el seu malestar per com ha anat aquest any de transició cap a la nova selectivitat, que han vist massa "precipitat". També lamenten que han anat amb l'aigua al coll per impartir un temari més extens en el temps limitat de 2n de Batxillerat —de fet, molts han continuat fent classe veient contingut nou que entra a les PAU la setmana d'abans de fer-les—. I retreuen al Govern de la Generalitat que s'han sentit desemparats perquè no han tingut prou models de com serà la nova prova, per la qual cosa han hagut d'improvisar i teixir xarxa entre docents per ajudar-se mútuament compartint idees i materials. A més, els models van arribar ja amb el curs començat.
"Fins a finals d’octubre no sabíem per on tiraria el model i a sobre ens van comunicar que ampliaven molt més el contingut del currículum, que ja era prou llarg altres cursos", lamenta la Yolanda Cárdenas, directora de l'institut públic Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca, qui creu que ha estat tot massa "precipitat". Cárdenas admet que veu "nervis i incertesa" entre els seus alumnes perquè no saben ben bé què es trobaran de nou per molt que ho hagin preparat a classe "amb les poques pautes que tenim". Una sensació de "por" entre l'alumnat que comparteix la cap d'estudis i professora de llengua de l'institut concertat La Mercè de Martorell, Saira Álvarez, en no saber "per on sortiran ni a què s'enfronten". Amb l'"únic model" que els han donat, han treballat la por a la pàgina en blanc, respostes estàndard introductòries, el pensament crític o l'argumentació, explica Cárdenas. "Els preparem per a una cosa que tu ni tan sols saps com és", lamenta per la seva part Álvarez, que assenyala que la selectivitat de l’any passat "no té res a veure amb la d’aquest". Per a això, expliquen, des que van tenir les primeres pautes del nou model a l'octubre, centenars de professors s'han organitzat per matèries en grups de Telegram i WhatsApp per ajudar-se mútuament compartint materials.
"Ens ho han canviat amb la partida ja començada i ens ha desbordat", afegeix la Cristina Sans, coordinadora del batxillerat i professora de català al mateix centre santandreuenc. La docent valora que el Departament va a un ritme molt ràpid perquè ha d'aplicar polítiques i que es vegin resultats ja, però avisa que l’"educació necessita canvis molt lents" i que "els canvis d’un any per l’altre o amb el curs començat ens exploten a la cara". El mateix pensa Álvarez, que creu que els canvis s'haurien de fer "de manera progressiva" i no un cop ja començat el curs, quan "pràcticament ja has acabat el primer trimestre". "El Departament proposa sense comprovar absolutament res, sense valorar si està preparat l’alumnat o el professorat, i després nosaltres a l’aula ens hem de posar les piles", critica la cap d'estudis, que assenyala que "ells estan en un despatx i nosaltres dia a dia a l’aula" i, per això, demana que abans d'implementar res preguntin als centres i tractin d'arribar a un consens. La Laia Ramos, professora d'anglès de l'institut Can Pixauet de Santa Coloma, si bé celebra que ara tot sigui més competencial, recepta per la pròxima vegada que es facin canvis estructurals que s'implementin amb una previsió de dos anys, perquè la promoció que farà ara els nous exàmens, diu, va treballar el primer de batxillerat encara amb el model antic i amb un material que no serà el que trobaran a les PAU. "Els alumnes han tingut sis o set mesos per habituar-se a la prova, aquí està la injustícia", sentència la docent.
Un temari més extens: "No hi ha temps material"
Amb tot, és cert que el 'shock' pel canvi de model no s'ha notat de la mateixa manera en totes les assignatures. L'Eva Corrons, professora de física en un centre de màxima complexitat al barri del Poble-Sec de Barcelona, assenyala que la seva matèria s’aprèn resolent problemes, i que ja fa anys que l’examen de selectivitat és molt competencial i poc memorístic, de manera que no s'ha notat tanta diferència. El que ha canviat, explica, és que entren nous continguts. Una cosa que també ha advertit el Xavi Lindes, professor de filosofia de l'institut Can Pixauet de Santa Coloma de Gramenet, qui creu que les proves de la seva matèria no han canviat tant més enllà d'incidir a que es posin en la pell dels autors per argumentar què dirien sobre situacions de l'actualitat, cosa que ha treballat amb jocs de debat a classe. Això sí, avisa que ha estat complicat trobar en català els textos de la nova filòsofa que entra per primera vegada a les PAU, la Martha Nussbaum, i que no se'ls ha facilitat.
De fet, l'ampliació del temari que entra a la selectivitat és un dels temes candents de les novetats d'enguany. Cárdenas, que també és professora d'història de l'art al centre que dirigeix, explica que ella i altres docents a principis de la setmana precedent a les PAU encara no havien pogut acabar el temari perquè s'han incorporat noves obres. "Abans jugàvem amb el fet que podrien triar. Fèiem la matèria sencera, però sabies en què aprofundir, en les èpoques que s’havien de presentar. Ara no, s’ha de fer absolutament tot i no tens temps material", explica. Ara, diu, de la seva matèria es presenten molt pocs alumnes a les PAU per l'extensió del contingut. "Que no hi hagi distintes opcions de model d’examen tampoc no ajuda als alumnes en una prova que els hi vindrà de nou", afegeix. La Laia Ramos, professora d'anglès a un institut de Santa Coloma, adverteix que veu els seus alumnes "esgotats" després d'un curs que és "molt temari i en un temps molt comprimit" i diu que "cada any" passa el mateix.
Per la seva part, Sans lamenta que no es va acotar el període d’història de la literatura que havien de treballar, per la qual cosa ara "els pot entrar qualsevol autor i qualsevol obra des de finals del segle XIX fins al XXI", un temari que amb només dues hores a la setmana és "inabastable". També ho exemplifica amb el fet que només s'ha dit que entren "els tòpics literaris bàsics", sense especificar, i per això demana a Universitats més concreció. El mateix ha advertit Álvarez qui avisa que hi ha continguts que "és inviable" treballar amb aquest calendari, i més quan "la lectura tampoc és el principal hobby dels estudiants i la comprensió lectora els hi costa". Corrons, per la seva part, es troba en la mateixa situació i encara continua impartint temari nou la setmana abans de les PAU: "El temari de física és molt extens, no hi ha prou temps i és impossible explicar-ho bé. Si volem que sigui realment competencial i contextualitzat, cal més temps per fer pràctiques, ja que també es valoraran a l’examen". A més, Corrons avisa que el Treball de Recerca, una particularitat catalana, treu molt de temps als alumnes i els "amoïna". En suma, la docent demana "diàleg" a la Generalitat, que es coordinin Educació i Universitats, i que escoltin els docents i a la plataforma Ciències en Perill.
Cauran en picat les notes?
La preocupació latent en l'educació catalana és si aquest nou model més competencial, al qual els alumnes no estan acostumats i que pot ser més complicat, podria suposar aquest primer any un cop de realitat amb una davallada general de notes. Pel que fa a la seva matèria, Cárdenas avisa sobre s'ha introduït tot un vessant de sociologia de l'art que és pròpia de la carrera universitària, per al qual "han de desenvolupar un pensament crític, tenir un bagatge, que és impossible que tinguin". "Hi ha molta falta de coordinació entre les persones que elaboren els exàmens, els coordinadors de les PAU, amb els qui trepitgen les aules del batxillerat", apunta la directora, que insta a fer una reflexió sobre "si el que volem exclusivament és aquesta capacitació" quan desenvolupar-la requereix "una base més àmplia de continguts i sabers" que encara els hi manca i han de treballar.
Amb tot, Cárdenas no preveu una davallada general de notes: "Ells seran els primers interessats en què no sigui així, perquè demostraria un fracàs fragant". Per la seva part, Álvarez creu que el nou model "és difícil" i que els alumnes no estan acostumats a la competencialitat, però no ho veu tan complicat que no puguin sortir-se'n i valora positivament que se'ls faci raonar i no només vomitar contingut memoritzat. Amb tot, admet que es comenta entre les aules que la competencialitat "segur farà baixar la mitjana de pràcticament tot". "Ja ho veurem", sentència. Això pensa Ramos, que preveu una "davallada assegurada" perquè "la comprensió lectora els costa i no és el mateix haver de triar entre quatre opcions tancades que contestar preguntes obertes". "És més complicat, penso que es veurà reflectit en la nota mitjana de Catalunya", conclou.
La docent d'anglès també adverteix que hi haurà diferències i "un greuge comparatiu" entre els centres d'alumnat complex com el seu i els d'altres zones més acomodades, perquè uns han pogut estudiar a acadèmies o tenen uns entorns més favorables a casa. "Necessitem recursos per garantir l'equitat, per abaixar ràtios, perquè no venen d'igualtat de condicions, però el que al final compta és la nota de l'examen, i això entra en el pressupost", avisa. De fet, en aquest sentit, Corrons creu que si cauen les notes no serà necessàriament pel canvi de model, sinó perquè adverteix una davallada de nivell general en els darrers anys, cosa que ha vist especialment en el seu centre d'alta complexitat. "Cada vegada s'és més exigent, mentre que els alumnes arriben menys preparats (...) potser per la pandèmia, el canvi de lleis, la manera de treballar per projectes i grups i una permissivitat més gran a l'ESO", avisa, una qüestió molt debatuda actualment en l'educació catalana. "Els hi costa molt pensar i raonar", sentència la professora de física. Precisament, el que els hi demanaran a les PAU d'enguany.
Sobre això, des del Departament d'Universitats, la coordinadora de les PAU, Pilar Gómez, ha admès aquest dimecres en declaracions als mitjans que sempre hi ha algun canvi els resultats es poden "ressentir", però deixa la qüestió en l'aire i que insta a deixar que passin les proves per veure-ho. En tot cas, preveu que si ho fa, sigui cosa de "dècimes". A més, assevera que si l'examen és més difícil i les notes baixen, això passarà de manera igual "per a tots". "No hi ha privilegiats, si s’ordenen els estudiants, sempre hi haurà uns que estan amunt i altres abaix en notes", ha argumentat. Gómez també ha apuntat que amb les notes sempre hi ha tendències per èpoques, com quan van pujar quan es va introduir l'opocionalitat de models, però assevera que això no són "canvis bruscos" i descarta que ara es caigui a un 45% d'aprovats: "Ens suicidariem tots!".